Skip to main content

Full text of "Més d'una década revolucionant el barri - Assemblea de Barri de Sants"

See other formats


Fa una dècada, o potser una mica més. Va néixer 
un col·lectiu, o una suma de col·lectius. Amb unes 
altres formes de fer política, o amb unes altres 
maneres de viure el barri. El somni d'un espai 
comú, o potser fent espai per als somnis comuns... 

Deu a nys, o potser més, traçant xarxa, 
Intervenint a nivell local, obrint espais i 
temps d'autonomia col·lectiva, bevent de les 
resistències passades, donant a llum a pròximes 
experiències d'alliberament. Deu anys, o potser 
més, traient la política al carrer, reapropíant-nos 
de les places, imaginant el barri que desitja la 
gent que el viu i el treballa i el gaudeix i el pateix; 
defensant el barri de qui el mal administra, Deu 
anys, o potser més, practicant el recolzament 
mutu, la solidaritat entre persones i projectes, 
dibuixant l'altre mapa de Sants. Més de dieu anys 
resistint al poder, inventant- ne alternatives. 



u anys, com a mínim» 

revolucionant el barri... 



Més d'una dècada 

revolucionant 
el Barri 



4: 



Assemblea de Barri de Sants 



Més d'una dècada 

revolucionant 
el Barri 



w Assemblea de Barri de Sants 



Agraïm a totes aquelles persones i col·lectius que han col·laborat en 
l'elaboració del llibre aportant textos, imatges o suport moral. 

I sobretot a aquelles que han protagonitzat les lluites que hi surten reflectides. 
En especial a aquells companys i companyes del barri que ens han deixat com el 
Pere, la Mercè i el Marc o totes aquelles que tancades rere els murs 
d'aquest sistema capitalista segueixen essent entre nosaltes 
i especialment als nostres amics i companyes 
Zigor, Diego, Laura, Dídac, Marina, Franki... No esteu soles! 

També volem dedicar aquest llibre a la nova canalla que neix i que creix 
ingènua i aliena a les inclemències del sistema. 

El futur és vostre! 



Edita >0 Assemblea ne Barri mi Sanis 



Disseny, coordinació i compaginació Ivan Rubio (dissenys-manoiin.biogspot.com) 

Text d'autor "Assemblea de Barri de Sants, més d'una dècada revolucionant el barri" Ivan Miró 

Textos d'espais i col·lectius autoria col·lectiva 

Correcció: Irene Jaume Gambin 

Fotografia d'encàrrec: Albert Garcia Gallego 

Fotografia d'arxiu: La Burxa, La Directa, Albert Garcia, Toni, Marc Llach i altres arxius personals 
Cartells del fons del Centre de Documentació de La Ciutat Invisible 

Aquesta ha sigut una obra de participació col·lectiva en què han sigut 
moltes les persones que han fet recerca gràfica o altres tasques de suport. 



la edició 25 de maig de 2008 

LLICÈNCIA CREATIVE CQMMQNS 




Impressió Creacions Gràfiques Canigó 



Edició digital a Barrisants.org 




Assemblea de Barri de Sants 

5/ MÉS D'UNA DÈCADA REVOLUCIONANT EL BARRI... 

/ /-rC^ EN UN INICI, 

/ LESOKUPACIONS... 

/ \ ACTE PRIMER* 

15 LA NECESSITAT I LES GANES D'ESTAR JUNTES 

( ) \3 ACTE SEGON: 

CONFLUINT SENSIBILITATS, I GENERACIONS 

7$) ACTE TERCER: 

ESBOSSOS D ORGANITZACIÓ. LA POLÍTICA ÉS AL CARRER 

Ls ACTE QUART: 

REFLUX BE LA PBOTESTA BE MASSES, LES LLUITES CONTINUEN 

ACTE CINQUÈ: 

/ VIOA QUOTIDIANA, ORGANITZACIÓ, CONFLICTE 

&) Laltra mapa de Sants 

TEIXINT EL NOSTRE BARRI, TEIXIM EL NOSTRE DESTÍ... 

($h ESPAIS 

SOCIALS, POLÍTICS I CULTURALS 

Y 59 Centre Social Autogesdonat Can Vies 
\ A ' b? Centre Social de Sants 

J / p Casal Independentista de Sants Jaume Compte" 
/ X/ / \p Espai Obert 

ir^j (is Ateneu Llibertari 
Jxl· C?P Cal Borinot 

(ra Centre de Oocumentació "La ciutat invisible 
9 5 Centre Social Okupat La Farga 
X Qy espais 

ECONOMIA COMPROMESA 



Futurs possibles 




Assemblea 

o de Barri 

a de Sants 



MÉS D'UNA DÈCADA REVOLUCIONANT EL BARRI... 

Fa una dècada, o potser una mica més. Va néixer un col·lectiu, o una 
suma de col·lectius. Amb unes altres formes de fer política, o amb 
unes altres maneres de viure el barri. El somni d'un espai comú, o 
potser fent espai per als somnis comuns... 



Deu anys, o potser més, traçant xarxa, intervenint a nivell local, 
obrint espais i temps d'autonomia col·lectiva, bevent de les 
resistències passades, donant a llum a pròximes experiències 
d'alliberament. Deu anys, o potser més, traient la política al carrer, 
reapropiant-nos de les places, imaginant el barri que desitja la gent 
que el viu i el treballa i el gaudeix i el pateix; defensant el barri de qui 
el mal administra. Deu anys, o potser més, practicant el recolzament 
mutu, la solidaritat entre persones i projectes, dibuixant l'altre 
mapa de Sants. Més de deu anys resistint al poder, inventant-ne 



alternatives. Deu anys, com a mínim, 



evolucionant el bani.A 




EN UN INICI, ^OVf 

LES OKUPACIONS ... 



L'Assemblea de Barri de Sants va néixer, en efecte, fa més de deu anys, ínti- 
mament vinculada als centres socials autogestionats i okupats que verte- 
braven el moviment juvenil de Sants. 

Primer amb l'Hamsa (1996-2004), després amb Can Vies (199?), i amb 
algunes cases okupades que, sense ser formalment centres socials, 
jugaren un paper d'agregació col·lectiva com La Morada (1997-1998), 
l'okupació dotava de referents físics i convivencials a noves formes de 
fer política que emergien amb ganes d'incidir en la vida dels nostres 
barris. Cal dir que anteriorment havien existit altres okupacions, com 
l'Ateneu Llibertari de Sants, més conegut pel nom del carrer on s'ubicava, 
Ateneu Alternatiu i Llibertari Cros 10 (1987-1990), i el Casal Popular La 
Garnatxa, al carrer Papin (1994-1996), però fou a partir de l'okupació 
de l'Hamsa i de l'activitat política que es generà a l'entorn d'aquesta que 
es començà a parlar d'assemblea de barri. 

Eren els anys en què el Partido Popular havia guanyat les eleccions ( 1996), 
i això significava la pujada al govern de l'Estat d'un imaginari polític que 
combinava, i combina encara avui, una triada de visions profundament an- 
tidemocràtiques. Autoritaris en l'exercici de la política, conservadors pel que 
fa a qüestions morals i de vida quotidiana i neoliberals respecte l'economia, 
les polítiques antisocials del PP foren un dels revulsius que incentivaren un 
cicle de lluites que s'allargaria ben bé una dècada. 

Alhora, eren els temps en què es feien evidents les diverses crisis de les 
esquerres socials, no ja les que havien dinamitzat les lluites en el període 
de la transició, sinó les que durant els anys 80 havien maldat per no quedar 
sepultades per l'omnipresent estat-democràcia (moviments anti-OTAN... ). 

Partits d'extrema esquerra o sindicats patien en la seva pròpia pell el des- 
gast del rodet felipista, amb el descrèdit de "l'esquerra" com a agent de 
canvi positiu. També es trobaven deslegitimats per les derrotes globals dels 
seus referents, fossin uns per la caiguda de l'infame mur de Berlín o altres 
arrossegant el fracàs de les esquerres centreamericanes. I finalment tots, 
debilitats per les pròpies transformacions que la reestructuració capitalista 
havia operat en la composició de les classes socials, amb un atur que havia 




^ers cardis de 




1 d ecu^ aLa 




Car <ellderMDTcovn 




92 



eiona 



$92 



destruït les tradicionals formes d'agregació obrera a partir del treball, i amb 
unes noves generacions totalment desorientades i desarmades per la crei- 
xent mercantilització de les relacions socials. 

La forma-partit, la jerarquia, la militància separada de la vida, l'homogeneït- 
zació, la promesa del paradís socialista per a un dia que no arribava mai, eren 
receptes ideològiques que implosionaven en contradiccions internes i per les 
noves realitats socials alternatives. Possiblement, però, era la generalització 
d'un nou imaginari social, basat en el consum i en l'individualisme, el que pro- 
vocava que bufessin mals temps per a la política de base. El barri no era aliè a 
aquestes dinàmiques globals i l'extrema esquerra santsenca es debatia entre 
desaparèixer o buscar nous camins. 

Veníem, a nivell de ciutat, d'un dels experiments mes reeixits d'enginyeria polí- 
tica que hem viscut a Barcelona en les darreres dècades: els Jocs Olímpics de 
1992. Aquest esdeveniment, aparentment esportiu, havia estat el pretext pera 
iniciar la "modernització" capitalista de la ciutat: la reorganització de l'espai urbà 
al servei de les classes benestants locals i als nous inversors multinacionals. 
Una ciutat, per tant, creixentment hostil per a la vida de les classes populars. 
Els Jocs també significaren, simbòlicament, un aparador per a promocionar els 
valors de la competitivitat entre iguals -amb la derrota de l'altre com a garan- 
tia del triomf individual-, així com els valors de la submissió a les Institucions 
-amb el voluntariat olímpic com una forma totalment despolititzada, acrítica i 
obedient de participació social. Tota una maquinària d'adhesió social, la creació 
de la comunitat espiritual olímpica, per a crear consens intern i projectar inter- 
nacionalment una ciutat mercantilitzada. Finalment, foren l'escenari idoni per 
a la minorització de la dissidència, ja que tota la "ciutadania" -terme reinventat 
precisament aleshores- havia de participaren el gran consens. Moviments com 
l'independentisme d'esquerres foren durament represaliats, la pobresa (sen- 
se sostre, treballadores sexuals...) fou escombrada sota la catifa olímpica i els 
grups alternatius tan sols esbossaren una crítica que tingué un mínim ressò 
social. Per la seva banda, els moviments veïnals, tan actius quinze anys abans, 
foren incapaços d'oposar-se al muntatge i, a partir d'aleshores, la seva pervivèn- 
cia semblaria, més aviat, una reminiscència fossilitzada del passat que no pas 
una garantia de noves lluites. 

La protesta social, doncs, es trobava enormement afeblida: la societat bas- 
culava entre l'embadocament pel miratge olímpic i la desorientació de les 
esquerres per a fer front a la imposició del paradigma neoliberal. 

No obstant, a mitjans dels anys noranta, noves realitats començaren a treure 
el cap. Amb el bagatge de la insubmissió al servei militar i civil obligatori per als 
homes, que posava en primer pla la desobediència personal i col·lectiva com 




a forma de fer política. Amb el teló de fons d'una precarietat del treball que era 
conseqüència directa de l'ofensiva neoliberal que havia iniciat el PSOE, amb 
les successives reformes laborals que serien aprofundides pel PP. Amb les 
remors de revoltes llunyanes i a la vegada molt properes, com l'aixecament 
zapatista a Mèxic de 1994, que ressonava a escala planetària amb els seus 
plantejaments d'horitzontalitat i creació d'autonomia, i alhora de renúncia a la 
clàssica concepció avantguardista de la presa del poder institucional. 

Amb aquestes ressonàncies, petites realitats autoorganitzades s'anaren 
connectant en xarxa al llarg de la ciutat, impulsant una nova forma d'en- 
tendre la transformació. Realitats que comprenien no només aspectes de 
protesta o de reivindicació, sinó que entenien que l'obertura d'espais on re- 
lacionar-se d'altres maneres, on desenvolupar projectes, on aprendre a ges- 
tionar àrees de la vida col·lectiva, eren processos necessaris i desitjables a 
l'hora de revolucionar la societat des de les pràctiques quotidianes i locals, i 
no en discursos ideològics abstractes i desconnectats de la vida social. 

Aquestes guspires, que a poc a poc escalfaren els barris, es visualitzaren 
moltes vegades amb el moviment de les okupacions, sobretot en el desa- 
llotjament espectacular, i la contundent resistència, del Cinema Princesa. 
Però sota la identitat "okupa" s'hi desenvolupaven unes pràctiques que ana- 
ven mes enllà de la lluita contra l'especulació, doncs plantejaven una im- 
pugnació global de les relacions socials capitalistes, i proposaven, en prime- 
ra persona del plural, que les alternatives es volien viure horitzontalment, 
imaginades i practicades des de l'assemblea, i des de ja mateix. Aquestes 
realitats, que per la seva pròpia dinàmica d'il·legalitat encetaren de nou la 
conflictivitat social a la ciutat, també brotaren al barri. 

A Sants, el trajecte s'havia començat a caminar amb l'okupació del Casal 
Popular La Garnatxa, l'any 1994. En l'antiga cooperativa vinícola del carrer 
Papin, avui enderrocada, hi confluïren grups que ja portaven un cert temps 
fent activisme, com els que provenien de les Joventuts Comunistes Re- 
volucionàries o del seu entorn. Aquests havien promogut col·lectius com 
Mili-KK -antimilitarisme, proinsubmissió-, l'Eix Violeta -feminisme- o els 
Col·lectius d'Estudiants -instituts-, però amb les crisis dels seus partits- 
matriu alguna de la gent que en formava part buscà noves maneres d'in- 
tervenir políticament. A la Garnatxa també hi acudiren persones provinents 
de col·lectius universitaris i gent del barri com la que, per exemple, formà la 
Plataforma pel treball Digne de Sants, entre d'altres. 

La Garnatxa suposà un dels primers espais físics arrencats per una nova 
generació que no es resignava a la passivitat generalitzada. Significà la mo- 
desta obertura, a partir de l'acció directa col·lectiva, d'un espai de trobada 




SURT DEL RMWj 




INSUBMISSIÓ] 




Cartell per la insubmissió. 



Cartell 




Cartell de \a campanya 

boda reial a Barcelona de 

la Infanta Cristina. 199? 



ant /militarista de l'Eix Violeta 
la Mih-KK, elDOAN i el MOC. 1989 




pera la dissidència del barri, i propicià la presa de contacte entre incipients 
rebel·lies -encara subterrànies- de la ciutat. Allà, per exemple, s'hi feren as- 
semblees pera prepararia Campanya contra l'Europa del capital del 1995, 
o el pas de les Marxes europees contra l'Atur per Sants. S'hi desenvolupà 
una tímida vida cultural alternativa, amb passis de pel·lícules de cinema 
crític, tallers de poesia feminista o de malabars. Des de La Garnatxa també 
es recolzà la primera Festa Major Alternativa de Sants, organitzada per La 
Mandràgora (col·lectiu lúdico-reivindicatiu impulsat per l'aleshores acti- 
víssim nucli de Sants dels Col·lectius de Joves Comunistes, que participà 
en les primeres edicions del Festival Antifeixista i Antiracista a Cotxeres 
de Sants), i altres experiències locals com el fanzine Koito Donana o grups 
de música de l'escena hardcore i alternativa de Sants (Ràbia Positiva, Mojo 
Animal Sextet, Innocents, Young Ones, etc). 

De La Garnatxa, finalment, sorgí la iniciativa d'okupar un espai més gran, 
que permetés augmentar l'impacte social del projecte així com dotar de su- 
ficient espai per albergar les diferents sensibilitats que habitaven -no sen- 
se conflictes- l'espai. I així s'ocupà, el 23 de març de 1996, l'antiga fàbrica 
metal·lúrgica Hierros y Aceros Moldeados, S.A.: l'espai on bategaria durant 
nou anys el Centre Social Autogestionat i Okupat HAMSA. 

Amb unes dimensions gegantines, amb milers de quilòmetres quadrats de 
superfície, les diferents naus abandonades del carrer Miquel Bleach eren 
un dels erms postindustrials que aleshores poblaven la ciutat. Un paisatge 
dantesc del passat maquinista, decadent i químic. Una arquitectura dels re- 
sidus i les runes que, segurament, exemplificava el trànsit del model econò- 
mic en curs: de la Barcelona industrial i obrera, a la metròpoli terciaritzada i 
precària. I en aquell transcurs, mentre els espais antigament fabrils roma- 
nien abandonats i encara no havien deixat pas a les noves productivitats 
immobiliàries, aparegué un dels centres socials més importants de la ciutat 
per tal d'omplir el buit urbanístic de conflicte social. 

LHamsa suposà un llarg període de rehabilitació dels tres espais finalment oku- 
pats: la nau, l'edifici d'oficines que faria d'habitatge, i els tallers que es convertiren 
en el Casal. Lobertura de les Cafetes promogué que es multipliquessin les inicia- 
tives culturals com el Col·lectiu de difusió musical Radio Raheem (edició del CD 
Continuem Avançant...) i les propostes socials i polítiques de tota mena. El Casal 
fou seu de desenes de coordinacions de les lluites autònomes i anticapitalistes 
emergents. Els concerts, les jornades artístiques d'ArtApart, els cabarets, els ta- 
llers (teatre, dibuix, flamenc...), facilitaren que milers de persones s'aproximessin 
a una experiència que es constituïa al marge de les Institucions -de fet, en con- 
flicte amb elles. LHamsa, conjuntament amb molts altres centres socials (Les 
Naus, El Palomar, etc), dinamitzà críticament una ciutat que encara no havia de- 



senvolupat el model econòmic-cultural de macbes i cccbés. Fou un dels escena- 
ris importants on prengué cos el naixement d'un nou cicle de lluites socials que 
no només innovaria en les formes tradicionals d'entendre l'acció col·lectiva, sinó 
que vist en perspectiva, contribuiria a modificar escenaris institucionals com la fi 
dels governs conservadors tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. 

Passat un any de l'okupació de l'Hamsa, altres grups del barri, alguns d'ells 
provinents d'instituts o vinculats a les Joventuts Comunistes i als i les Joves 
Independentistes Revolucionaris/es, plantejaren una nova okupació. Després 
d'alguns intents frustrats, s'ocupà l'antiga seu dels treballadors de Transports 
Metropolitans de Barcelona, i en aquell espai es creà el Centre Social Autogesti- 
onat Can Vies. El nou projecte en un inici va ser una mica com la germana petita 
del gran centre social metropolità que era l'Hamsa, doncs Can Vies tingué un 
enfocament més local i silenciós, discret però constant. Lespai, que també fa- 
ria funcions d'habitatge -en espais separats del CSA-, se l'anirien fent seu colles 
de gent d'instituts -com les del Joan Pelegrí- i des d'allà es forjarien nous col- 
lectius com la Coordinadora d'Estudiants de Sants. 

A partir d'aleshores, la creació d'espais alliberats mitjançant la desobediència 
ja no va ser una pràctica aliena al barri. El novembre de 1997, un grup de no- 
ies okupà una casa per a fer-ne un habitatge: La Morada. En aquella casa, de 
duració curta però intensa, es projectà -amb altres dones del barri- el que es- 
devindria Les Tenses, un col·lectiu de feministes autònomes, que iniciaren un 
treball antisexista tant en el propi moviment ("per què cal parlar del sexisme 
en els espais alliberats", arxiu antisexista,...) com al carrer. Les Tenses for- 
maren part d'aquell impuls que remogué l'estancament que aleshores vivia 
el feminisme provinent dels setanta -o bé institucionalitzat o bé desgastat-, i 
participaren en noves coordinadores feministes de Barcelona, contribuïren a 
l'edició barcelonina de la revista Mujeres preokupando, etc. 

Les okupcions es multiplicaven al barri... i s'inaugurava la primera onada de de- 
sallotjaments. La Morada, La Gatada, La Totxana eren esventrades per unitats 
d'antiavalots de la Policia Nacional. Es detenien desenes d'activistes, s'organit- 
zaven manifestacions de resposta, apareixia la Brigada d'Informació apuntant- 
nos amb les seves pistoles al carrer d'Harzenbusch, i planaven les amenaces 
judicials sobre Can Vies i l'Hamsa. "Però no ens vam arronsar i vam omplir els 
murs de ràbia i els carrers dels colors dels manifestants i de la calor de les bar- 
ricades", s'afirmaria anys després (La Burxa núm. 100, octubre 2006). Aquell 
clima repressiu, i sobretot la determinació col·lectiva de capgirar-ho, fou el res- 
ponsable que sorgissin noves iniciatives. Unes comunicatives, com La Burxa el 
març del 1998, una eina aleshores pensada per a contrarestar la criminalització 
promoguda pels mitjans de comunicació oficials; i altres sociopolítiques, com 
l'impuls de la pròpia assemblea de barri. 




ACTE PRIMER: ^ (J VVA 

LA NECESSITAT I LESH 
GANES D'ESTAR JUNTES 



Els grups de gent que dinamitzaven i participaven en l'Hamsa, Can Vies o La 
Morada (amb les tímides aproximacions de gent del Casal Independentista 
de Sants) entengueren la necessitat d'un espai polític comú on compartir 
les experiències que s'estaven vivint -sovint acceleradament- en la nova re- 
alitat política del barri. Un espai que, sobretot, fos eina de coordinació pera 
defensar els sempre "en-perill-de-desallotjament" espais okupats. Tanma- 
teix, aquell nou espai responia a una raó més bàsica, i potser la fonamental: 
les ganes d'estar juntes, i sentir-se part d'un nosaltres comú. 

Així, durant l'hivern que encavalcava l'any 199? i el 98, nasqué, sense gaires 
pretensions, allò que es denominà "assemblea de barri". Encara que hi hauria 
alguns debats sobre la forma de com estructurar-la (assemblea plural versus 
col·lectiu definit ideològicament), el propi transcórrer dels dies i els esdeve- 
niments fou el vent que modelà naturalment el nou espai polític, d'ús bàsi- 
cament domèstic i sense moltes ambicions d'intervenir públicament com a 
entitat formal. A partir d'aleshores, es convertí en la institució imaginada i en 
minúscula que apareixia i desapareixia segons les necessitats. Era allà on 
s'acudia a buscar recer quan el nerviosisme s'apoderava de tots davant d'una 
de les tantes onades de desallotjaments, i aleshores la biblioteca de l'Hamsa 
-tercer pis del casal- es convertia, altra vegada, en la casa comuna. 

En aquells anys, les activitats que ocupaven el temps dels integrants de 
l'assemblea de barri eren les tasques relacionades amb la pròpia gestió dels 
centres socials, així com les activitats i xerrades que s'hi desenvolupaven. 
L'assemblea de barri, en tot cas, servia per a coordinar campanyes i mobi- 
litzacions més específicament vinculades a les dinàmiques d'acció-reacció 
de les okupacions -solidaritat amb projectes amenaçats d'altres barris, 
judicis- o accions coordinades des de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona, 
com la substitució de la bandera espanyola de l'Ajuntament de Barcelona 
per la bandera negra del moviment, entre moltes altres. Més enllà, i com- 
plementàriament, diferents línies de treball començaren també a enriquir el 
bagatge polític de l'assemblea de barri. 




La biblioteca del CSAHamsa 
on s' hi realitzaren les pnmeres 
«assemblees de born. 1997 





p el símbol okupa.iyy» 




Lo Burxa núm. 0 engegà 
forma de relacionar-se 

contrainformaao.WW 



una nova 



El primer fou la pròpia Burxa que esdevingué projecte del que aleshores 
s'anomenà contrainformació, i que d'una tasca inicialment defensiva passà 
a constituir el vehicle per a la necessitat expressiva de socialitzar i compar- 
tir una visió del barri i del món, així com una eina per a obrir nous escenaris 
on trobar complicitats amb altres sectors del teixit associatiu de Sants. Així, 
en el número zero de la Burxa, s'informava tant de les experiències okupa- 
des del barri com de les mobilitzacions del veïnat de Badal i la Bordeta pel 
cobriment del tram del Cinturó de Ronda entre Constitució i Cerdà, lluita gua- 
nyada anys després. La Burxa, inicialment cent fotocòpies doblegades per 
la meitat on era complicat fins i tot llegir alguns paràgrafs perla mala edició, 
anà creixent. Passà per impremta i augmentà la tirada fins a l'actual pro- 
jecte de comunicació popular, que té el mèrit d'haver arribat mensualment 
als seus lectors durant deu anys, editant milers d'exemplars cada quatre 
setmanes i amb una difusió gratuïta. 




iqu eacabc,awb detinguts. 199,- 




* 



cn 9oxin a de in 

del Primeria 



s 'stè ni 



,c, oAnti c 



Una segona activitat que dugué a terme l'assemblea de barri fou la vinculada 
a les lluites de la precarietat laboral, com les Campanyes contra les Empreses 
de Treball Temporal (ETT). Organitzades al barri a partir d'assemblees de joves 
contra la precarietat, se socialitzaren a partir de cercaviles i ocupacions d'ETT 
com la del carrer Nicaragua, que acabà amb nou persones detingudes. Les jor- 
nades de lluita contra les ETT foren un repertori d'acció que esquitxà els barris i 
comarques catalanes durant els anys 1996 i 199?, i aconseguiren obrir un debat 
social al voltant de la nocivitat d'aquells nous prestamistes de treballadors. Si bé 
no s'aboliren, objectiu principal d'aquelles lluites, l'expressió arreu del malestar 
en forçà la regulació i obligà a equiparar-ne els convenis amb els llocs de treball 
convencionals (que tampoc costà massa, doncs els llocs "convencionals" de 
treball cada vegada semblaven més als de les ETT). Altres iniciatives posteriors, 
com l'Assemblea contra l'Atur i la Precarietat de Sants ( 1998), intentaren -co- 
ordinades amb altres barris i nuclis metropolitans- fomentar, sense massa èxit, 
l'autoorganització en les noves generacions de la flexibilitat. Això són, aquelles 
inserides en un mercat de treball gestionat per nous paradigmes: la incertesa 
de la relació laboral (temporalitat), els salaris insuficients, les poques garanti- 
es assistencials o la manca de drets sindicals. I diem sense massa èxit perquè 
factors com la constant rotació laboral, l'atomització, l'absència sindical en els 
llocs de treball precaris, la por a l'atur, o la manca de transmissió d'anteriors cul- 
tures obreres combatives, minimitzaren la incidència d'aquelles experiències 
en el món del treball. Una debilitat que promogué que, fins i tot, els mateixos 
activistes que en altres esferes de la vida es mostraven combatius, en el món 
del treball assalariat -per dir-ho col·loquialment- tendissin a menjar-se-les cru- 
es. Tanmateix, aquell malestar sí que es veuria representat per les successives 
convocatòries de Resistència Anticapitalista els primers de maig dels anys 9?, 
98, 99..., on la gent dels col·lectius autònoms de Sants hi participaren activa- 
ment, o bé amb setmanes d'accions com Trenquem el silenci, el juny del 1999, 



on desenes de col·lectius anticapitalistes de barris es coordinaren per a fer rea- 
propiacions de supermercats, "homenatges" als sindicats majoritaris, cercaviles 
contra la llei d'estrangeria i accions contra el Saló de l'Automòbil o els mitjans de 
comunicació de la dreta mediàtica, entre d'altres. 

Totes aquestes noves realitats havien estat analitzades a les jornades de con- 
vivència, debat i reflexió del Grau de l'Olla, l'abril de 1999, on les persones que 
formaven l'assemblea de barri marxaren a una masia del Ripollès a parlar de 
contrainformació, lluita antipatriarcal, lluites laborals i alternatives de treball au- 
togestionari, així com per a valorar estratègies de lluita i models de coordinació 
com Lucha Autònoma de Madrid. En aquells dies, s'afirmava "que estem veient 
la necessitat d'articular un espai social que, si bé neix amb les okupacions, ara 
pretén anar més enllà, com la relació amb les associacions de veïns més com- 
batives, per exemple" (Dossier Jornades Grau de l'Olla, abril de 1999) 

Lactivitat que visibilitzà, molt activament, aquesta cohesió de l'assemblea de 
barri fou l'organització de la Festa Major Alternativa, amb el salt qualitatiu que 
suposà fer la tercera edició, a Can Mantega: "Sants lliure i tropical" ( 1998). Unes 
festes en les que es lluità -i s'aconseguí per la via directa i il·legal, sense permisos 
municipals- un espai més gran que no fos la rampa de Cotxeres, amb la intenció 
de "recuperar el carrer com a centre de la vida popular, com espai de relacions 
socials i no només de relacions automobilístiques i mercantils", i també "com a 
instrument per a potenciar l'autonomia de totes les iniciatives alternatives que 
durant tot l'any" sorgien a Sants (La Burxa núm. 5, agost de 1998). 

Les successives Festes alternatives suposaren una oportunitat distesa per 
a traçar complicitats entre les lluites del barri. A l'estiu de 1999, ja al Pàrking 
de Plaça de Sants, l'acte central de les festes -a banda dels concerts- fou 
una assemblea entorn l'especulació. Es convidà a intervenir a membres del 
Centre Social de Sants i de la Comissió de Veïns/es de la Bordeta i s'hi 
analitzaren qüestions que anaven des de l'especulació del sòl i l'habitatge 
fins a projectes urbanístics com els de Can Batlló. Es cercà un nexe comú 
entre el "moviment social generat entorn els centres socials okupats i les 
diferents lluites veïnals perla millora de l'entorn urbà", i es ressaltaren les 
coincidències entre ambdós moviments que, amb unes maneres assem- 
bleàries de fer, "sentaven les bases per a una participació sociopolítica di- 
ferent a la desitjada per l'Administració" (La Burxa núm. 1?, agost de 1999). 
D'allà sorgiren manifestos comuns sobre la recuperació de solars per a ús 
social, que s'enviaren al Districte, així com l'establiment de col·laboracions 
estables a La Burxa. També va ser el primer any que la Festa Major Alterna- 
tiva convocava actes en favor del Correllengua, i s'analitzà en una xerrada 
l'estat de la llengua en tots els Països Catalans. Complicitats, doncs, forjades 
a ritme d'ska, batucades i correfocs. 



P"rlar de, es feste S n , ^ 
del'okupi 




Cartell de les primeres 
Festes Alternatives que es 

realitzarien fins l'any 2005. 1999 | 




--SÏÏSSS 




ÍCapçalera de la manifestació 
1 del 12 d'octubre. 1998 



!7mani/estació 



del 12 d'octubre 



1999 




l^tgede/o repressió a la 
\manif estació del 12 d'octubre. 1999 



Però el que segellà la realitat alternativa del barri van ser esdeveniments no tan 
lúdics, i una mica més conflictius: les successives lluites contra les celebracions 
feixistes dels 12 d'octubre a la plaça dels Països Catalans. Durant quatre anys, 
a la provocació feixista -i a les agressions associades a Tacte que es produïen 
durant aquelles dates al barri- se li donava una resposta festiva i reivindicativa 
amb les Jornades Antifeixistes i Antiracistes de Cotxeres de Sants. Però el 1998, 
davant l'immobilisme de la situació, la Plataforma Antifeixista de Barcelona 
canvià d'estratègia: entengué que, malgrat que l'acte de Cotxeres era positiu, 
calia una resposta més contundent. Al barri s'inicià la campanya Feixistes ni 
a Sants ni a enlloc, i s'aconseguí l'aprovació d'una moció del Ple del Districte 
on es rebutjava l'acte. Malgrat tot, la Delegació del Govern seguia autoritzant la 
concentració nazifeixista, i la manifestació de rebuig no es feu esperar: 1.500 
persones recorregueren el barri sota el lema de Combatem el feixisme. La mani- 
festació acabà amb durs enfrontaments amb els antiavalots de la Policia Nacio- 
nal, molts ferits, 7 detinguts i maltractaments a les comissaries. 

Fou l'anticipació del que succeiria l'any següent. Els anys de govern del Partido 
Popular no eren en va, la legitimació institucional del discurs espanyolista i racis- 
ta, barrejat amb el malestar per la creixent precarització de les classes populars 
i el recent fenomen de la immigració extracomunitària, fomentaren episodis de 
violència racista com els de Ca n'Anglada, a Terrassa, on grups de neonazis feren 
ràtzies apunyalant diverses persones de procedència africana. Així, amb l'agreu- 
jant de les agressions feixistes en augment, s'arribà una altra vegada a la tardor, i 
el 12 d'octubre esclatà a nivell repressiu i, sobretot, mediàtic. La manifestació de 
2.500 persones acabà en uns enfrontaments encara més violents que l'any ante- 
rior, el barri fou esquitxat per barricades i atacs a entitats bancàries, les càrregues 
policials foren duríssimes, i el resultat final fou la detenció de 26 persones, 14 de 
les quals ingressaren a presó. Els mass media parlaren de "connexions basques" 
i de "guerrilla urbana", els polítics reclamaren duresa, La Caixa es presentà com 
a acusació particular, i els moviments socials hagueren de suar de valent per a 
contrarestar una "opinió pública" que inicialment semblava dimonitzar en bloc a 
l'antifeixisme. Finalment, una manifestació de 10.000 persones culminava una 
setmana d'intenses activitats solidàries amb les persones empresonades, i n'exi- 
gia la llibertat, i al barri tocava refer ponts amb un teixit social prou impactat amb 
els aldarulls. A partir d'aleshores, els 12 d'octubre ja no serien mai més iguals, i la 
realitat entorn l'assemblea de barri també es veuria transformada. 



nne.u ^jeStOCiO 

Cartell ae m r de|s 
perreclamanc Hberf : ^ 
empresonats del U 




VERGONYA. 



les vies^ ,1 
[soterrades! 



ACTE SEGON: ^ 

CONFLUINT 
SENSIBILITATS 




Al llarg dels anys 2000 i 2001, el barri vivia un creixent formigueig asso- 
ciatiu. Era, possiblement, el correlat en clau local de la intensificació que 
experimentaven aleshores les lluites socials de la Barcelona metropoli- 
tana. Aquest formigueig transformà la pròpia assemblea de barri, que 
inicià un procés de reflexió i actualització del projecte a la nova realitat: 
la confluència de sensibilitats i generacions diferents però amb mane- 
res de fer similars. 

Comencem. La Comissió pel Soterrament de les Vies intensificava mo- 
bilitzacions, d'ençà de l'esgotament de les converses amb les diferents 
administracions respecte la solució a la divisió de Sants per les vies del 
tren. En aquella època, cada administració estava governada per colors 
polítics diferents: a l'Ajuntament, el PSC; a la Generalitat, Convergència 
i Unió; a l'Estat, el Partido Popular. Aquest fet, que en altres àmbits de 
la política generava contradiccions i per tant possibles escletxes pera 
l'acció col·lectiva, en el cas del soterrament de les vies el que feia era 
empantanegar les solucions. La Generalitat feia estudis que en demos- 
traven la viabilitat, el Ministeri s'hi oposava, i l'Ajuntament (amb Pere 
Alcober al Districte) s'inhibia -no s'ho pensava, ni bé ni malament- i feia 
com qui sentia ploure. Comissions de Veïns com aquella, per la seva 
banda, prenien protagonisme en alguns barris de la ciutat al marge de 
l'estancament de les tradicionals Associacions de Veïns, i plantejaven 
lluites concretes, com a les Corts contra el projecte especulatiu Barça 
2000, o a la Bordeta, presentant batalla amb les Vies i realitzant l'Audi- 
toria de la Bordeta, un estudi de 46 pàgines que recollia els problemes 
del veïnat i que pretenia ser el full de ruta per a una transformació del 
barri en funció de les necessitats dels seus habitants. 






, tnauiMM ..a contra el desallotjar* ert 
Loteíx dia que Les Bru.xes.Cros 11. 



Paral·lelament, amb Can Vies com a marc, es cercà la trobada entre joves 
i grans. Es realitzaren, al llarg de dos mesos, les jornades Poder i Movi- 
ments socials, on setmanalment diferents convidats analitzaven l'evolu- 
ció de la societat des de la transició, buscant que a cada debat els temes 
fossin presentats per una persona de la generació dels 90 i una altra ac- 
tiva en els 70. Des d'aquesta perspectiva, van ser abordades les lluites 
autònomes dels 70, la reestructuració de l'economia capitalista, les rup- 
tures generacionals en el feminisme, o els canvis en les migracions, entre 
molts altres temes. Les jornades foren importants perquè potenciaren la 
formació teòrica al barri i reteixiren el fil històric trencat. Aconseguiren, en 
definitiva, "crear un espai de debat, formació i comunicació entre les dife- 
rents generacions dels moviments socials" (La Burxa núm. 23, febrer del 
2000). Per altra banda, altres okupacions naixien al barri -que se suma- 
ven a la Fresca del carrer Fisas, del 98- com la Torreta, al carrer Olzinelles, 
i altres eren amenaçades: arribava el judici a la Malaherba, la centenària 
masia okupada del carrer Sugranyes, que posteriorment seria enderroca- 
da en un acte més del menyspreu immobiliari i institucional cap al patri- 
moni històric de Sants. També arribaven les condemnes per l'okupació de 
Can Blanco, al carrer del mateix nom. El 2000 fou un any, en general, prou 
intens per la mobilització del col·lectius que es movien entorn les okupa- 
cions. Un ambient recollit per la multitudinària manifestació, convocada a 
nivell estatal, d'Stop especulació del 15 d'abril. 




Des d'altres espais també hi havia una certa efervescència. En aquell any 
2000, el Casal Independentista de Sants Jaume Compte celebrava el desè 
aniversari d'un projecte plural que, combinant la vessant política i cultural, 
té com objectiu socialitzar a nivell local les lluites de l'esquerra indepen- 
dentista. També naixien noves iniciatives de perspectiva global que inno- 
vaven la realitat de la participació de base i local, com la Consulta social 
sobre el deute Extern, que al barri es reunia al Centre Social de Sants i que 
aprofità les eleccions del març del 2000 per a col·locar urnes als col·legis 
electorals demanant l'abolició del deute dels països empobrits. 0 s'edita- 
ven projectes com "Difon la lluita, difon la idea", vídeo produït per Kinski, 
Alosa, i Les Tenses, que retratava en 35 minuts les realitats alternatives 
del barri, en un moment en què la cultura audiovisual als moviments, i a la 
societat, estava a les beceroles. 

El Districte, per la seva banda, seguia amb la miopia política que l'ha 
caracteritzat sempre i desmantellava definitivament els equipaments 
juvenils de la casa del Mig, a l'Espanya Industrial, per tal de posar-hi 
les seves "cosetes". Una vintena d'entitats es trobaven al carrer i crea- 
ven la plataforma La Nostra Casa del Mig per tal d'evitar seguir patint 
les conseqüències de les retallades pressupostàries de l'Administra- 



CAN BLANCO INSISTEIX 

CAN BLANCO RESISTEIX 



ció en matèria social, en aquest cas de l'àrea de joventut del Distric- 
te. Uns altres afectats per la gestió privatitzadora de l'Administració 
foren els 800 treballadors de Correus que es reuniren en assemblea 
a l'Hamsa i que, des d'allà, convocaren vagues en defensa d'un servei 
públic, universal, barat i de qualitat. 

A nivell de carrer, l'emergència dels nous espais socials també es tra- 
duïa en mobilitzacions i Sants tornava a situar-s'hi a l'epicentre. L'exèr- 
cit espanyol pretenia desfilar per l'avinguda de la Diagonal, amb tan 
evidents connotacions de l'entrada a Barcelona de l'exèrcit franquista 
de 1939, que finalment la resposta social l'arraconà a l'avinguda Rius 
i Taulet. Una massiva manifestació -prop de 50.000 persones- havia 
dificultat el desplegament triomfal del militarisme, i s'aconseguí reu- 
nir gran part de la societat civil, convocada entorn la Plataforma per 
la Pau, en un festival a la Ciutadella. Al barri hi hagué una acampada a 
la Plaça Espanya (desallotjada en l'Operació Tambor), donada la proxi- 
mitat amb el nou emplaçament, i també es feu una altra manifestació, 
convocada per la Coordinadora Ni Exèrcit ni Rei, formada pels mo- 
viments socials alternatius i l'esquerra independentista, que intentà 
arribar a Montjuïc i que acabà amb dures càrregues policials a l'alça- 
da de Joan Güell, Vallespir i Tarragona. Durant aquelles setmanes, el 
barri havia estat assetjat minuciosament pels cossos policials - 50 
persones identificades, retencions a Comissaries-, amb una presència 
ostentosa de secretes i helicòpters sobrevolant el barri per a detectar, 
des de les alçades, els "antimonàrquics". 

Pel que fa a l'hibridació generacional del barri, ens hem de remetre al 
fil conductor encetat per les mobilitzacions contra el actes feixistes a 
Sants. Una nova experiència començava a caminar: la Plataforma Cí- 
vica per un 12 d'octubre en Llibertat. Diferents entitats veïnals, gent 
de centres socials okupats, col·lectius d'immigrants, pares i mares de 
detinguts en l'edició de 1999, entre molts altres col·lectius no només 
de Sants, presentaven una iniciativa que pretenia impedir la realització 
de l'acte feixista. Es volia ocupar, el 12 d'octubre del 2000, la plaça dels 
Països Catalans, en un acte popular que fomentés la igualtat de drets i 
el respecte a la diversitat. Tot plegat amb perspectives de treballar ple- 
gats, en la lluita antifeixista, gent de sensibilitats polítiques diverses, i 
amb una caràcter intergeneracional. La Trobada va ser un èxit de parti- 
cipació i, juntament amb la manifestació de 6.000 persones, aconseguí 
posar fi a més de 17 anys de concentracions feixistes al cor del barri, 
traslladant-les a Montjuïc (fet que provocà que, en els anys següents, 
les mobilitzacions seguissin amb nous actes de la Plataforma Antifei- 
xista intentant boicotejar l'acte). 



ftesçrt· 1 
l'nhjrclfdivmld' 



Mjamcnl no * 
pmlutl. Tcü i aixft la 

nír en «ÈtonMl n»- 

GfcaM Vi/ífltto »rtun 
Tensa. 



Bínlftt'.M"' 




DESALLOTJAMENTS SÓN 
DISTURBIS 



Cartell contra el desallotjament 
de Can Blanco. 1998 



Capçalera àe la manifestació 
"Ni exèrcit ni rei". 2000 





relatiu 



aenèricr 




, la Cimera 



Finalment, aquell intensíssim any 2000 també fou l'escenari de l'aparició 
del moviment global, que amb els antecedents de les revoltes de Seattle 
de 1999, buscà estendre la revolta contra el neoliberalisme a la cimera 
que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial realitzaren a Praga. En 
aquells dies de setembre, la ciutat txeca visqué manifestacions de dese- 
nes de milers de persones. Activistes arribats de tots els punts del planeta 
aconseguiren, amb múltiples estratègies de desobediència, fer trontollar la 
cimera i llençar un fort debat internacional sobre les intolerables desigual- 
tats econòmiques i socials generades per la globalització capitalista. Aquell 
procés impactà fortament en el nostre entorn immediat. A Barcelona també 
es feren mobilitzacions i es creà el Moviment de Resistència Global (MRG), 
en un nou context importantíssim pels moviments socials catalans, doncs 
promogué una nova participació política de base, innovà profundament els 
repertoris de protesta, i enriquí la diversitat d'alternatives a les relacions 
socials capitalistes. Col·lectius del barri també es mobilitzaren en el context 
de Praga 2000. A Can Vies es reunia la comissió de la manifestació central 
de Barcelona, a l'Hamsa es feien les primeres reunions de l'MRG, i la seva 
secció local convocà manifestacions contra les multinacionals de carretera 
de Sants (McDonalds, Teléfonica,...). I a tall d'anècdota: un membre de l'MRG 
de Sants, de camí a la cimera de Praga, fou declarat "persona non grata" a 
la frontera txeca. Com a contrapartida, l'Assemblea de Barri feu pública la 
declaració de persona non grata al cònsol txec, advertint-lo de la prohibició 
popular de posar els peus a Sants. 

El 2001 s'inicià amb un tipus de lluita que, per la novetat del fenomen, era 
tota una novetat al barri: immigrants sense papers es tancaven a la par- 
ròquia de Sant Medir, en vaga de fam, en protesta per l'entrada en vigor de 
la nova llei d'estrangeria. Aquesta llei, aprovada pel Partido Popular i Con- 
vergència i Unió, estava sent resposta per la lluita de centenars de sense 
papers a les esglésies de la ciutat, així com per manifestacions que arriba- 
ren a congregar 8.000 persones exigint la regularització dels sense papers. 
Amb un inici a Santa Maria del Pi, les tancades arribaren als barris i a Sants 
despertà un fort corrent de solidaritat: moltes persones col·laboraren en la 
tancada, aportant diners, roba i infraestructures diverses per al benestar 
dels vaguistes i l'èxit de la lluita. 

El cicle de lluites socials ascendent, a nivell de Catalunya, tingué encara 
més episodis. A Barcelona, la marxa de més de 30.000 persones contra 
el Plan Hidrológico Nacional, convocades per la Plataforma en Defensa de 
l'Ebre, aconseguí evitar un transvasament pensat per a seguir alimentant 
una cultura malbaratadora de l'aigua (urbanitzacions, camps de golf,...) i 
que hagués deprimit encara mes les Terres de l'Ebre (lo riu es vida!). A un 
altre nivell, s'okupava durant tot un dia la plaça Catalunya per a exposar la 




feina quotidiana dels centres socials autogestionats de barris i comarques. 
I, sobretot, arribava, precedida per campanyes plurals i intenses (amb el 
granet de sorra aportat per la Campanya Sants Contra el Banc Mundial), 
la multitudinària manifestació del 24 de juny del 2001 contra la cimera 
del Banc Mundial a Barcelona, que passaria a la història no només per ha- 
ver aconseguit desconvocar la cimera, sinó per la posada en escena de la 
doctrina Valdecasas: aquella subdelegada del govern d'infausta memòria, 
amant de les polítiques repressives i l'ús intensiu de la brigada sisena de la 
policia nacional -els policies secretes dedicats als moviments socials- com 
a agent torpedinador de tota activitat social alternativa i rebel. D'aquells 
mesos del 2001, en quedaren impactes forts. Alegria per algunes victòri- 
es que s'aconseguien, desorientació pels nous -i vells- subjectes polítics 
emergents en el cicle global, i ràbia i dolor per l'empresonament, en motiu 
de l'aplicació de la llei antiterrorista, d'algunes companyes i companys esti- 
mats de Terrassa i Barcelona. (Va ser, precisament, en un concert organitzat 
a Cotxeres de Sants en solidaritat amb els empresonats, del 3 de març del 
2001, que l'extrema dreta col·locava una artefacte explosiu que per sort els 
esclatava a les mans). 

Aquell període, efectivament, es caracteritzà per una ofensiva autoritària 
capitanejada pel govern del Partido Popular, a qui la majoria absoluta de les 
eleccions del 2000 li feia innecessari mantenir les formalitats democràtiques. 
Un enduriment repressiu a molts nivells, que comportà la reactivació de la 
societat organitzada. Vist en perspectiva, fou una etapa de forta intensitat 
pels moviments socials, tant al barri com al conjunt del país, i a nivell mun- 
dial suposà un pic ascendent que semblava posar en qüestió la "fi de la his- 
tòria" decretada amb la caiguda del mur de Berlín: la proclamada hegemonia 
definitiva del model capitalista. No obstant, si bé les contradiccions del "millor 
dels móns possibles" serien fetes front, creativament, per moviments socials 
emancipadors d'arreu del planeta, l'esdeveniment que evidenciaria que les 
democràcies de mercat formaven part d'una màquina de guerra brutal foren 
els atemptats de l'U de setembre del 2001 a Nova York. A partir d'aquí les 
regles del joc internacional es deixarien de discursos bonics i la lògica de la 
guerra s'imposaria, altra vegada, arreu del planeta. 

En tot cas, i pel que ens afecta. Com impactà a Sants tota l'efervescència 
social de la que parlàvem? Com es materialitzà el formigueig, en el nostre 
entorn més immediat, en els nostres projectes? 



««SSW 



I 



13 



Cortelldedenunaod id con.ro 

°* eCa ^B ncMundiolorron del 
loCimerodolBonc tsd elo 

aldorullsgene 0 ' idn úm6 
, n,m/incial d mj ul 9nQl 



B^do^ÏÏNocionol.^ 



Un sid 

os oku 



Cartell paròdia de la criminalitzacio 
patida sovint pel col·lectiu okupa \ 
sota una imatge provocadora de 
l'atemptat de l'11-SaNY. 2001 



arran 




Un primer element a destacar és la creació de l'Associació Cultural Arran, 

al carrer Premià, que fou una experiència innovadora i rellevant de cara a 
les formes de fer del teixit social de Sants. L'Arran obrí un espai de conflu- 
ència transversal i quotidiana per a molts sectors socials del barri, que allà 




comunicació popular^ 




presentava el nou/ormat tabtoíde que 
suposà un salt qualitatiu que 
ha acompanyat/ins l'actualitat. 
Des d'aquest primer numera de la nava 

/poca han anat canviant les persones 
1 tiren del carm del prajeote, alhora 
"ues'haanatactaalitzantlamaqeta 



fins al nau model que celebra rels 10 
anys ala seva capçalera. 2001 




es (re)descobriren i conspiraren, alimentaren projectes i aliances, somnis i 
realitats. Format per un bar, una distribuïdora alternativa i un centre de do- 
cumentació social, l'Arran obrí portes a inicis del 2001, i girà completament 
la realitat alternativa de Sants. No només connectà diferents expressions 
locals en una compartida "cultura de resistència", sinó que demostrà que 
des de la gent que crea moviments socials alternatius es podien encarar, 
amb èxit, tot tipus de projectes. 

Una segona qüestió important en la nova etapa que havien obert les llui- 
tes socials fou l'impuls a la comunicació social que suposà la refunda- 
ció de la Burxa. Al desembre del 2001, es treia el número especial que 
presentava en societat el nou projecte. Després de 46 mesos de l'edició 
en format A4, es passava a editar la publicació en rotativa, en format A3, 
s'augmentava la tirada fins a 5.000 exemplars mensuals, i es comptava 
amb noves col·laboracions i recolzaments. Des del teixit associatiu (Coor- 
dinadora d'Associacions per la Llengua, Casal Independentista, Centre 
Social de Sants,...) fins als comerços propers del barri es recolzà el nou 
projecte, un salt qualitatiu i quantitatiu que animava al veïnat a "deixar 
de ser espectadors, i passar a crear col·lectivament un altre tipus de re- 
lat on sigui possible la transformació social" (La Burxa, número especial, 
desembre del 2001). 

Finalment, la tercera dinàmica a posar de relleu d'aquell període és la 
pròpia transformació de l'assemblea de barri. De fet, la seva conversió 
en l'Assemblea de Barri de Sants, en majúscules no tant per constituir 
una nova legalitat, sinó per l'obertura de la seva composició, per una 
certa formalització dels aspectes organitzatius i per l'ampliació del re- 
coneixement de la col·lectivitat. Com es forjà aquesta transformació? Al 
juliol del 2000, s'afirmava: 

"La unitat territorial "barri" és un intent de reterritorialitzar la difusió a 
que ens sotmet la metròpoli capitalista. La despersonalització, l'aïlla- 
ment, la solitud, i la falta de referents col·lectius poden ser superats si 
construïm identitats properes a les persones, identitats indefectible- 
ment lligades a la lluita popular. El barri és un entorn que possibilita 
les relacions socials, molta gent es coneix i és més senzill articular i 
aprofundir la comunicació del teixit social antagonista. Els contrapo- 
ders organitzatius de barri han de recollir la pluralitat d'experiències 
de lluita de base ( col·lectius, assemblees, associacions...) reflectint la 
diversitat d'interessos i maneres diferents amb què avui s'expressa 
el conflicte social. (...) Hem de tendir a consolidar un espai de decisió 
i comunicació col·lectiva ( assemblea popular de barri, consell, coordi- 
nadora de col·lectius i persones, etc) on intercanviaries experiències 




J* 1 

«els Països Catalans 



de lluita de les persones critiques d'un barri i on impulsar, quan sigui 
necessari, iniciatives de més gran abast. És imprescindible crear re- 
ferents compartits de les lluites socials en un àmbit territorial petitet 
i assequible com és un barri, un espai on hi vagin els col·lectius, on 
hi vagin persones a informar-se, a proposar, a participar. Crear espais 
de decisió i comunicació comuns que transcendeixin les lluites espe- 
cifiques, àrees de democràcia directa col·lectiva, tendint així cap a un 
marc el més ampli possible de discussió i decisió política que esde- 
vingui contrapoder a les institucions locals, buidant-les de poder i de 
legitimitat, construint en definitiva organització social alternativa i 
horitzontal" (Cap a la creació de contrapoders col·lectius, juliol 2000) 

La (re)fundació de l'ABS respirava l'ambient descrit en les paraules ante- 
riors, i possiblement arrencà l'endemà del 12 d'octubre de 1999. Va ser un 
procés lent, lentíssim, que sumaria factors com la pròpia convivència al bar- 
ri gràcies a nous espais transversals, així com per l'acceleració i amplitud de 
les mobilitzacions que permeteren que les trobades es produïssin a peu de 
manifestació i entre pancartes. 

^Potser en alguna de les manifestacions dels sense papers, algú del Centre 
Social de Sants feu de pont entre alguna que havia estat de l'Ateneu Lli- 
bertari de Sants [ 1977-1981) i algú altre de la generació de les okupacions 
dels noranta? ^Potser a l'Arran sorgiren algunes converses -motivades pels 
esdeveniments recents com la Plataforma Cívica o els 10 de Setembre uni- 
taris promoguts pel Casal, experiències enriquidores d'agregació col·lectiva 
que anaven mes enllà d'un mateix- sobre un possible Consell de Barri? 
^Potser en alguns sopars dels i les companyes llibertàries dels anys 70? 
Potser sí, potser també. En tot cas, les complicitats s'anaven trenant i es 
feien actes tan potents com, precisament, la trobada a l'Hamsa de desenes 
d'antics membres de l'Ateneu Llibertari amb la gent jove vinculada les oku- 
pacions de Sants, per tal d'explicar-se mútuament que havia estat d'uns i 
què n'era dels altres. 

La proposta del Consell de barri (estiu-tardor 2001) fou, per tant, la primera 
aproximació de tractar d'obrir un debat al voltant dels espais comuns de co- 
ordinació i decisió política assembleària a Sants. Partia de constatar que les 
reiterades confluències entre lluites locals i de base serien més profitoses 
si es produïen amb un marc comú estable, que s'anés autovaloritzant en el 
procés i no que es perdessin energies començant de zero després de cada 
"campanya", com passava sovint aleshores. Aquesta permanència seria po- 
sitiva per a esdevenir un referent davant la gent del barri, així com de cara a 
augmentar la potència política de tots els projectes ja existents, ja que amb 
la coordinació trobarien sinergies i aprenentatges mutus. 



Cartell 'de la tercera edició 
del 10 de setembre unitari 
a la Plaça d'Osca. 2002 





Una potència política necessària, es deia, per a plantar cara a "l'hege- 
monia i prepotència dels governs de dretes, l'actitud homogeneïtzant 
dels mitjans de comunicació de masses, l'ofensiva del capitalisme 
global, la criminalització i repressió dels sectors més activistes" (El 
Consell de Barri, Proposta de construcció de la unitat popular al barri 
de Sants, setembre del 2001). Però també per a sobrepassar el blo- 
quejos polítics de l'esquerra institucional, al govern de la ciutat: "Els 
reptes socials que més ens angoixen -encariment de l'habitatge, des- 
trucció de la identitat del barri a mans de les immobiliàries, precarie- 
tat laboral, racisme...- estan sent bandejats perles Institucions locals, 
quan no són aquestes còmplices o fins i tot agents de les polítiques 
regressives. Cal articular, per tant, alternatives més sòlides d'autode- 
fensa social quan la participació institucionalitzada ja no ens mereix 
confiança" (Consell de Barri, ibíd.). 

Aquella invitació al debat va ser recollida sobretot per un grup de persones 
vinculades a l'antic Ateneu Llibertari de Sants, que expressaren sentir "la 
necessitat de reconstruir el Moviment Popular de Sants, evidentment des 
d'una perspectiva assembleària, antiautoritària i anticapitalista", i que fe- 
ren una sèries de propostes organitzatives. (Aportacions al procés de crea- 
ció del Consell de barri, octubre 2001) 

I just quan s'encetaven les discussions per a imaginar junts la forma 
que hauria de tenir l'arxipèlag de les lluites social de Sants, vingué Eu- 
ropa... i ens reptà. 



ACTE TERCER: 




D ORGANITZACIÓ 
LA POLÍTICA 
ÉS AL CARRER 




"Si la política es podreix a les urnes, haurem de treure-la al carrer!". Esgrafi- 
ada per l'esprai en més d'una paret del barri, aquesta reflexió expressava -a 
mitjans dels anys noranta- una determinació: la crisi de representació que 
patien els subjectes polítics tradicionals (partits, sindicats,...), amb el conse- 
güent ofegament polític de la participació social, hauria de ser subvertida des 
de l'autoorganització i expressada per l'acció directa, és a dir, la reapropiació 
autogestionada d'una política que semblava congelada per l'Estat. 

Aquest convenciment, al llarg dels primers anys del 2000, fou compartit per 
amplis espectres de la societat catalana i dinamitzà un protagonisme social 
que semblava esvaït des de la transició. Ja no eren focus aïllats de dissidèn- 
cia i conspiració els que somniaven, com a inicis dels noranta, activar resis- 
tències al capitalisme, sinó que centenars de milers persones podien sortir 
als carrers de Barcelona "contra l'Europa del capital i la guerra". 

Efectivament, els processos regionals d'integració econòmica com la Unió 
Europea s'acceleraven i intensificaven, i entraven en vigor mesures -la mo- 
neda única europea, l'euro- que contribuirien a duplicar els esforços de les 
classes populars pera (sobre)viure, sobretot per l'endimoniada combinació 
d'encariments dels preus i restriccions salarials. Així, la globalització capita- 
lista de l'economia, que fins aleshores semblava una qüestió abstracta en 
mans de les igualment inaprensibles institucions internacionals (Organit- 
zació Mundial del Comerç, etc), arribava bufant vents d'incertesa, frec a frec 
amb la vida quotidiana de la gent. 



lli 

E>^ .... 



w„hte lo representació 
Cortellqueposavaend »J P democr .. c 



o l'autooi 



rgonitzocio 




28 



La Cimera a Barcelona del Consell Europeu, el 14, 15 i 16 de març del 2002, 
fou una trobada important dels centres de decisió polítics i econòmics euro- 
peus en la seva tasca d'imposició del neoliberalisme. Estava pensada per a 
seguir promovent el desmantellament de l'estat del benestar [welfare). Un 
procés dissenyat, en primer lloc, per tal que el gran capital privat s'apropiï 
d'àrees creixents de la riquesa produïda socialment. I en segon lloc, per tal 
de sotmetre i salaritzar en condicions més ominoses a la població [workfa- 
re). A Barcelona, per tant, es parlà de qüestions estratègiques per a garantir 
l'acumulació capitalista i el seu domini polític: interconnexió de xarxes de 
transport, liberalització dels mercats de l'electricitat i el gas, integració dels 
mercats financers, flexibilització del mercat de treball i, de fons, l'augment 
de les polítiques seguretàries, o el control de les poblacions davant del risc 
d'ingovernabilitat que suposava el salt endavant del capitalisme. 

De part dels moviments, la Cimera de Barcelona s'afrontava amb els antece- 
dents immediats de Gènova, on els carabiners havien rebentat militarment 
les protestes contra el G8, ocupant seus de mitjans de comunicació indepen- 
dents, generalitzant la pràctica de les pallisses i disparant a foc real. La mort 
de Cario Guiliani suposà un abans i un després en el moviment global. Fou 
una advertència de com el poder gestionaria, a partir d'aleshores, els movi- 
ments socials europeus -doncs a la resta del món els Cario Guiliani ja eren 
infinits, quotidians i invisibles. Però malgrat l'estratègia de tensió atiada per la 
Subdelegació de Govern -Valdecasas rides again- i els mitjans de comunicació 
del poder, la societat autoorganitzada no estigué disposada a interioritzar la 
cultura de la por, i la Cimera de Barcelona fou resposta reafirmant les paraules 
del poeta: "Som milions, i el planeta no és vostre". 

Des de l'Assemblea de Barri també es contribuí, modestament, a la visualit- 
zació de la protesta social anticapitalista més gran de les darreres dècades 
al nostre país. Des de Sants, també es cridà contra l'Europa del capital: amb 
manifestacions, conferències i paradetes, penjant pancartes a Sant Medir. 
Amb representacions teatrals al carrer, descarregant muntanyes d'excre- 
ments al McDonalds, pintant carrils bici a carretera de Sants. Obrint 24 ho- 
res al dia un punt d'informació al Centre Social de Sants, facilitant l'acollida 
de visitants al Poliesportiu del passatge Toledo. Assumint tasques i barres 
al concert del Sot del Migdia de Montjuïc, participant en la Comissió Anti- 
repressiva de la manifestació i en les comissions de comunicació (el diari 
Altaveu...). I, sobretot, fent un anàlisi de com afectava l'impuls neoliberal 
al nostre entorn immediat: precarització de les nostres feines, dificultat en 
l'accés a l'habitatge, ocupació policial dels nostres carrers, i assetjament 
per un model capitalista de ciutat i les seves requalificacions immobiliàries, 
trens d'alta velocitat i grans superfícies comercials. Des del barri, a banda 
de contribuirà les resistències al model neoliberal, en aquelles dates també 




es feu una crida a construir-ne alternatives. Es parlà d'impulsar una nova 
economia social, d'accedir a una educació basada en el coneixement, la re- 
flexió, l'organització i l'acció, de garantir l'accés als serveis energètics, i de 
controlar col·lectivament la qualitat i el preu del que mengem, entre d'altres. 
Crear conflicte per a resistir al capitalisme, i organitzar-nos per a incidir en 
la nostra vida quotidiana. (Sants contra l'Europa del capital. Construïm Al- 
ternatives. Març del 2002). 

I en això estàvem, en l'organització. Tal i com s'afirmava a la Burxa "la campanya 
contra la cimera ha servit per a impulsar l'Assemblea de Barri" (La Burxa, abril 
del 2002). Per tant, immediatament després de la cimera, es passà a recollir 
l'experiència col·lectiva per tal de reinventar aquella eina comuna de coordina- 
ció en construcció permanent. Segurament, els debats que es feren al llarg del 
maig, al Centre Social de Sants, foren els que implicaren, per primera vegada, 
una presa de posició pública per part del teixit social alternatiu respecte una 
nova organització social comunitària. Quines afinitats la constituïen? Quines 
formes de participació s'hi establien? Quines pràctiques es potenciaven? Com 
havia de funcionar l'Assemblea de Barri? 

D'aquells bagatges pràctics, i d'aquelles reflexions sobre l'experiència, sorgí 
un model que funcionà durant uns anys, amb els plenaris mensuals com 
a punt de trobada fix de totes les membres -amb participació individual-, 
amb diverses comissions de treball (coordinació, economia, eix central- 
urbanisme, antirepressiva, contra la violència de gènere, i festes majors), 
amb llistes de correu electrònic compartides, i cartelleres als diferents es- 
pais socials del barri (Can Vies, Arran, CSS, Casal Independentista i Hamsa). 
I en sorgí la següent declaració: 

"L'Assemblea de Barri de Sants és un espai de confluència dels mo- 
viments socials del barri. Aplega persones vinculades a grups, col- 
lectius, associacions i també a les que no estan organitzades en cap 
altre àmbit i que busquin la transformació social. Acull un ventall molt 
ampli de sensibilitats, amb voluntat de ser un referent de lluita al barri 
(...). £1 que podem oferir des de l'Assemblea de Barri és un model de 
vertebració i actuació a nivell local. Intentem proposar un espai unitari 
que aplegui diferents formes de resistència, un instrument de treball, 
de lluita i suport mutu, que ofereixi noves formes de participació po- 
pular(...)" 

Amb aquests esbossos d'organització, amb nova gent que es sumava al tre- 
ball local després de la campanya contra la UE, es seguien entomant nous 
reptes al carrer. Arribà, davant la reforma Aznar del mercat de treball, la vaga 
general del 20 de juny del 2002, i després d'alguns debats de si secundar-la 



| Al -S BARI 



assemble 

de ban 

[de Sant< 

loBamde Sants. 2 003 



/ 



\ 



£ nqanxinaqueesvc,a/e 
Restabliments que no segu," 




doncs estava convocada per uns sindicats que, durant anys, havien estat 
còmplices de la precarització de les relacions laborals, s'assumí amb entu- 
siasme. I, de fet, es pot dir que la vaga a Sants fou treballada, a peu de carrer 
(piquets, accions,...), per l'entorn de l'Assemblea de barri, i també es parti- 
cipà activament en les jornades de lluita i en la manifestació alternativa als 
sindicats majoritaris que aplegà a milers de persones. Gràcies a la lluita de 
molts i moltes, la reforma es tirà enrere. 

Dies abans de l'èxit de la vaga general, al barri no només s'aplicava el leit motiv 
de "la política, al carrer", sinó que es posava en pràctica -per la via directa- un 
altre repertori de confrontació: "el carrer, a la política". Així, el 13 de juny del 2002, 
després d'una manifestació pel soterrament de les vies, que arrencà a la plaça de 
Sants i que anà incorporant cada vegada més veïnat, s'ocupà l'Audiència Pública 
del Districte, pera subvertir totalment aquell escenari de pseudodemocràcia par- 
ticipativa. Allà, d'esquena als polítics, es realitzà una assemblea de dues-centes 
persones pera analitzar els problemes del barri. El comunicat que posteriorment 
emeté el Centre Social de Sants és d'obligada reproducció: 

"Ateses les informacions esbiaixades que determinats cercles propers 
a l'Ajuntament han anat divulgant, des del CSS volem explicar el nostre 
punt de vista sobre els fets ocorreguts ahir dia 13 de juny a la seu del 
Districte de Sants-Montjuïc. Determinats col·lectius veïnals (Soterra- 
ment de les Vies, Can Batlló, Assemblea de Can Vies, entre d'altres ) vam 
decidir unir les nostres veus per a anar a exposar les nostres queixes 
conjuntament a l'anomenada Comissió d'estat del Districte. La irrupció 
dels veïns a la sala d'acte va generar un inexplicable nerviosisme a la 
taula. Després d'un breu parèntesi es va proposar a la presidenta de la 
taula, la Marina Subirats, que se seguís prenent nota de totes les pa- 
raules i que aquestes es desenvolupessin amb normalitat. La imperf- 
cia de la moderació de la reunió va desembocar en una inversemblant 
proposta des de la taula de cedir primer la paraula als darrers arribats, 
cosa que va provocar l'enuig de les persones i col·lectius que havien ar- 
ribat abans i l'amag d'abandó de la sala d'una part d'aquests. Aquesta 
situació de disbauxa va acabar amb una ordre de la presidència a crits 
de dissolució de l'acte, amb l'apagada de la llum, la desconnexió dels 
micros i la desaparició de la major part dels regidors per una petita por- 
ta lateral. Lestupor dels presents va donar pas a una proposta de con- 
vertir l'acte en assemblea popular i fer les intervencions que els veïns 
havíem anat afer. Un cop negociada la connexió d'un micro, va comen- 
çar l'assemblea popular amb intervencions de col·lectius de Font de la 
Guatlla denunciant l'agressió especulativa al barri, de veïns de Plaça 
Cerdà denunciant la construcció de pisos sobre solars d'equipaments, 
de veïns de la Plaça de la Marina denunciant la construcció d'un mer- 



cat damunt una zona verda, de veïns de la Bordeta denunciant la falta 
de projectes municipals al barri, de joves denunciant l'especulació i les 
amenaces de desallotjaments de cases i centres socials okupats, de 
veïns denunciant la inseguretat que l'urbanisme cul de sac arquitectò- 
nic afavoreix, de veïns que reclamen el soterrament i no la cobertura de 
les vies de Sants, etc. Lassemblea, que va dur-se a terme amb un es- 
crupolós respecte democràtic per totes les opinions va prendre els se- 
güents acords: promoure una festa/acció reivindicativa a la Placeta de 
les Vies el proper 30 de juny amb gegants, diables, castellers, timbals, 
etc, adherir-se a la manifestació de la Plataforma contra l'Especulació 
el proper 2? de juny, i buscar un model de coordinació de les lluites 
de barri. Finalment, va prendre's l'acord d'enviar un resum pel conei- 
xement dels resultats de l'assemblea a l'Ajuntament, donada la seva 
tocata i fuga. Lassemblea popular va acabar trenta minuts abans de 
l'acord pactat amb l'únic representant present del govern municipal, 
a qui li agraïm la seva actitud en la connexió de la llum i el micro. Sap 
greu que l'actitud autoritària i poc eficient de la taula portés a allunyar- 
se una mica més a la gent dels polítics que diuen representar-la. Ens 
consta que la presidenta va anunciar en roda de premsa posterior a 
l'acte del control policial en properes reunions de participació ciutada- 
na. És el seu model, menys llibertat, i més policia". 

Evidentment, amb aquella jornada gloriosa s'acabà la retòrica institucional 
de la participació ciutadana a Sants, i partir d'aleshores les furgonetes dels 
antiavalots de la policia municipal (els UPAS) vetllarien pel correcte funcio- 
nament de la democràcia (institucional). 



durant unes 



embleaa 




Cartell cj e 



Precarietat 



le s "Jornad 



or 9onitzad a 



deljove 



perA 



Laltra democràcia, l'escrita en minúscules i des de la base, seguia caminant. El 
Casal Independentista inaugurava nova seu al carrer Premià, per tal d'obrir-se 
més al barri i iniciava les revetlles populars de Sant Joan a la plaça d'Osca, que 
se sumarien a un calendari festiu local ja capitanejat per la consolidada Calçota- 
da Popular de Sants, amb més de vint edicions. El Grup de Joves de Sants Agon 
es presentava en societat, cap a finals del 2002, en unes jornades a la plaça de 
la Farga, reclamant espais públics per als joves, gratuïts i autogestionats. Crea- 
ción Positiva, entitat de treball comunitari entorn la lluita contra el VIH/SIDA, des 
d'una perspectiva de gènere, arribava a Sants coincidint amb l'organització del 
Dia internacional contra la violència de gènere al barri, diada impulsada a nivell 
local per les Tenses, les Diabòliques i l'Escletxa, el punt d'informació sobre vio- 
lència masclista del Centre Social de Sants. La comissió de Veïns de la Bordeta 
convocava assemblees veïnals a Sant Medir, per tal de promoure la participació 
i decisió popular respecte l'urbanisme del barri. I nous centres socials, com el 
Tajo del carrer Gavà, ocupat al maig del 2001, seguia amb les activitats malgrat 
l'amenaça de desallotjament que li queia per aquelles dates. 




32 



La pròpia Assemblea de Barri de Sants iniciava una sèrie de documents 
sobre "El barri que volem", analitzant les intervencions urbanístiques 
promogudes per l'Ajuntament, obrint foc amb l'article "Atenció, perill, 
s'acosten les excavadores!" que denunciava, entre d'altres projectes, el 
PERI d'Hostafrancs per expropiar veïns, enderrocar l'Hamsa i construir a 
la zona un gran parc d'habitatge privat. Es començà a parlar d'un feno- 
men que s'olorava pròxim: l'elitització dels barris, l'expulsió de veïnat de 
rendes baixes per l'arribada de nous habitants amb més poder adquisitiu: 
la destrucció del teixit comunitari i urbà propi de Sants. El Districte, per 
mans de Pere Alcober, havia presentat recentment el nou pla de l'Estació 
de Sants, que preveia triplicar l'edificabilitat de l'estació fins a 47.000 m2 
quadrats destinats a centres comercials i hotels. El col·lectiu Construint 
ho analitzava amb les següents paraules: 

"Avui és evident el procés polític, econòmic i urbanístic en joc damunt 
el territori que habitem: la gran metròpoli barcelonina, centre de ser- 
veis, noves tecnologies i punta de llança de la societat de la informa- 
ció. Els antics terrenys industrials, la geografia d'habitatge obrer, ha 
de deixar pas a vies ràpides que permetin la connectivitat intermetro- 
politana. El barri guanya centralitat amb l'expansió de la metròpoli, i 
perd riquesa humana i productiva per a esdevenir una àrea morta de 
serveis. Les conseqüències són l'expansió de l'estació de Sants per 
un Tren de Gran Velocitat que no necessitem, la destrucció de cases 
antigues per a fer-hi vies ràpides i edificis elitistes, i la invasió de cen- 
tres comercials..." (Construint, "Contra l'elitització dels nostres barris", 
La Burxa núm. 60, febrer del 2003). 

Aquestes dinàmiques no eren, òbviament, privatives de Sants, sinó que el 
problema de l'especulació s'intensificava amb duresa per tots els barris de 
la ciutat. Fruit d'aquesta proliferació de conflictes urbanístics, es creava la 
Plataforma Veïnal contra l'Especulació, que recollia diferents resistènci- 
es veïnals a la política urbanística municipal, i pretenia potenciar el dret a 
decidir en l'entorn immediat envers "un model de ciutat que no es basi en 
conceptes utilitaristes, econòmics i especulatius, sinó que es fonamenti 
en els principis de justícia social, equitat i respecte als veïns i veïnes que 
viuen i treballen als barris" (La Burxa núm. 62, abril 2003). A la Platafor- 
ma hi participaren, durant els anys que estigué en funcionament, desenes 
de col·lectius afectats del llarg de la ciutat: del Poble Nou amb el 22@, del 
barri de la Ribera, del Forat de la Vergonya, del Raval, de la plaça Cerdà, de 
la Ciutat Judicial, Trinitat Vella i molts més, cadascun amb diferents graus 
d'implicació i radicalitat. LAssemblea de Barri de Sants també hi fou pre- 
sent, i d'aquesta col·laboració en sortí la manifestació "Defensem els barris 
contra l'especulació", el 27 de març del 2003. Durant el seu recorregut es 



marcà, amb pintura, el trajecte de l'especulació a Sants -des de la plaça 
Joan Peiró fins a al que hauria de ser la Ciutat Judicial, a la Gran Via- i donà a 
conèixer les lluites antiespeculatives de la ciutat pels nostres carrers. 



Aquelles mobilitzacions, no obstant, van ser eclipsades per unes altres més 
multitudinàries que s'estaven gestant aquells dies a la ciutat. Amb una di- 
mensió planetària, tindrien a veure notant (o potser sí?) amb la guerra que 
els promotors immobiliaris infringeixen a les poblacions locals, sinó amb 
les guerres imperialistes de control geoestratègic dels recursos. Així, el 15 
de febrer es realitzava a Barcelona, sota convocatòria d'Aturem la Guerra, la 
manifestació més nombrosa que s'havia produït mai a la ciutat, i s'iniciava 
un impressionant període de mobilitzacions antibel·licistes per tal d'aturar 
la invasió d'Iraq. El barri visqué aquells dies, igual que tot el país, una forta 
onada de politització. Es succeïen les concentracions espontànies de veïns, 
es tallaven els carrers (alumnes de Joan Pelegrí davant del Districte, i en 
molts d'altres punts del barri) i sobretot s'iniciava un fenomen de protesta 
que faria vibrar els barris: les cassolades que, des dels balcons o a peu de 
carrer, nit rera nit, dibuixaven una nova geografia de la protesta social. Com 
en altres poblacions, a Sants també es feu, finalment, una Consulta Popular 
amb urnes a diferents punts, i 16.000 persones expressaren el seu rebuig a 
la guerra. Cal dir que aquelles mobilitzacions foren una arma de doble fil. Per 
una banda constituïren l'apogeu de la protesta social a Barcelona, amb cen- 
tenars de milers de persones mobilitzant-se i participant en actes quotidi- 
ans de barris i ciutats catalanes, i amb intervencions que recordaven l'abast 
quotidià de la guerra com els Espais Alliberats contra la Guerra. Però, per 
altra banda, suposaren un canvi qualitatiu en la naturalesa de la mobilit- 
zació social. Així com en els darrers anys havia estat l'autoorganització la 
metodologia principal de la configuració de les lluites, en els ritmes i temps 
de les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq ja hi interveniren decisivament 
altres actors: mitjans de comunicació i partits polítics d'esquerres. Aquest 
canvi tindria conseqüències importants. 



Pancarta de l'Assemblea de E 
Xtsenunocercovllocontro 

la Guerra a l'Iraq. 2003 



nnrer ° nit es repetiren 
llnvasió " l'Iraq. 2m 



El 2003, en definitiva, fou un dels anys més actius pel que fa a la presa de 
carrer de moviments socials transformadors i, de fet, suposà el punt àlgid 
d'un cicle de lluites. Però més enllà del soroll de la protesta, al barri s'anaven 
teixint aliances, projectes, organització comunitària. 



Pel que fa a les aliances. A Cotxeres de Sants es reunia, el 22 de juny del 
2003, l'Encontre d'entitats, associacions, centres socials i col·lectius, 
un procés que pretenia comunicar diferents experiències polítiques de 
treball local, i que convocà a Sants una setantena de col·lectius de tot 
el territori. Pel que fa a projectes d'autonomia social, alguns s'anaven 
consolidant: Germinal, la cooperativa de consum carrer Rossend Arús, 





celebrava 10 anys de productes ecològics i comerç just. Una experièn- 
cia d'autogestió pionera, amb un funcionament per socis i sense cap 
persona contractada, que amb la pràctica diària del consum ecològic i 
el contacte directe amb els productors, s'aniria estenent en els anys a 
venir. Altres projectes, en canvi, s'iniciaven per poc temps, com l'Ateneu 
Mawla, impulsat pels Maulets de Sants. I pel que fa a organització co- 
munitària: l'ABS decidia fer una campanya d'obertura al barri, i presen- 
tava a finals d'any uns materials editats en format tríptic, on s'explicava 
qui formava part del projecte, què es pretenia, i exposava les afinitats 
bàsiques que la constituïen. "L'assemblea com a forma d'organització, 
els plantejaments anticapitalistes, el suport mutu antirepressiu i la vo- 
luntat de connectar amb l'entorn local". També es presentava un cicle 
de debats públics mensuals entorn diferents temàtiques. Al Gener del 
2004, sobre l'impacte del TGV. Al febrer, amb la campanya de "Sants con- 
tra la Tortura", coordinada per la Comissió antirepressiva de l'ABS. Al 
març, sobre gènere, salut i sexualitat. A l'abril, activitats entorn el pro- 
blema de l'habitatge, realitzant una enquesta audiovisual al barri i pro- 
jectant-la després. Al maig, sobre precarietat laboral. I al juny, sobre la 
mercantilització de l'oci. Amb aquestes activitats, l'ABS pretengué obrir 
un procés de reflexió sobre la realitat del barri per tal d'enriquir, a més, 
el propi projecte, en una "recerca i definició de models alternatius de 
societat pel futur, així com accions en el present que visualitzin on vo- 
lem anar i creïn el que podríem anomenar zones alliberades, que frenin 
i qüestionin el creixement del capitalisme". Doncs, tal i com s'afirmava 
al tríptic, l'Assemblea de Barri s'entenia "com una escola d'aprenentat- 
ge de noves formes de gestionar la societat del futur i de la recupera- 
ció de la responsabilitat individual, en contraposició a la delegació a la 
qual ens sotmet la democràcia parlamentària" (Assemblea de Barri de 
Sants, tríptic, hivern 2003-2004). 

Però a banda de les aliances, els projectes i l'organització, per aquelles da- 
tes també es produïa conflicte. A finals del 2003 sortí la sentència de de- 
sallotjament de l'HAMSA, en el marc d'una onada repressiva que afectaria 
la Kasa de la Muntanya o les Naus, de Gràcia. L'ABS, com tot el teixit social 
antagonista de la ciutat, s'hi posicionà en contra, sortí en defensa de les 
okupacions, i qüestionà el Pla Especial de Reforma Interior d'Hostafrancs 
que era la justificació urbanística del desallotjament: "La pròpia acció direc- 
ta de la gent, construint un centre social autogestionat com és l'Hamsa, ha 
hagut de solventar les deficiències de la planificació social de l'espai urbà 
i, esdevenint una crítica pràctica d'un PERI que no contempla equipaments, 
ha estat desenvolupant precisament un veritable equipament públic. Ni es- 
tatal ni mercantil, per tant públic. Que aquest espai públic no estatal sigui 
ara desallotjat per un PERI que no contempla equipaments de cap mena és 



una ironia insuportable" (La Burxa 70, desembre 2003). En aquelles dates 
nadalenques, un miler de persones sortiren a defensar l'Hamsa pels carrers 
de Sants, i mesos més tard es farien accions com l'encadenament de les 
portes del Districte, al febrer del 2004, o bé la manifestació que aconsegui- 
ria evitar el desallotjament programat pel 29 de març. Altres okupacions del 
barri també eren amenaçades, com la Breva, per les pressions de l'Orfeó 
de Sants, propietari de l'edifici okupat del carrer Miquel Àngel, o altres com 
la Quinkalla del carrer Masnou, amb una nova forma de pressió il·legal dels 
propietaris: la contractació de matons per a intimidar i forçar un desallotja- 
ment extrajudicial. 

Però el conflicte social que esclatà a un nivell general, i amb una força in- 
usitada, fou la ràbia social contra el Partido Popular per les seves mentides 
respecte l'atemptat de l'U de març del 2004. Un atemptat estretament vin- 
culat a la participació espanyola en la guerra de l'Iraq i que, a part de costar 
vides de treballadors, li costà al PP perdre les següents eleccions generals, 
amb la pujada de Zapatero a la presidència del govern. Els dies que anaren 
de l'U al 14 de març foren travessats per una multitudinària sacsejada so- 
cial, que condensava molts dels aprenentatges d'aquell cicle de lluites que 
s'havia iniciat dient "Si la política es podreix a les urnes, haurem de treure- 
la al carrer!". Paradoxalment, aquella força que fou capaç de destituir un 
govern, quedà atrapada en la política representativa i, de fet, amb la pujada 
de les esquerres al govern de l'estat, s'inicià un fort període de reflux per a 
aquell protagonisme social que havia pres el carrer, com a espai per al con- 
flicte i d'afirmació de noves subjectivitats socials. 

De cop, la reapropiació autogestionada de la política semblava que no- 
més era bona de cara a erosionar governs de dretes i, en canvi, una ve- 
gada les esquerres copaven el poder, els moviments socials es conver- 
tien en molèsties innecessàries i, aprofitant l'avinentesa, criminalitza- 
bles. S'iniciava aixíuna reculada en les mobilitzacions massives i s'obria 
un període de perplexitat pels col·lectius basats en l'autoorganització. 
Potser, en el nou temps de menor visibilitat, seria el moment de passar 
a construir alternatives? 




ACTE QUART: V-V U^\^ A 

REFLUX DE LA \L 
PROTESTA DE ü 
MASSES, LES LLUITES 
CONTINUEN 



El nou cicle institucional s'exemplificà amb l'adveniment del Fòrum 
2004, anomenat de les Cultures. Aquest esdeveniment pretenia, en 
essència, patrimonialitzar la cultura dels moviments socials i de les 
mobilitzacions contra la guerra, en un marc determinat per les Institu- 
cions i per les empreses que el patrocinaven. Convertir, en definitiva, 
en una nova mercaderia els valors de la solidaritat, la pau, o la soste- 
nibilitat ecològica. Com diria la Burxa, el Fòrum 2004 va ser, a banda 
de l'encobriment d'una operació urbanística descomunal, "una política 
econòmica més de la ciutat de Barcelona immersa en la competitivitat 
global de les ciutats" (La Burxa 74, maig 2004). El Fòrum, paradigmà- 
ticament, ja no seria respost de la mateixa forma que el cicle de lluites 
anteriors, amb grans mobilitzacions ciutadanes, ja que part de la so- 
cietat civil -la pròxima als partits d'esquerres, a les 0NG progoverna- 
mentals, etc- donaria cobertura a un projecte que gairebé, malgrat tot, 
fracassaria persi sol. Però síque esdevingué un laboratori del tipus de 
lluites que es produirien en els següents anys. Sota el lax paraigües 
d'Assemblea de Resistències al Fòrum, desenes d'intervencions ata- 
caren l'esdeveniment com un núvol de mosquits: des de la singularitat 
de cadascú i sense marcs comuns amb pretensions d'unificació, i no 
anà prou malament. No hi hagué onades de protestes, sinó degoteig 
d'accions directes i imaginatives, com l'assalt per via marítima del re- 
cinte, on diferents pateres i embarcacions autoconstruïdes -algunes 
del barri- evidenciaren el muntatge. 




Hp les cultures 



d'octubre c 




el tema 



Cartell de 

Sants en què- , tures . 
crítica al Fòrum de les cu 



2004 





independent^,^ ants . 200 5 
rAs semblea de Joves 





seu desallotjament. 2004 



El nou cicle institucional tindria noves formes de governar el conflicte... 
sense resoldre'l. Sota la mascarada de ciutat sostenible, s'intensificava la 
precarització del treball i de la vida, que al barri seria analitzada, per exem- 
ple, per col·lectius com l'assemblea de Sants d'Endavant amb les seves 
jornades anuals a la plaça d'Osca contra la precarietat. També al barri es 
constituïa, a inicis del 2004, en un acte ple a gom a gom al Casinet d'Hosta- 
francs, la Xarxa contra els tancaments d'Empreses, que coordinava plan- 
tilles afectades per les deslocalitzacions productives (tancament patronals 
de plantes per a reobrir-les en condicions de major explotació en països em- 
pobrits) com les de Samsung, Fisipe, i d'altres, i amb la participació de les 
corrents combatives del sindicalisme alternatiu. També al barri esclataven 
vagues contra la precarietat, com la dels treballadors que, a través d'Addec- 
co, "prestaven serveis" als trens Altaria o Euromed a l'estació de Sants, o bé 
la de les plantilles de Nissan i Seat, de la Zona Franca, afectades per expe- 
dients de regulació. I es constituïen noves plataformes sindicals i socials 
com la de Monitors d'educació en el lleure, un sector totalment desregulat i 
sense proteccions laborals ni drets socials. 

Aquesta precarietat laboral, així com les ganes de revertir-la, fomentaren 
també les Jornades sobre Cooperativisme que es feren a Can Vies al març 
del 2004, que sentaren les bases de posteriors experiències de treball au- 
togestionari al barri. 

La precarietat, tanmateix, anava més enllà de la feina, i també veien la llum ca- 
sos de xantatge immobiliari a la gent gran del barri sense recursos, com el cas 
de la Nieves Fernàndez, una veïna del carrer 26 de Gener, que amb una pensió 
miserable i problemes de salut, fou desnonada després de patir durant mesos 
pressions mafioses de la immobiliària, en mig del sentiment d'impotència dels 
col·lectius de Sants que, si bé denunciaren el cas, no pogueren evitar-ne el des- 
nonament. També es produïa violència immobiliària vers el teixit social i cultural 
del barri, com el cas de la Coral Floresta, a qui els seu 125 anys d'història no po- 
gueren evitar mesos de tall de llum, pràctiques mafioses, destrucció de material 
i finalment el desallotjament de l'entitat, tot això a mans d'empreses vinculades 
al PSC. Amb aquests bagatges, des de Sants es participaria en la manifestació 
que pretengué recuperar el primer de maig des de, precisament, les lluites con- 
tra la precarització de la vida, i que aplegà a 8.000 persones sota la crida del 
MayDay, manifestació que per primera vegada unia a col·lectius diversos com 
sindicats de base, immigrants, gent precària del món de la cultura, o col·lectius 
vinculats a centres socials okupats. Malgrat la importància d'aquella manifesta- 
ció, que era la primera iniciativa social de carrer que advertia que les lluites soci- 
als prosseguien malgrat el canvi de cicle polític, a nivell mediàtic fou totalment 
minimitzada ja que per a la nova agenda institucional el temps dels moviments 
socials ja havia passat. 




En aquest context de menor repercussió de les lluites populars, sobretot a ni- 
vell mediàtic i de complicitat del sistema de partits i dels seus apèndixs socials, 
havia arribat el desallotjament de l'Hamsa, el 4 d'agost del 2004. A dos quarts 
de quatre de la matinada, un comando especial de la Policia Nacional entrava 
escalant al centre social i despertava -emmanillava- a la gent que hi dor- 
mia, mentre a fora hi feien guàrdia 18 furgonetes d'antiavalots amb 200 
agents policials. Feia 128 dies que s'havia dictat la resolució judicial de 
desallotjament: els mateixos dies que desenes de persones hi resistien a 
l'interior. Hores després que es posés fi a aquells 8 anys d'història social, 
grups d'activistes ocupaven la Pedrera del Passeig de Gràcia en protesta 
pel desallotjament; i durant la setmana es reokupava l'Hamsa, ja semien- 
derrocada, o es feien manifestacions pel barri que expressaren la ràbia 
acumulada. Setmanes després, un grup de persones atacava amb còctels 
molotov la comissaria de la policia a Sants. Arrel d'aquella acció, es prac- 
ticaren detencions -i tortures- a companys que més tard serien absolts. 
Altres accions contra el desallotjament generaren polèmiques en el si del 
teixit social de Sants, com el boicot del Pregó de les Festes de Sants, que 
causà cert malestar al barri i que fou aprofitat pel Districte i l'Ajuntament 
per a criminalitzar les Festes Alternatives. Malgrat el "conflicte del Pregó", 
que més que un atac als veïns pretenia reprovar la regidora Imma Mora- 
leda (ABS, Carta a la gent de s'estima la festa Major, La Burxa núm. 78, 
octubre 2004), la Festa Major Alternativa del 2004 fou un èxit important, 
ja amb dos escenaris principals (a la plaça de Sants i a la plaça Osca) i 
amb una assistència de milers de persones. 

Sovint, quan els partits d'esquerres copen les institucions, llencen el conegut 
anatema de "tot el que hi hagi a l'esquerra de l'esquerra, problema d'ordre pú- 
blic". I precisament va ser arrel de l'operació policial del 4 d'octubre del 2004, 
amb els tres detinguts i empresonats acusats d'atacar la Comissaria de Sants, 
que s'evidencià quina era l'abast d'una gestió policial emparada pel Tripartit 
d'Esquerres. En els atestats d'aquelles detencions, se'ls colà -a hores d'ara 
no se sap encara si es tractà d'un error- quatre fulls amb més de 30 fitxes 
d'activistes socials, la majoria dels quals no havien tingut mai ni antecedents 
policials. D'on havien sortit aquelles dades, aquelles fotografies? Quina era 
l'extensió de l'arxiu? Per tal de respondre a aquella nova gesta de la Brigada 
d'Informació i al seu savoirfaire farcit d'il·legalitats i cops barroers, les per- 
sones afectades -moltíssimes del barri- constituïren, amb una fina ironia, el 
col·lectiu Els Nominats, doncs tal i com afirmava una d'elles "el fet de sortir 
en aquesta llista és com tenir un número perquè et toqui la propera onada 
repressiva" (la Burxa, núm. 79, novembre del 2004). Aquesta experiència, a 
més, dinamitzà el que posteriorment s'anomenà Tomb Antirepressiu, una ini- 
ciativa de coordinació que agermanaria barris i pobles catalans al crit de "on hi 
ha lluita hi ha repressió, on hi ha repressió hi ha solidaritat". 




del desallotjament del Lòu/\n 




•aHp rebuig 




Cartell de 
aSant 
Joves 




presos 




Cartell de denúncia dels arxius il·legals \ 
de la Policia Nacional. 20041 



1 



1 P^LdM 

,1 i„»iw» c •••..V 



assssgSS 








Europeu d e «uíf a 1 



cenfres 



| e/sce/,f ^^//>fernameof".2005 



La tancada h- ^ 




El 2005, però, nasqué sense que la repressió aminorés les ganes de lluitar. 
Per si li faltaven dissidències per monitoritzar, a l'Administració li aparegué 
una aliança perillosa: la dels treballadors sense papers i altres col·lectius as- 
semblearis de base. En motiu de l'entrada en vigor del nou reglament d'immi- 
gració, fruit de les lluites dels sense papers del 2001 però clarament insufi- 
cient, ja que estava dissenyat per a cobrir exclusivament les necessitats del 
mercat de treball, l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions (ARSC) 
encetà un treball intens a molts barris de l'àrea metropolitana de Barcelo- 
na. L'objectiu era crear ponts entre els nouvinguts i la resta de població per 
tal de trencar la separació promoguda per la Llei d'Estrangeria, així com 
per obrir nous canals de lluita per a desbordar una regularització només 
pensada pels interessos empresarials i no en funció dels interessos dels 
sense papers (excloïa a menors o a les dones que feien el treball domès- 
tic de la pròpia família). A Sants, l'ARSC trobà la complicitat de la gent de 
l'Assemblea de Barri, i a partir d'una xerrada que es va fer al Centre Social 
de Sants, es veié la necessitat d'obrir, mentre durés el procés de regularit- 
zació, un Punt d'Informació sobre Estrangeria. Així, un grup de gent del 
barri, assessorat per una advocada i per l'experiència de la gent de l'ARSC, 
obrí durant més de mig any, cada dilluns a l'Espai Obert del Poble Sec i 
al CSS cada dijous, un punt de trobada on els veïns sense papers podien 
rebre assessorament sobre els continguts del reglament, els tràmits de 
la regularització, així com també sobre aspectes relacionats amb les re- 
clamacions de targetes, el reagrupament familiar, processos d'expulsió, 
situacions d'arrelament, contractes, etc. 

El Punt d'Informació sobre estrangeria fou una experiència important, ja 
que mostrà les possibilitats -i també els límits- d'una intervenció política 
que no es queda només en la denúncia i l'agitació, sinó que pot oferir al- 
ternatives reals, espais on posar en pràctica el recolzament mutu i l'apro- 
pament entre col·lectius. Els límits, possiblement, foren la dificultat de 
mantenir projectes com aquests des del treball militant, així com el risc 
d'acabar practicant un tipus d'assistencialisme alternatiu -potser neces- 
sari, per altra banda, per les mancances de l'Administració. En tot cas, i 
per aquests motius, des de l'ABS també es volgué acompanyar el projecte 
amb altres tasques i es convocà, el 20 de març del 2005, una jornada a la 
plaça de Sants contra els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE). 
Aquestes presons per a immigrants, símbols de la gestió repressiva 
dels fluxos migratoris, foren denunciades com a espais d'excepció on 
les llibertats democràtiques són suspeses, i on els retinguts poden pas- 
sar fins a 40 dies pel sol fet d'haver comès una falta administrativa: no 
tenir papers. Amb aquesta combinació de recolzament legal i informatiu 
i la crítica a la repressió de la llibertat de moviment, s'arribà al 2 d'abril, 
jornada europea d'accions contra els centres d'internament. Pel matí es 



feren accions al CIE de la Verneda, i per la tarda 3.000 persones iniciaren 
una manifestació que acabà amb tancaments i vagues de fam de cente- 
nars de sense papers en diferents espais de la ciutat. 

A diferència de les tancades en esglésies del 2001, el canvi de cicle institu- 
cional es feu notar, i en aquella ocasió moltes portes es tancaren. I hagueren 
de ser els espais autònoms al poder els que acollissin la lluita dels migrants: 
centres socials okupats i autogestionats, seus de sindicats alternatius, lo- 
cals del moviment de barris, espais vinculats al moviment llibertari, cases 
de solidaritat, o ateneus de l'esquerra independentista. I el que podia haver 
significat un afebliment del moviment, doncs ocupant seus alternatives es 
creava menys conflicte de cara a negociar, es convertí en un reforçament 
per les noves aliances que es teixiren. Al barri, aquestes tancades de pro- 
testa es van fer al Poliesportiu de Sant Medir i a Can Vies, on una vuitantena 
de membres de la comunitat amazig, del Marroc, iniciaren un mes i mig de 
lluita que suposà molts aprenentatges, tant per uns -els vaguistes- com 
pels altres, la gent del CSA i la que recolzà la tancada: la creació de dignitat i 
comunitat a partir de la lluita. 

Aquesta experiència del treball comú, d'aliança des de baix, també es prac- 
ticà, per aquelles dates, amb la plantilla de Miniwatt, amb els seus llocs de 
treball amenaçats pel tancament patronal, i suscità una campanya de soli- 
daritat que abraçà des del boicot als productes de Philips fins a un tall de 
trànsit amb neumàtics i foc a la Gran Via, a l'alçada de Moianès, que acabà 
amb una desena de detinguts. 

La creixent minorització mediàtica dels moviments requeria de noves res- 
postes. Així, a mitjans del 2005, sortia a la llum una nova iniciativa de 
comunicació popular des de i per al barri, el portal web barrisants.org. 
De funcionament autònom, vinculat a La Burxa i a l'ABS, el projecte es 
presentà com una nova "eina al servei dels moviments socials de base 
que treballen a Sants", i naixia per a cobrir el buit informatiu de les lluites 
socials santsenques en l'espai virtual. D'aquesta forma, barrisants.org 
pretengué impulsar un mitjà que facilités la interactivitat, la immediatesa, 
la comunicació massiva, un nou espai transversal pensat per a trencar el 
pensament únic i l'hegemonia de la publicitat i les Institucions (La Burxa 
núm. 85 maig del 2005). 

Un dels exemples més evidents de la creixent utilització d'allò alternatiu 
com a matèria primera per a la creació d'un clima de por social, fou el patit 
amb la Festa Major Alternativa de l'agost del 2005. En la matinada del dis- 
sabte 2?, una parella de guardes de seguretat -que suposadament perse- 
guien uns graffiters del metro- entraren en el perímetre de la Festa, obrint- 




>í> iaW 




'f ' " ma Sant medir 



se camí a empentes en mig del concert i acompanyats d'un gos rottweiler, 
sense morrió, que causà diversos ferits. Hi hagué moments de confusió i 
tumult, i els guardes marxaren per a tornar poc després amb agents de la 
Policia Nacional a l'estació de Mercat Nou, on van llançar gasos lacrimògens 
i van disparar cinc trets, un dels quals va impactar en una columna de l'es- 
tació a l'alçada de l'80 metres. L'endemà, les dues persones que van ser 
hospitalitzades com a conseqüència de les mossegades del gos, van ser 
detingudes i acusades de danys, lesions, desordres públics i atemptat a 
l'autoritat. Aquells desagradables incidents foren el tret de sortida perquè 
la dreta política i mediàtica fes una campanya d'erosió al govern municipal. 
A partir d'aquell estiu, la criminalització de les diferents festes alternatives 
de Barcelona (Gràcia, Vallcarca, Sants... ) va ser una constant i s'aniria infla- 
mant amb la piconadora mediàtica neoconservadora entorn el discurs del 
"civisme" i els usos de l'espai públic. Una reedició de l'estratègia de sempre: 
generar pànics morals per a garantir la governabilitat. 

L'incipient discurs criminalitzador del civisme, no obstant, estava sent res- 
post en una mena de batalla cultural de definir quins eren, veritablement, 
els mals de l'espai públic. Per part del moviments, la cosa estava claríssima. 
A l'octubre del 2005, centenars de persones es dirigien en manifestació cap 
al recinte firal de Montjuïc, on es celebrava la fira immobiliària més gran 
d'Europa, el Barcelona Meeting Point. Allà es denunciaren els plans urba- 
nístics que assolaven els barris de la ciutat, i es presentà un document 
important, que dibuixaria les bases programàtiques per a un nou cicle de 
lluites: la Carta de Mesures contra la Violència Immobiliària i Urbanística, 
elaborada i refrendada per nombrosos col·lectius de la ciutat. Al barri, el 
Meeting Point coincidia amb la campanya que els veïns del carrer Almeria 
havien engegat per aturar unes obres il·legals (l'edifici Almeria 9-11), i en 
aquell ambient de definició de quins eren els problemes socials rellevants 
i què eren cortines de fum, també s'hi gestaren campanyes com R.I.P per 
Sants, un funeral organitzat per la Plataforma pel Soterrament de les Vies i 
contra el Pla de l'Estació que recorregué el barri amb ploraneres, tambors i 
processó, iniciativa que tingué com a antecedents immediats la tancada ve- 
ïnal a Sant Medir del juliol del 2005, Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, 
l'estació i les vies, on membres del moviment veïnal dels barris de Sants es 
tancaren a l'església per la dignitat d'un barri amenaçat per Tincivisme" de 
les promotores immobiliàries. La pugna, en tot cas, estava allà: passar de 
parlotejar de violència urbana, i denunciar la violència urbanística. 



!matge de 



En aquesta confrontació, l'Ajuntament de Barcelona apretà fort, i el desem- 
bre del 2005 aprovà el paquet legal conegut com a Ordenances del Civis- 
me, un conjunt de mesures que pretenia monitoritzar l'espai públic des del 
punt de vista de la seguretat, esclafant les manifestacions de la pobresa i la 



dissidència. Aquesta nova legislació municipal coronava, de fet, la involució 
autoritària del govern local que, després d'instrumentalitzar les formes de 
vida i lluita barcelonines i crear el Model Barcelona (la festa, la creativitat, la 
vida al carrer) com a forma de màrketing urbà, i una vegada amb el Fòrum 
2004 n'havia marcat els límits, ara passava a tancar la porta amb fermesa 
i instaurar una nova etapa de govern metropolità. Totes les formes de la re- 
apropiació social del carrer, que precisament havien dinamitzat el cicle de 
lluites sobre el qual el Tripartit havia arribat al poder, ara serien defenestra- 
des, perimetrades i clausurades. Des del barri es participà activament en 
l'oposició al creixent model neoconservador de ciutat, i amb Can Vies com a 
seu de l'Associació de Víctimes del Civisme, es traçaren complicitats amb 
gairebé tots els sectors afectats per la nova Ordenança. Skaters, grafiters, 
treballadores sexuals i activistes de diferents procedències crearen la cam- 
panya El Carrer és de Tothom, que promogué una de les manifestacions 
més vibrants d'aquella etapa, en un 17 de desembre on tots els col·lectius 
afectats pel tancament policial del carrer es manifestaren en una hibridació 
enriquidora, cadascú reconeixent-se en les pràctiques de l'altre i encetant 
nous camins d'expressió d'allò social. 

En tot cas, el que és cert d'aquells anys que seguiren la pujada del social-libera- 
lisme a totes les esferes del poder institucional (Ajuntament, Generalitat, Estat) 
és que suposà una transformació profunda de la protesta social. El reflux de les 
mobilitzacions massives era ja inqüestionable, costava promoure convocatòri- 
es, els mitjans de comunicació menyspreaven qualsevol proposta que no pro- 
vingués dels circuits econòmics i polítics del poder, i els col·lectius que havien 
promogut lluites socials durant tots aquells anys no acabaven d'entendre que 
els escenaris havien canviat i que, per tant, caldria canviar les estratègies de 
transformació social. Tanmateix, algunes pistes podien ser deduïdes. 




rord L P çadecMs m ,2005| 



PENSEM-HO 



dijous 

22 

ales 20h 



Víctimes ( 
de/ Civisme 1 



Cartell de la cassolada popular a 



Sant Jaume convocada per I 
les "Víctimes del Civisme". 2005 



"))). 



En primer lloc, el fet que els sectors minoritzats amb el nous tempos polítics 
constituïssin aliances i hibridacions, i que fossin aquestes les que donaven 
una potència política majorals processos, donava elements pera entendre 
que les pròximes lluites haurien de comptar amb una transversa litat impor- 
tant si volien tenir èxits. I en segon lloc, i ja a nivell local, anava cristal·litzant 
la idea que els processos de canvi havien d'assentar-se en bases sòlides en 
el territori per tal de garantir que amb els refluxos de les lluites socials no 
ens quedéssim amb la sensació de l'arena que s'escapa d'entre els dits. 

Així, al llarg del 2005 i 2006, s'havia ampliat el que des del Casal Independentista 
s'anomenà l'ecosistema de Sants: "els col·lectius que contribueixen a transfor- 
mar, dia a dia, sovint des de perspectives diferents però alhora complementàries, 
el nostre entorn més immediat". (La Burxa núm. 91, desembre 2005). S'havia 
obert Cal Borinot, local social dels Castellers de Sants al carrer Vallespir, el 5 




ünflnyr éS fl Tc^sme f è persones 
normativa de c.v 50euros 




de març del 2005, i que esdevindria un espai rellevant en la revitalització de 
la cultura popular i de carrer. Al maig, els i les companyes de l'Assemblea de 
Joves de Sants celebraven el seu primer aniversari. Al juny, s'inaugurava La 
Ciutat Invisible, cooperativa autogestionària dedicada a la socialització de 
pensaments i imaginaris crítics, al carrer Riego. El 9 de juliol havia obert por- 
tes la Teteria Malea, una altra cooperativa al mateix carrer, que juntament 
amb PimPamFilms, videoclub de cine independent obert al carrer Valladolid 
mesos abans, donaven un nous impuls al treball autogestionat al barri i al- 
hora enriquien la diversitat dels espais de trobada. A l'octubre neixia Negres 
Tempestes, col·lectiu de difusió llibertari i independentista. El desembre del 
2005 obria el nou Espai Obert, ara al carrer Violant d'Hongria després de 
7 anys d'intenses activitats al Poble Sec. També neixia, en l'espai de l'anti- 
ga associació cultural Arran, el Terra d'Escudella, projecte de restauració 
i gastronomia catalana, al desembre 2005. I en mesos posteriors, obriren 
portes Entropia Activa, al carrer Socors, i l'Ateneu Llibertari de Sants, al 
carrer Maria Victòria. I encara que s'havien produït desallotjaments -ara ja 
en mans dels Mossos- com el de la Quinkalla, s'okupava per exemple Can 
Punxes a Vallespir. 61, desobeint les noves ordenances del civisme, es feien 
experiències inèdites al barri, com el primer Mercat d'Intercanvi de Sants, 
al maig del 2006, on aprenent d'experiències d'altres barris i localitats, les 
cooperatives del barri i la gent que hi participà instal·laren més de 50 para- 
detes a la plaça Osca per tal "d'abolir els diners, com a mínim durant un dia" 
i experimentar alternatives a la societat del consum i del malbaratament, 
així com potenciar la creació de vincle social comunitari. I el juny del mateix 
any, l'Espai Alliberat per la Cultura okupava l'antiga sala de festes del car- 
rer Olzinelles, el Bahia. La geografia social del barri s'havia enriquit, i encara 
es diversificaria i ampliaria més amb les inauguracions de UHortet, de Gua- 
diana, o l'okupació del Centre Social Okupat La Farga, de Rossend Arús. 

A nivell de ciutat, la tercera pista que indicava que les lluites socials 
tocaven de peus a terra era la materialització d'aquella crida que havia 
fet el Taller de Violència Urbanística i Immobiliària des de l'Espai Obert 
(Contra la política del totxo; passem a l'acció!) i que havia trobat ressò 
a partir de les espontànies sentades de la plaça Catalunya que, a cop 
de correus electrònics i missatges de mòbil, desembocarien en el movi- 
ment per l'habitatge digne VdeVivienda. Una vegada les grans mobilitza- 
cions simbòliques semblaven cooptades pel nou cicle institucional, una 
nova forma de fer i comunicar política posava les contradiccions materi- 
als damunt la taula i aconseguia mobilitzar de nou a sectors socials -no 
únicament activistes- posant en el centre del debat polític un problema 
generalitzat: l'accés digne i assequible a l'habitatge. Així, al llarg de la 
segona meitat del 2006 i fins que s'aprovà el Pacte Nacional de l'Habitat- 
ge, el moviment per la casa protagonitzà una revifada de la mobilització 



social. Ja fos amb les sentades al maig, o amb la manifestació del 30 
de setembre del 2006, on 15.000 persones cridaren el lema provocador 
"No tindràs casa en la puta vida". 0 obligant a la suspensió de la cimera 
de ministres europeus d'habitatge a l'octubre o amb 25.000 persones 
en la manifestació del Nadal del 2006. Amb 20.000 persones al març del 
2007 o amb la cassolada a Sant Jaume el dia abans de les eleccions del 
27 de maig. Val a dir que des de l'Assemblea de Barri, malgrat participar 
en aquelles convocatòries, recolzant-les amb cartells propis al barri i 
aprendre de l'experiència de VdeVivienda i de l'Assemblea per l'habi- 
tatge digne de Nou barris, en actes com el del 27 de febrer del 2007, 
no s'anà a fons amb la qüestió ni s'aconseguí crear, tal i com s'havia 
plantejat en els debats de l'ABS, un moviment local per l'habitatge com 
sí ha passat en altres localitats. 

En tot cas, tots aquests esdeveniments tingueren un impacte en la prò- 
pia Assemblea de Barri. Malgrat la desaparició de les mobilitzacions me- 
diàtiques, les lluites continuaven, traçaven aliances amb nous sectors 
i el territori es posava en el centre de la política, ja fos per a desenvolu- 
par-hi una xarxa d'espais per a una vida quotidiana diferent, ja fos com 
a marc per a l'organització comunitària, ja fos com a escenari privilegiat 
del conflicte metropolità. 




Cartells editats per l'Assemblea de Barri de Sants dins el marc de 
Solesnopodem denunciant diferents injustícies a què ens 
arrosseguen les polítiques regressives de la ciutat de Barcelona. 200? 




45 



ACTE CINQUÈ: ^ 

VIDA QUOTIDIANA, 

ORGANITZACIÓ, 

CONFLICTE 



Al novembre del 2006, l'Assemblea de Barri de Sants organitzà a l'Espai 
Obert unes jornades pera repensar i actualitzar el projecte. Per una banda, 
la realització de la Festa Major Alternativa a l'Estació de Sants havia estat 
una experiència impactant. Havia suposat la participació de més d'un cen- 
tenar de persones en la seva organització, s'havia treballat colze a colze 
entre grups diferents i alguns amb poca relació, s'havia tingut un impacte 
fort al barri i suposava un desafiament seriós de cara al Districte. Aquells 
elements feien pensar en el potencial sociopolític de l'espai a l'entorn de 
l'ABS, i la pregunta era com canalitzar aquella energia cap a projectes més 
enllà de les festes. Per altra banda, aquelles festes havien suposat un so- 
breesforç d'un grup reduït de persones, s'havia hagut d'improvisar exces- 
sivament, i la gent participava en l'organització de l'esdeveniment però 
no assumia responsabilitats de coordinació. Ambdós fenòmens reflectien 
prou bé la pròpia dinàmica de l'ABS. 

La trobada general va servir per a analitzar aquestes potències i mancan- 
ces. Amb dinàmiques, grups de discussió i diferents metodologies per a 
fomentar la participació de totes i cadascuna de les persones assistents, 
es repassà la trajectòria de l'ABS, se'n revisà la forma de funcionament, 
s'analitzaren els problemes del barri així com la "complicitat entre la crei- 
xent xarxa d'espais i col·lectius existents a Sants" (La Burxa núm. 102, de- 
sembre del 2006). D'aquestes jornades en sortíun nou model organitzatiu, 
que pretenia pal·liar les limitacions de l'anterior (poc seguiment dels temes, 
poc debat de fons,...) i que estructurà organitzativament l'ABS en tres plans. 
La permanent setmanal, a Can Vies, on persones de cada col·lectiu -més o 
menys una desena- asseguraven rotativament la seva assistència durant 
mig any, i que s'encarregava del seguiment tècnic i de coordinació de les 
tasques en marxa. Les assemblees mensuals, el segon dijous de cada mes 





al Centre Social de Sants, on es valorava els treballs en marxa, es repartien 
tasques i servia de punt de trobada, comunicació i informació de la trama 
alternativa de Sants. I els plenaris trimestrals, a l'Espai Obert, on durant 
tot un dia es discutien a fons estratègies i debats importants. A dia d'avui, 
aquest és el model que encara funciona, i malgrat algunes mancances, pot 
ser bo de cara a la projecció futura de l'ABS. I pel que fa les tasques a treba- 
llar col·lectivament (a banda de la festa Major), sortien, en primer lloc, les 
relacionades amb el conflicte entorn el territori: especulació, espai públic, 
habitatge. En segon, impulsar un procés col·lectiu pertal d'aturar la deman- 
da i per tant el desallotjament de Can Vies. I en tercer lloc, la projecció soci- 
al d'un imaginari que recollís, valorés i donés cohesió política a les trames 
de l'alternativitat quotidiana de Sants, així com impulsés l'aprofundiment 
de processos de municipalisme de base i autogestionaris al barri. De fet, 
el 200? seria el desè aniversari de la pròpia ABS (difosos amb el lema "10 
anys creant contrapoder", així com amb l'edició de L'Altre Mapa de Sants), 



veure tota ia constel·lació d^espais ^ procés que, com dirien els zapatistes, va lent perquè vol anar lluny, i que 

" ,uresa,barn constitueix passet a passet "un exemple de com els i les veïnes del barri 

podem autoorganitzar-nos i construir alternatives" (La Burxa, núm. 102, 
desembre del 2006). 




El conflicte urbanístic, en efecte, va ser present al barri al llarg de tot el 
200?. Ja al mateix novembre del 2006 es repetien, amb més intensitat 
que l'any anterior, les mobilitzacions contra el Barcelona Meeting Point, la 
fira immobiliària celebrada anualment a Montjuïc, que era resposta amb 
una manifestació de 2.000 persones com a colofó d'una setmana d'acci- 
ons en contra l'especulació, en defensa del territori i pel dret a l'habitatge 
digne. Per aquells dies, la Plataforma contra el Pla de l'Estació convocava 
la Ruta dels Nyaps, un tour guiat per les "desastroses realitats urbanís- 
tiques del barri": des de Joan Peiró, passant pel calaix del Passeig de Sant 
Antoni o un carrer Burgos afectat pel Calaix de les Vies. 0 es feien mu- 
rals contra el desallotjament de Can Vies, multats amb 7.550 euros i que 
també generarien mobilitzacions. Un mes després, durant la nit del 17 al 
18 de desembre, uns anomenats Grups Autònoms contra l'Especulació 
segellaven 51 immobiliàries al barri. El 30 de gener del 2007 els Mossos 
d'Esquadra havien de suar per a despenjar els habitants de L'Esbarzer, 
a la carretera de la Bordeta, i procedir al desallotjament i enderroc de 
la casa. Al febrer, veïnat dels carrers Riego, Premià i Eusebi Planas de- 
nunciaven les obres del TAV i les seves esquerdes, que també arribaven 
a Sants després del Prat. Afirmaven: "no és gens fàcil suportar el soroll 
ambiental, però fins i tot t'hi acostumes. Tampoc és fàcil suportar la de- 
gradació de carrers i voreres, a més de la pols que diàriament, durant les 
24 hores del dia, entra a les nostres cases. £1 pitjor de tot arriba amb els 
tremolors i les vibracions dels edificis" (La Burxa núm. 104, febrer 2007). 




El mes següent, en resposta a un nou cas de violència immobiliària al 
barri, s'okupà un tram de casetes baixes del carrer Miquel Àngel, d'on 
els veïns, tots amb rendes baixes, així com l'Esplai Turons, havien estat 
expulsats per la immobiliària Starline Management, que hi pretenia fer 
11 adossats de luxe. Després de llargues pressions, s'havien vist obli- 
gats a marxar, trencant així una comunitat que en alguns casos feia 70 
anys que es desenvolupava. Al març del 2007 es publicava a la Burxa 
un monogràfic sobre l'impacte del Tren d'Alta Velocitat a Sants, infra- 
estructura que havia estat l'argument per aprovar una reforma del pla 
general metropolità per a la zona de l'estació de Sants i que comportà 
l'expropiació d'un centenar d'habitatges de Viriat, Vallespir i Comtes de 
Bell-Lloc (uns 70% dels quals eren de lloguer), així com tallers i comer- 
ços que donaven feina a un centenar de persones. Al mateix Vallespir, es 
produïa el desallotjament de Can Punxes, i a uns centenars de metres 
més enllà s'iniciaven les denúncies veïnals contra l'anomenada popular- 
ment Torre Malaia, un edifici d'onze plantes al Passeig Sant Antoni de la 
constructora SAPIC, ple d'irregularitats i que suposava un nou gratacels 
per a turistes que destruïa la fesomia del Triangle de Sants. Al maig 2007 
s'iniciaven les jornades Està tot fatal, una campanya en defensa del ter- 
ritori i contra l'especulació que coordinà accions arreu de les comarques 
catalanes. A Sants, una vintena d'immobiliàries del barri resultaven ata- 
cades inutilitzant-ne els panys i realitzant pintades a les seves façanes. 
Per la seva banda, l'ABS convocava a un vermut reivindicatiu a la plaça de 
la Pelleria de la Bordeta, on s'instal·laren paradetes informatives i exposi- 
cions, es jugà al Gran Parxís de l'Especulació i es feu un mural en una de 
les parets de la plaça, amb consignes com "Can Batlló pel barri", "Per un 
ús social del carrer", o "Defensem els centres socials autogestionats". 
Per aquelles dates, també, l'ABS i 40 entitats engegaven una campanya 
per a demanar l'absolució d'un veí del barri, detingut il·legalment pels 
Mossos mentre mirava com es feia una acció a la Fira Construmat de 
Montjuïc, fet que coincidí en el temps amb un judici a un fotògraf de la 
Burxa acusat de participar en una acció, dos anys abans, contra la cons- 
tructora propietària de la Quinkalla. Al juny, La Breva i les cases okupa- 
des del carrer Miquel Àngel -juntament amb el seus horts comunitaris- 
eren desallotjades amb un impressionant desplegament policial, format 
per més de vint furgonetes dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, 
sense que la majoria de cases haguessin tingut un judici per a decretar- 
ne el desallotjament. A pocs dies, la matinada del 16 de juliol del 2007, 
cap a dos quarts de sis, una trentena de persones de diferents barris 
aturaven les obres del Tren d'Alta Velocitat a la seva arribada a Sants des 
de l'Hospitalet de Llobregat. La protesta era "una crítica a unes obres que 
resulten molestes i innecessàries i una crítica al model en si del TAV". 
Per fer-ho, s'encadenaren a dalt i a la base de les màquines que hi treba- 




Acaó a les Rambles en què 6 persones es 
van despullar per reclamar l'Absolució 
de l'Albert, fotògraf de La Burxa 
repressaliat per fotografiar allò 
que no interessa mostrar. 200? 




mentre 



° lo Placa Z / Un00cc '0 




£ls mossos d'esquadra despenjant 
3 dos dels activistes que es van penjar I 
o les grues de les obres del TAV. 200? 




I Capçalera de la manifestació 
"A Sants, n'estem fartes. 
Diem Prou!". 2007 



| Wío de la campanya "Can Vies és 



í^gíSffi 1111 Ua Can Vies 

on surten - 
1 queesva/e" 



llaven, i es bloquejaren accessos de maquinària pesada a l'alçada de la 
parada de metro de Santa Eulàlia per la sortida de Riera Blanca. Hi hagué 
una concentració de suport i un grup de veïns del barri de Santa Eulàlia 
de l'Hospitalet expressà el seu suport a l'acció amb una cassolada es- 
pontània. Arrel d'aquella acció, i en resposta a la denúncia interposada 
per ADIF (l'empresa encarregada de les obres), es convocaren cassola- 
des a l'entorn de les obres, per a protestar per les molèsties, contra el 
model elitista de ciutat que arrossega el TAV, així com per exigir la reti- 
rada dels càrrecs als i les activistes que varen realitzar l'acció. Al cap 
d'uns mesos, al novembre, i sota el lema "A Sants n'estem farts. Diguem 
prou", veïns i veïnes del barri, alguns en pijama, van sortir en manifesta- 
ció i van fer cassolades per a reclamar un nou pla de transport que donés 
prioritat al restabliment del servei de Rodalies de Renfe, el soterrament 
de les vies de tren i metro a Sants, la paralització de les obres del TGV, 
l'enderrocament de la Torre Malaia, la no conversió de l'Estació en un gran 
centre comercial, i la retirada de la demanda sobre Can Vies. Finalment, 
totes aquestes exigències varen ser portades a l'Audiència Pública del 
Districte del 13 de desembre del 200?. El balanç? Moltes resistències per 
a massa agressions... 

Més optimisme destil·là la victòria judicial respecte Can Vies del gener 
del 2008, fruit de molts mesos de campanya però sobretot de les com- 
plicitats travades durant la desena d'anys de funcionament del Centre 
Social. Quan al maig del 2006 es rebé la demanda de desnonament 
per precari de part dels amos de l'edifici, Transports Metropolitans de 
Barcelona, ja s'organitzà una resposta immediata: el 10 de juny sorti- 
en 1.000 persones a Sants, i al procés judicial s'hi personaven com a 
demandats 14 col·lectius que utilitzaven Can Vies. No va ser fins l'any 
següent, però, que es constituí, al Centre Social de Sants, la Plataforma 
Veïnal de suport al CSA Can Vies, que al llarg dels mesos la formaren 
més de 40 entitats, i que coordinà els centenars d'adhesions individu- 
als per escrit i els enviaments de prop d'un miler de faxos demanant la 
retirada de la demanda a les diferents institucions implicades. Durant 
tot aquell procés, es rebé el suport de centenars de col·lectius de la ciu- 
tat, destacant-se -per tenir un enemic comú- el dels Comitès d'empresa 
de Metro i Autobusos de Barcelona, fet que teixiria una aliança amb els 
treballadors dels transports i les seves lluites posteriors (les vagues del 
2007-2008 pels dos dies de descans). El propi judici del 24 de gener 
del 2008 fou una demostració d'energia social, tan a dins de l'Audièn- 
cia Provincial de Barcelona com al carrer, i gràcies a la tasca jurídica 
d'advocats i membres de Can Vies, la jutgessa desestimà la demanda 
interposada per TMB contra el CSA Can Vies. Entre tantes derrotes... 
Can Vies és del barri. 



Durant aquesta darrera etapa, des de l'Assemblea de Barri de Sants s'ha re- 
colzat aquests i altres processos arrelats en la vida quotidiana, en l'organit- 
zació i el conflicte, i ha intentat vertebrar una realitat que va molt més enllà 
dels límits estrictes de l'Assemblea: tot aquell entramat de xarxes socials 
alternatives i quotidianes que fan de Sants un barri digne del seu passat 
combatiu i llavor d'un futur que escapi a les ànsies devoradores de la me- 
tròpoli capitalista. Per això, no cal recordar-ho, caldrà estendre i enfortir les 
formes d'organització comunitàries, estendre i enfortir el vincle social entre 
la gent de Sants: entre la que fa anys que hi viu i la que hi arriba de fa poc. I 
seguir obrint espais de lluita al carrer, que "la repressió mai ens tallarà les 
ales". I cuidar la comunicació amb la gent d'altres experiències d'autonomia 
popular a nivell local, en altres barris i altres comarques. I seguir imaginant 
-i sobretot portar-los a la pràctica- els projectes d'aquesta altra societat en 
marxa: sigui la ràdio, sigui al voltant de l'autogestió de la salut, siguin les 
que decidim col·lectivament que volem que siguin. Hem de seguir aprofun- 
dint el que hem après durant aquests anys: la reapropiació autogestionada 
de la política, i de la vida. Hem fet moltes coses, i encara en queden moltíssi- 
mes per fer. Hem viscut moltes experiències, i les que queden per venir. 

".. fa una dècada, o potser una mica més. Va néixer un col·lectiu, o una 
suma de col·lectius. Amb unes altres formes de fer política, o amb unes al- 
tres maneres de viure el barri. El somni d'un espai comú, o potser fent espai 
per als somnis comuns..." 



ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS 
10 anys més revolucionant el barri 
(com a mínim) 



Sants, maig del 2008 






Itre mapa 
d e Sa nts 

TEIXINT EL NOSTRE BARRI, TEIXIM EL NOSTRE DESTÍ... 




L'any 2007, coincidint amb la celebració dels deu anys d'ABS, es 
va realitzar un mapa alternatiu del barri, on sortien tots aquells 
espais dels quals d'una manera o altra s'ha nodrit l'ABS durant 
aquests anys. 



Sense aquests ateneus, centres socials, casals, cooperatives, 
botigues o bars, no seria possible la realitat social del nostre barri 
i viceversa. 



Perquè és gràcies a aquests espais d'on pengen els petits bolets 
que units per la hifa que representa l'ABS formen el nostre petit 
fong que dia a dia va creixent, cercant i creant estructures i 
realitats estables dins el barri, tant físiques com abstractes. 
Fent tangibles els nostres somnis col·lectius 





CSA Can Vies 

Centre Social de Sants 

Casal Independentista de Sants "Jaume Compte" 
Espai Obert 
Ateneu Llibertari 
Cal Borinot 

Centre Social Okupat La Farga íl( 
La ciutat invisible \/ \ 

Terra d'escudella ( 
Germinal 

Teteria Malea / 
La lluna en un cove V 
Pim pam Films \^ 
Lhortet de Sants 
La Bauma 

Creación Positiva / V 



ESPAIS ^ 0 x 

SOCIALS, POLÍTICS 
I CULTURALS 



És vital defensar els espais 
aconseguits però també, no 
cal oblidar-ho, les places, el 
carrer, les parets, que sempre 
a contracorrent hem sabut 
apropiar-nos. 




Amb el referent clar dels Ateneus obrers de finals del segle XIX i principis 
del XX, paral·lelament al desenvolupament de l'Assemblea de Barri, a Sants 
i també a cavall entre dos segles, sembla haver-se consolidat tota una 
xarxa de locals i projectes de tota mena que d'alguna manera recuperen 
aquella tradició associativa. 

Casals populars, Centres socials veïnals, Autogestionats, Ocupats 
-amb c i amb k-, Ateneus, Centres de documentació i arxiu, Espais 
Oberts, culturals, llocs de trobada, punts d'encontre, nuclis d'agitació, 
de festa, de lluita, de debat... 

Tan sols cal mirar des de la perspectiva d'ocell que permet l'Altre mapa 
per saber que a Sants existeix una constel·lació anomenada Assemblea 
de Barri. Aquesta constel·lació tan particular és, sobretot, heterogènia i 
polièdrica. Cada estel, cada projecte, presenta unes característiques prò- 
pies, podríem dir que úniques. Punts en el mapa, potser petits, però tots 
necessaris, complementaris. Com el cub de rubik que s'ha pres com a logo, 
amb milers de combinacions possibles. I que malgrat les diferències, han 
decidit que el que els aplegava era potencialment molt més potent de cara 
a construir un marc d'agregació o constel·lació, que aportés alternatives a 
la forma d'organització social hegemònica que imposa el capitalisme. Al- 
tres maneres de fer, de dir i de decidir, que intentessin construir formes de 
sociabilitat diferents a les dominants: contrarestant l' individualisme per la 
solidaritat, la competitivitat per la competència, el control per l'autogestió, 
la dependència per l'autonomia i la delegació per l'acció directa. Espais de 
construcció política, però també d'assaig de noves formes de socialització 
que s'han anat creant, defensant, amb suor i esforços però també amb 
alegria. De fet, és la creació d'aquests espais amb les persones que els 
conformen el que ha fet viable l'existència i pervivència de l'assemblea de 
barri tal com és, fent quasi d'òrgans que tot cos necessita per funcionar, 
establint contrapoders tot teixint xarxa. 



Cal recordar que per a que Barcelona fos la Rosa de Foc abans va ha- 
ver de ser la ciutat dels ateneus als barris. Qualsevol moviment polític 
i social necessita llocs on néixer i desenvolupar-se, espai vital per po- 
der portar a terme la seva activitat. I això que potser és tan evident, 
no resulta tan fàcil. En aquests darrers anys, on la condició de selva 
immobiliària -pura selecció del més ric- feia gairebé impossible dispo- 
sar de locals físics adequats degut als preus desorbitats del mercat. 
On l'administració ha demostrat una vegada i una altra la poca vo- 
luntat política de cara a respectar l'autogestió del veïnat, així com la 
incapacitat per oferir solucions a les carències associatives del barri. 
La consolidació d'una xarxa de locals socials sòlida i heterogènia però, 
sobretot, autònoma de l'administració, no ha estat un procés fàcil ni 
sense dificultats. 

El barri ha vist néixer molts locals, uns es mantenen, altres han des- 
aparegut, alguns ens els han pres dolorosament, altres resisteixen 
heroicament i, per als que ja no existeixen, ens queda la memòria, 
l'aprenentatge i l'experiència per seguir enfortint els que persisteixen. 
Per als que encara hi són, oferim aquest capítol on fem un repàs de 
la trajectòria dels projectes i locals que funcionen actualment i els 
col·lectius i persones que en formen part. 





li 




Centre Social Autogestionat Can Vies 




Can Vies és un Centre Social Autogestionat del barri de 
Sants. És un espai que porta més de deu anys cons- 
truint un projecte col·lectiu sense subvencions i sense 
tuteles, demostrant que és possible l'autoorganització 
i creació d'alternatives reals. 

És un indret de difusió i trobada de diversos col·lectius. 
Ha estat un punt d'encontre per a refer el fil entre di- 
ferents generacions d'activistes, teixint pràctiques i re- 
lacions comunes i ha estat una escola de participació 
política assembleària, social i cultural per a centenars 
de persones, dinamitzant el teixit associatiu del barri. 

Al CSA I' òrgan de màxima sobirania és l'assemblea. Es 
funciona per consens, d'una manera horitzontal, és a 
dir no jeràrquica, no existeixen caps ni representants i 
preval la responsabilitat col·lectiva. Com a CSA es par- 
ticipa de l'Assemblea de Barri de Sants (ABS), que és 
l'assemblea que coordina i fa confluir els moviments 
polítics i socials del barri i formem part de diverses 
campanyes del barri i d'arreu. 



adreça 

Carrer dels Jocs Florals 40-42 

correu electrònic 

canvies@gmail.com 



pàgina web 

www.canvies.barrisants.org 

horari kafeta 

dimarts, dimecres i dijous 
de 19ha22h 



divendres i dissabte 
de 20ha2h 

assemblees 

Dilluns 20h 

Assemblea del CSA 

Dimecres 20h 
Assemblea de Gestió del CSA 



Què i qui somP 

A l'edifici de Can Vies hi conviuen dos projectes paral·lels. A 
la part de dalt de l'edifici hi ha l'espai destinat a vivenda on hi 
viuen joves del barri. A la part inferior hi ha l'espai públic, un 
Centre Social Autogestionat, on hi participen diverses persones 
i col·lectius del barri i d'arreu on es treballa des de l'autogestió, 
per la cultura popular, la recuperació i continuïtat de la memòria 
històrica i la lluita contra l'especulació. 

Es treballa de manera assembleària en un marc de relacions ho- 
ritzontals en el qual no hi ha subordinacions de cap tipus, és a dir, 
és un espai de debat i autoorganització, on les decisions es prenen 
entre totes les persones que hi participen i on es distribueixen les 
responsabilitats que d'aquestes decisions en deriven. 

La presa de decisions es realitza a través del consens on les pro- 
postes es contrasten, es debaten i es reformulen en front de la vo- 
tació estructurada de tal manera que no permet dialogar i arribar a 
punts d'acord sinó que "tomba" propostes per majoria. 

Can Vies és un Centre Social Autogestionat justament perquè la ges- 
tió diària de l'espai i el regulament d'aquest recau en les persones 
que l'utilitzen en el seu dia a dia. Tots els diners que generen les ac- 
tivitats de Can Vies van dirigits a assumir les despeses que genera la 
pròpia activitat política i social del centre social. Per tant, es practica 
també l'autogestió com a eina de finançament en contraposició de 
les subvencions que proporcionen les institucions, hipotecant així la 
llibertat d'acció i de pensament de qui les accepta. 



Com funcionem? 

Pel que fa al funcionament quotidià del CSA, durant els pri- 
mers anys existia una única assemblea del centre social que 
s'encarregava tant de gestionar l'espai com de fer tasca políti- 
ca a través de campanyes pròpies o externes. Però la tasca de 
gestionar l'espai comportava un temps que acaparava la major 
part de l'assemblea. Va ser per aquest motiu que l'Assemblea va 
decidir desdoblar-se en dos dies diferents i d'aquesta manera 
agilitzar i optimitzar la feina. 




Vista general de la Capella. 2008 



Tot aquest procés pretén dur a les persones que hi participen a 
aprendre a relacionar-se d'una manera autònoma, és a dir, amb 
capacitat per a desenvolupar-se críticament i coordinada, tot escol- 
tant i sent escoltades, donant i rebent. 

Una de les funcions dels centres socials és oferir infraestructura 
pels col·lectius de base per tal que puguin dur a terme els seus 
projectes i activitats. 

Al CSA hi ha dues sales per realitzar activitats diverses: la Kafeta i la 
Capella. La Kafeta és un espai per a realitzar diverses activitats com 
xerrades, passis de vídeo, tallers... A més, a la Kafeta els col·lectius 
tenen la possibilitat d'obrir barra per tal d'autogestionar-se. Igualment, 
disposem de la Capella pera aquelles activitats que requereixin més 
espai. A part d'aquests dos espais polivalents en el CSA també dispo- 
sem de cuina, local d'assaig i diferents sales per fer assemblees. 



L'Assemblea de gestió es fa els dimecres i és l'eina que permet 
organitzar l'activitat diària del CSA, aquesta assemblea està for- 
mada per tots els col·lectius que utilitzen Can Vies ja que, com es 
lògic, qui ha de gestionar l'espai és qui l'utilitza. 

L'Assemblea de contingut es fa els dilluns i és l'espai que permet 
treballar en campanyes pròpies i externes on el CSA vol participar, 
aprofundir en la formació ideològica o planificar l'agitació política 
que com a CSA es du a terme al barri. 



Breu Història 

Lany 199?, al barri de Sants, arrel de les okupacions de la Garna- 
txa (1994-1996) i l'Hamsa (1996-2004) i de tot el "boom" de 
l'okupació a Barcelona, un grup de gent a títol individual i alguns 
col·lectius del barri amb necessitats diverses es començaren a 
reunir al CSO Hamsa per mirar d'apropiar-se d'un espai per a poder 
desenvolupar un projecte conjunt de centre social autogestionat 
i vivenda okupada. Posteriorment van decidir treballar el tema de 
cara al barri abans de l'okupació física de l'edifici realitzant una xe- 
rrada al Centre Social de Sants titulada "L'okupació al barri i el mo- 
viment veïnal" per mostrar les preocupacions dels joves del barri i 
així establir relacions amb diferents agents socials actius del barri. 
I el dissabte 10 de maig es convocà un cercavila antiespeculatiu 
al parc de l'Espanya Industrial, que va culminar amb l'okupació de 
l'immoble abandonat ? anys enrere i en propietat de Transports 
Metropolitants de Barcelona, del qual el 51% de les accions són pro- 
pietat de l'Ajuntament, que immediatament després de l'okupació 
presentà denúncia al jutjat penal de BCN per usurpació. 

Després de dues setmanes treballant en la rehabilitació de 
l'espai, s'inaugura i s'obre al públic l'espai destinat a Centre Social, 
l'assemblea va créixer considerablement amb la participació de 
nous col·lectius i nombrosos joves dels diferents instituts del ba- 
rri. Així, es va començar a donar forma al col·lectiu dinamitzador 
del Centre Social d'on van sortir iniciatives com ara el col·lectiu La 
Faràndula, la creació de la Biblioteca i la Distribuïdora de material 
alternatiu, diferents tallers i la implicació juntament amb altres 
col·lectius en diversos espais i campanyes a la ciutat. 




Concert de rumba a la kafeta durant el sisè aniversari . 2003 




Fotografia de la família Canviaire al sopar del 10è aniversari a l'Espai Obert. 200? 



L'assemblea es va consolidant i el degoteig d'activitats és conti- 
nuat, així s'arriba a l'inici de 1998 en què comença la tristament 
coneguda "Setmana Tràgica", on aproximadament en deu dies es 
produeix una onada repressiva contra l'Okupació amb varis des- 
allotjaments seguits. Les ordres de desallotjament que queien 
sobre el CSA Can Vies i el CS0A Hamsa es van aturar després 
d'intenses mobilitzacions i campanyes que incidiren en la quoti- 
dianitat del barri. En aquest context el Districte de Sants es veu 
forçat a buscar una interlocució amb les okupacions del barri, 
aquestes precipitaren la retirada de l'ordre de desallotjament que 
pesava sobre el CSA Can Vies per part de l'Ajuntament i passat no 
gaire temps la jutgessa arxiva el cas. 

D'aquí en endavant l'assemblea és més o menys estable i es manté 
l'activitat en el Centre Social creant un laboratori fotogràfic, un espai 
informàtic des d'on sorgeixen diverses iniciatives com el col·lectiu 
Zitzània que derivaria en el Contra Infos, la distribució del qual es 
feia des de Can Vies, al poc temps neix La Burxa ( periòdic de comu- 
nicació popular del barri) que se segueix editant al CSA. 

Al mateix temps, l'assemblea de Can Vies segueix participant 
en mobilitzacions i campanyes més generals dins l'okupació, 
l'antifeixisme, la lluita contra la precarietat laboral i es potencien 
iniciatives i espais de trobada i lluita al barri. 

Fets força significatius que han adquirit protagonisme en la 
vida del centre social han estat les mobilitzacions antifeixistes 
dels 12 d'octubre, en especial l'any 1999, on arran dels forts 
enfrontaments, el centre social va estar assetjat pels antiavalots 
durant vàries hores, disparant pilotes de goma contra les fines- 
tres i bloquejant tots els accessos a l'edifici. Aquests fets van ser 
utilitzats per la premsa per criminalitzar Can Vies i bona part del 
teixit social del barri i la ciutat. 



m 

SffíBS 




Cartells commemoratius de la victòria judicial. Un cop d'alegria gràfica. 2008 



. superar el fracàs judicial 
que li suposà l'any 1998 
l'arxivament de la denún- 
cia penal per usurpació. En 
aquell moment, el recolza- 
ment social fou clau per acon- 
seguir aturar aquell procés. 

Len carregat de projectar i exe- 
cutar les obres secundàries 
que comporta l'arribada del 
TGV i el Calaix de la Vergonya és 
l'Ajuntament i, així, inicia el se- 
gon procés judicial contra el CSA 



Tots aquests fets repressius absorbiren bona part del treball quo- 
tidià però no van impedir que sorgissin noves iniciatives a la vegada 
que es seguítreballant en la "nova" assemblea de barri, que va créixer 
superant el trencament generacional i establint, així, noves afinitats al 
barri i amb la qual es van organitzar múltiples activitats i campanyes, 
com les que es dugueren a terme contra l'Europa del capital. 

La kafeta seguia oberta, però el ritme d'activitats es va veure 
reduït en part per el treball en campanyes externes. Aquesta si- 
tuació va suposar que l'assemblea fos cada vegada més reduïda 
i conjuntament amb els empresonaments de companys/es del 
2001 i tot el que això comportà va fer que l'assemblea de Can 
Vies arribés al setembre havent gairebé desaparegut com a tal. 

Així, després d'uns mesos d'inactivitat tant pública com interna, fruit 
de la trobada d'algunes persones que havien participat de l'antiga as- 
semblea, es convoca a gent que li interessava refundar el projecte 
i a principis d'any es torna a obrir al públic el centre social després 
de reformar totalment la kafeta i engegar una assemblea amb gent, 
col·lectius i propostes noves, entre els quals hi ha les Diables de 
sants i col·lectius de nova creació com Agon (assemblea de joves de 
Sants) i Construint (col·lectiu de debat i agitació política). 

D'ençà de la refundació es va consolidant un grup de treball estable i 
es van fent forces activitats, xerrades i debats interns que aboquen en 
la plasmació dels Criteris Bàsics que donen identitat política al CSA. 

El 18 d'Abril del 2006, TMB presentà una demanda civil per a iniciar 
el procés de desnonament per precari. La intenció de l'empresa és 



Però en aquest segon procés judicial on s'hi van encausar més 
de 10 entitats de caire veïnal i social representant el CSA Can 
Vies tampoc no va ser capaç d'acabar amb la llarga vida d'aquest 
Centre Social Autogestionat, ja que el 25 de Gener de 2008 es va 
celebrar el judici entre TMB i les entitats encausades en defensa 
de Can Vies a la vegada que a l'exterior dels Jutjats de l'Audiència 
Provincial de BCN es va desenvolupar durant tot el dia una Jor- 
nada de Solidaritat amb el CSA amb la participació de centenars 
de persones i de col·lectius de tot tipus, des de colles de cultura 
popular a els Comitès d'Empresa tant de metro com de busos 
de la pròpia empresa TMB passant per grups musicals, teatrals, 
ateneus... I el 5 de Febrer va sortir la sentència en què "per de- 
fecte de forma" no es procedia a seguir el judici i es condemnava 
TMB a assumir les costes de tot el procés judicial, incloses les 
despeses dels advocats del CSA. 




Cel·lebrant la victòria judicial a l'exterior de Can Vies. 2008 




Col·lectius i projectes que utilitzen l'espai 





La Burxa* 

Assemblees 

dilluns 20:30h a la sala de la burxa 

Contacte 

laburxa@barrisants.org 
http://barrisants.org/laburxa 
Telèfon 934 221 613 

La Burxa és un periòdic de comunicació 
local i popular. D'una banda, les seves pà- 
gines parlen dels problemes que afecten 
el barri i de les persones i col·lectius que 
li donen vida. De l'altra, vol ser una eina 
per difondre aquells temes que no tenen 
cabuda en els grans mitjans d'informació 
(perquè són considerats irrellevants 
o perquè incomoden el poder) i actuar 
d'altaveu dels moviments socials que 
actuen dia a dia en el seu entorn. Per 
això, és un col·lectiu plural i obert, format 
per persones que treballen de manera 
voluntària i reflex de les sensibilitats del 
barri que tenen en comú la lluita per mi- 
llorar la societat. Econòmicament, el seu 
objectiu és l'autogestió per garantir que 
els continguts que hi apareixen no estan 
controlats per cap grup polític o econò- 
mic. Es finança mitjançant la contribució 
de l'Assemblea de Barri de Sants, les 
aportacions voluntàries personals i els 
diners recollits amb la publicitat i altres 
activitats. Per últim, és gratuïta per facili- 
tar que tothom pugui tenir-hi accés sense 
limitacions de cap mena. 




Barrisants.org* 

BarriSants.org és un portal de notí- 
cies a Internet que parla de tota la in- 
formació relacionada amb el barri de 
Sants i el seu entorn. A BarriSants.org 
també hi ha articles d'opinió, cultura i 
història, i recull punts de vista que no 
tenen cabuda a la majoria de mitjans 
de comunicació comercials. 

BarriSants.org va ser creat l'any 2005, 
prenent com a punt de partida el portal 
Sants-Antifa.org, que feia prop d'un any 
que funcionava. Actualment el portal el 
gestiona una assemblea que s'ocupa 
dels aspectes tècnics i que determina 
la línia editorial del mitjà. Els articles 
i contingut de la pàgina provenen de 
diversos col·laboradors, així com de 'La 
Burxa' i la pròpia redacció. 

Des de la seva aparició BarriSants.org 
ha llançat diversos serveis com els 
especials de la Festa Major de Sants 
a http://www.festamajordesants.net/, 
on es pot trobar el programa de tots 
els carrers, la televisió per Internet 
BarriSants TV, diverses pàgines web 
per difondre campanyes, i actualment 
està desenvolupant el portal d'oci i 
serveis Sants.org. 



Col lectiu Negres 
Tempestes 

Assemblees 

dijous 21h a Can vies 
Kafetes 

diumenges de 19h a 22h 

Contacte 

negrestempestes.org 
negrestempestes@gmail.com 

Negres Tempestes és un col·lectiu que es 
defineix com a llibertari, nascut a mitjans 
de 2005 amb l'objectiu de promoure el 
debat sobre l'alliberament nacional dins 
de l'anarquisme i dels postulats lliberta- 
ris dins de l'Esquerra Independentista. 

Creiem necessari defensar l'alliberament 
dels pobles perquè en la concepció que 
tenim dels Països Catalans no repro- 
duïm ni estats ni fronteres. Entenem 
l'alliberament dels pobles com a quelcom 
inseparable de la lluita de classes. 

Hem participat de l'organització del Bloc 
Negre a la manifestació de l'li de setem- 
bre, realitzat xerrades sobre la memòria 
històrica del moviment anarquista, la re- 
forma laboral, urbanisme, etc.; també or- 
ganitzem el certamen de contes "La Rosa 
dels Vents", hem coeditat, amb altres 
col·lectius, el llibre "Anarquisme i allibe- 
rament nacional", participem del CSA Can 
Vies, del Casal Independentista de Sants i 
del Casal Popular de Les Corts. 




Colla Bastonera 
de Sants 

Assaigs 

diumenge 20h a la capella 

La Colla Bastonera de Sants neix el Nov- 
embre del 2004 arran de les ganes que 
tenien un grup de joves del barri per a 
desenvolupar una acitivitat de recupera- 
ció de cultura popular de manera auto- 
gestionada en el si del Centre Social Au- 
togestiona Can Vies, que és la seva seu, 
bressol i espai d'assaig. 

L'organització és completament autoges- 
tionada, horitzontal i assambleària pres- 
cindint de la tradicional figura en el món 
bastoner del "cap de Colla". 

La Colla actualment està formada per una 
vintena llarga de persones entre balladores 
i músics, col·labora en diverses jornades 
i reivindicacions del barri, ha recorregut 
gran part de les comarques d'arreu dels 
Països Catalans i fins i tot a fet dues actua- 
cions a Euskal Herria i una a Occitània. 

Els assaigs es fan a la capella del CSA Can 
Vies els diumenges a les 20 hores i s'hi 
pot apuntar qui vulgui. No cal oblidar que 
en una colla bastonera és imprescindible 
la música. Per això és molt important per 
a nosaltres tenir un grup propi de músics 
totalment integrat dins la colla. Aquest 
grup format per gralles, tabals i flaviol 
queden per assajar una hora abans de 
l'assaig general de la colla 



PHSNOSKY 




EstàNisnosky? 

Trobada 

dimarts 21h a Can vies 

Som el col·lectiu de teatre Està Nisnos- 
ky? I des de fa 3 anys estem els dimarts 
al vespre al CSA Can Vies fent improvisa- 
cions i ara una mica de Radio Teatre. 

Fa tres anys un grupet de gent ens vàrem 
reunir amb ganes d'explorar la nostra ex- 
pressió teatral. Així que vàrem muntar el 
taller dels dimarts, obert a qui vulgui ve- 
nir, per a aprendre entre totes a fer teatre. 

Treballem basant-nos en el consens i, per 
tant, algú de nosaltres proposa un exerci- 
ci i el fem, o bé entre tots fem una base 
per a una obreta de teatre i després la 
improvisem. D'aquesta manera hem creat 
obretes (d'uns 15 minuts) com "La Mora- 
bleda no sap on és", "Espacios Vacíos", 
"Valium City" i "Txin Lu i la ratxola". Totes 
de caràcter social. 

Ara, com que volem afrontar una obra 
llarga, estem preparant una obra per a 
la futura ràdio anomenada "En un lugar 
en el mundo" que properament podreu 
escoltar. 




Local d'assaig 



El local d'assaig de Can Vies és un es- 
pai autogestionat que permet a uns 
quants grups, d'estils musicals diver- 
sos, obtenir l'espai que necessiten per 
desenvolupar els seus projectes. 

L'espai facilita la continuitat d'aquests 
grups, doncs degut a la manca de lo- 
cals habilitats per a la pràctica musical 
i als alts preus demanats pels llogaters, 
molts músics (profesionals o ama- 
teurs) no troben l'espai adient o no es 
poden permetre pagar els lloguers. 

Però el local d'assaig és quelcom més 
que aquest espai habilitat per portar a 
terme la pràctica musical. És un petit 
laboratori musical on els diversos grups 
que es troben comparteixen material 
(instruments i equips) i projectes, co- 
ordinant-se de forma habitual, en una 
assamblea, per decidir horaris i feines 
per fer al centre social. 




Joves per 
l'Alliberament Gai 

Assemblees 

quinzenalment dijous 22:30h 
Contacte 

jag.ppcc@gmail.com 
www.jag.ppcc.cat 

El JAG som un grup de joves d'arreu dels Paï- 
sos Catalans que lluitem per l'alliberament 
sexual i contra el patriarcat, en l'àmbit juve- 
nil. Pensem que la lluita antipatriarcal ha de 
ser una lluita antisistema i revolucionària: 
una lluita contra el règim heterosexista, el 
sexisme i el sistema capitalista. 

No volem integrar-nos a una societat a par- 
tir de pautes que marca el sistema per tal 
d'assimilar-nos i controlarlar-nos (matri- 
moni gai, parelles estables, estereotips...), 
sinó canviar-la de soca-rel, reivindicar el 
dret a la diferència, a la diversitat. Volem 
abolir els mecanismes de control social, 
el matrimoni civil, la falsa igualtat social, 
l'opressió silenciosa vers la diferència. 

Volem destruir la regulació, la mercantilit- 
zació i la institucionalització dels vincles 
afectius i sexuals, com passa amb el desig 
homosexual. 

L'objectiu és extingir el patriarcat tot creant 
noves formes de relació i nous processos 
d'identificació, espais alternatius, per tal 
que el desig sigui lliure, sense matisos, sen- 
se establir rols, comportaments o estereo- 
tips. Volem drets individuals. Lluitem per ser 
tal com som, transgredint i enderrocant els 
esquemes socials dominants: lluitem per la 
revolució sexual als Països Catalans. 





Sopadorsde Can Vies 

Trobada 

dimcres 21h a la capella 

A principis de 2006 es va reokupar Can 
Punxes, un bloc de pisos del carrer Valles- 
pir, després d'un any i migd'abandonament 
passada la primera okupació. 

L'edifici comptava amb un local als baixos, 
al qual es volia donar un ús social com a 
sala d'estudi, taller de serigrafia, de cos- 
tura i laboratori fotogràfic, entre d'altres 
propostes. 

El sopador va néixer de la necessitat 
de gestionar econòmicament aquest 
projecte i, així, el 3 de febrer de 200? va 
començar l'activitat a la cuina de Can 
Vies. Després del desallotjament de Can 
Punxes, dos mesos més tard, els diners 
es destinen a una caixa de resistència 
dels moviments socials. 

Dimecres rere dimecres (en un inici setma- 
nalment, després quinzenalment) el sopa- 
dor ha anat aplegant gent a Can Vies en un 
context familiar, ja que sopar juntes colze a 
colze enforteix les relacions personals. 

El reciclatge al mercat fa possible aquesta 
activitat, on el menú vegetarià, preus po- 
pulars i bon ambient són l'especialitat de 
la casa, el que no pot faltar a la carta. 




Guerrilla Travolaka 

Assemblees 

quinzenalment dijous 22:30h 
Contacte 

guerrillatravolaka@gmail.com 
www.guerrilla-travolaka.blogspot.com 

La Guerrilla Travolaka és un grup que 
lluita contra les pressions de gènere. 

Tots/es rebem aquestes pressions en 
forma de normes -implícites o explíci- 
tes- que pretenen marcar-nos els límits 
de les nostres identitats. Aquestes pres- 
sions perpetuen l'ordre heteropatriarcal 
que, basant-se en la dicotomia home- 
dona, estableix tot un sistema normatiu 
que reglamenta les relacions, les sexua- 
litats, els desitjós i els cossos. 

Des de la Guerrilla Travolaka reivindi- 
quem la capacitat transformadora de la 
lluita trans a l'hora de combatre la nor- 
mativitat patriarcal: creiem en la potèn- 
cia transformadora de mostrar-nos, de 
reivindicar el propi cos i d'exercir el dret 
d'auto-construir-nos. 

Mitjançant la lluita política volem de- 
rrotar aquestes pressions que intenten 
ofegar-nos i humilment proposar de ma- 
nera ferma una alternativa a l'ordre de 
gèneres actual. 




Jóvensde les Terres 
de l'Ebre, la lluita 
pel futur de les nostres 
comarques 

Assamblees 

a Can Vies 

Contacte 

jovensebre@gmail.com 
w w w. j ovensebre.org 

Durant els quatre anys de lluita con- 
tra el Pla Hidrològic va néixer Jóvens 
en Defensa de l'Ebre. Aquesta lluita va 
marcar per complet tota una generació 
d'estudiants. Des dels instituts amb va- 
gues o des de les universitats difonent 
el que passava a les Terres de l'Ebre, 
vam lluitar per aturar els transvasa- 
ments, al mateix temps que preníem 
consciència col·lectiva de la força dels 
moviments socials i de la importància 
de defensar el propi territori i els recur- 
sos naturals. 

Des de fa uns mesos, jóvens de dife- 
rents pobles vam tornar a organitzar- 
nos amb l'objectiu de construir un 
moviment que servís per a fer front 
a diferents problemàtiques actuals: 
nuclears, massificació eòlica, centrals 
tèrmiques, especulació urbanística i 
els transvasaments. Ara, amb el nom 
de Jóvens de les Terres de l'Ebre hem 
encetat una nova etapa de lluita en de- 
fensa del territori, una lluita en definiti- 
va per fer possible un futur de dignitat 
als nostres pobles. 




les declaracions sota 

TORTURA 

no són can prova 

Assemblea de Suport 

als Encausats 

del 4 d'octubre del 2004 

Contacte 

comissio.tortures@gmail.com 

L'Assemblea de Suport als Encausats 
del 4 d'octubre del 2004 es consti- 
tueix poc després de la data que por- 
ta el seu nom. Aquell dia, tres joves 
són detinguts al barri i un més és 
posat en recerca i captura després 
del llançament d'uns còctels molotov 
a la comissaria de la policia nacional 
espanyola a Sants. 

Dos dels joves passaren més de dos 
mesos a la presó arran dels fets. 
L'Assemblea ha acompanyat als denun- 
ciats al llarg del procediment jucial con- 
tra ells que es va allargar fins el 2006, 
quan els tres joves van resultar absolts 
dels càrrecs. Posteriorment, es va fer 
el seguiment de les demandes que els 
detinguts van interposar contra agents 
de la policia i de la Brigada Provincial 
d'Informació per les tortures patides en 
el decurs de la seva detenció. Aquestes 
denúncies han culminat en un judici 
que es va celebrar l'abril del 2008. 




Teatraviesas 

Contacte 

teatraviesas@yahoo.es 
http://teatraviesas.blogspot.com 

Teatraviesas és un grup independent, 
autogestionat, sense ànim de lucre i en 
desenvolupament constant que es de- 
dica a la pràctica i expansió del Teatre 
dels Oprimits i de les Oprimides (TO). 
Està conformat per persones unides 
per un fort compromís amb l'anàlisi, la 
crítica i la transformació social. 

Va començar a gestar-se a finals del 
2005 i des d'aquell moment treballa 
amb el teatre fòrum, teatre de carrer i 
amb tallers de diferents temàtiques: 
l'organització interna dels moviments 
socials, la violència de gènere, l'especu- 
lació immobiliària i les problemàtiques 
que afecten als col·lectius immigrants. 

Teatraviesas no té director/a, funciona 
de manera assembleària. Es reuneix 
dues vegades a la setmana (dilluns 
i dijous) en el centre social Can Vies. 
Els últims projectes destacables són: 
"Segona Trobada Juvenil de Teatre dels 
Oprimits" i tallers gratuïts o a preus re- 
duïts per a l'expansió del TO. 





El Centre Social de Sants és l'entitat històricament 
capdavantera del moviment veïnal i ara està plena- 
ment vinculada als moviments socials del barri. Va 
ser fundat a principis dels anys 70, en plena revifada 
de la lluita contra la dictadura. Resseguint la història 
del Centre Social es poden interpretar diferents esta- 
dis pels quals ha passat en aquests 30 anys: naixe- 
ment, politització, fugida de militants cap a càrrecs 
polítics, indiferència dels nous governants, reorga- 
nització als anys 90, noves formes de lluita al voltant 
de comissions de veïns, confluència amb els nous 
moviments socials al barri, participació en la creació 
de l'Assemblea de Barri, en mitjans de comunicació 
popular, etc. 

El Centre Social ha esdevingut un referent en les no- 
ves i velles lluites a Sants, passant de ser una Asso- 
ciació de Veïns típica a una infraestructura al servei 
del barri i un espai de llibertat. 



adreça 

Carrer d'Olzinelles 30 

telèfon 

933 311 OOP 

correu electrònic 

csocialsants@gmail.com 

horari 

Obert al públic 
de 18ha21h 
de dilluns a divendres 

Altres horaris en funció 
dels grups i col·lectius 

assemblees 

En funció de cada 
grup o col·lectiu 



Què i qui somP 









M 







Mural contra el calaix de la vergonya. 2003 

El Centre Social de Sants del segle XXI és una organització que 
aplega diferents grups amb afinitats diverses i que fan servir 
l'espai com a aixopluc de les seves activitats. La seva tasca, nova 
fórmula continuadora de l'activitat de l'Associació de Veïns clàssica, 
es la resposta als nous temps i a les noves formes de la lluita social. 



El Centre compta amb una secretaria que funciona de 18 a 
21 hores de dilluns a divendres, una vestíbul apte per fer 
reunions, la Sala d'Art -que permet fer activitats físiques o 
reunions de fins a un màxim d'unes 100 persones- i 5 sales 
o despatxos -que permeten les reunions o activitats dels 
grups i col·lectius. 

El Centre Social de Sants forma part de l'Assemblea de Barri 
de Sants, l'àmbit de confluència del gruix dels moviments so- 
cials del barri en aquests moments. El Centre Social s'inclou 
en la xarxa d'espais del barri que un gran nombre de grups i 
col·lectius utilitzen habitualment per a les seves reunions i 
activitats, igual que Can Vies o l'Espai Obert. 

D'altra banda, el Centre està federat a la Federació d'Asso- 
ciacions de Veïns de Barcelona (FAVB), de la qual n'és vice- 
president un dels nostres socis; forma part també del pro- 
jecte de cogestió de Cotxeres, sempre demanant el pas cap a 
l'autogestió; i forma part del Secretariat d'Entitats de Sants, 
Hostafrancs i La Bordeta, del que en va ser co-fundador i a les 
juntes del qual ha aportat diversos membres. 



Com funcionem? 

El Centre Social s'estructura en tres nivells de vinculació: 
els socis, els grups i col·lectius, i la junta. 

Els socis, en nombre d'uns 500, reben les comunicacions de 
l'entitat i participen econòmicament en base a una petita quota 
anual que permet la seva subsistència. Un repte en marxa és 
aconseguir digitalitzar la base de dades dels socis i captar el 
major nombre de correus electrònics, amb l'objectiu d'abaratir i 
dotar de més rapidesa les comunicacions bidireccionals. 

Els grups i col·lectius són el veritable braç d'acció del Centre. 

S'apleguen per afinitats dels seus membres i funcionen de 
manera autònoma. L'única limitació és l'afinitat ideològica amb 
el que representa el Centre Social, tot i que no hi ha uns parà- 
metres establerts. Hi ha des de grups lúdics -com el Silmaril- 
fins a grups d'activistes veïnals -com la Comissió de Veïns de 



La Bordeta o la Plataforma pel Soterrament de les Vies i Contra 
el Pla de l'Estació-, passant per col·lectius d'immigrants, com 
el de ghanesos o el d'uruguaians. Cal pensar que molts grups 
d'immigrants tenen al Centre Social el primer espai per a les 
seves organitzacions. Sovint, però, els grups tenen una pro- 
jecció temporal limitada i apareixen o desapareixen segons 
hagin aconseguit els seus objectius. Això, més que un aspecte 
negatiu, pot ser un indicador del seu dinamisme. 

La junta, que englobaria també les tasques de secretaria, 
permet el funcionament físic del Centre. No està vinculada 
a les activitats dels grups, però coordina l'ús dels espais i 
vetlla per evitar mals funcionaments i resoldre els conflictes. 
La junta, malgrat que per llei ha d'estar conformada per uns 
càrrecs nominals, és en realitat oberta a tothom qui hi vulgui 
participar. Cada cop més està substituint les reunions for- 
mals per un contacte continu a través del correu electrònic. 
És la fórmula que permet donar resposta als nous temps i 
actuar àgilment davant qualsevol necessitat. 



Activitats destacades 

El Centre Social provoca la creació de nous grups que 
s'autoorganitzen per treballar les seves inquietuds. Quan un 
grup de veïns se sent afectat per un problema urbanístic o de 
qualsevol altra mena, se'ls ofereix assessorament i infrastruc- 
tures per constituir-se com a col·lectiu i, sovint, en funció de 
les disponibilitats i afinitats algun membre actiu del Centre s'hi 



Breu Història 



VAPOR VELL 




J/ten 

cwitmsmi m/uix 

stcirruiíT o urrmTj k uiUMrttfUKS lowrr» 
etmi i«cm * wni 

AttlCIACIO K n'«S I MOSTàrtUICS 

mucucii it MMKMfn M ctti CNfm 

uacuctt k ma i mboh m Twmu u mm 



Cartell reclamant el Vapor Vell. 1979 



El Centre va constituir-se a 
l'any 1971 a partir de diverses 
comissions de veïns, conegu- 
des com Comissions de Barri, 
que funcionaven a Sants. 

L'espai que ocupa actual- 
ment, al carrer d'Olzinelles, 
30, té història. Formava part 
de l'herència que una veïna 
va deixar al servei del barri, 
i seria gestionat a través 
d'una fundació. Posterior- 
ment aquesta fundació va 
dissoldre's i els seus béns 
van passar a mans de l'església. L'església, gràcies a les 
gestions del rector de Sant Medir, va ratificar la cessió d'ús 
del local a favor del Centre Social, amb la condició de que 
fos una entitat legalitzada. 

Aprofitant els convulsos anys 70, el moviment veïnal a Sants va 
anar agafant empenta com a nucli "legal" de l'oposició a la Dic- 
tadura. El Centre va esdevenir pal de paller d'aquesta lluita i va 
llençar diverses campanyes veïnals a partir de l'exposició "Cop 
d'ull a Sants", on es posaven de manifest les moltes mancances 
que patia barri, i va haver de fer front a espantoses propostes ur- 
banístiques, com la del viaducte a la Plaça de Sants. La campan- 
ya "Salvem Sants Dia a Dia, ni pas elevat ni museu del tramvia" 
i la mobilització contra la revisió del Pla Comarcal van ser mo- 
ments culminants d'aquesta lluita. Després van venir la recupe- 
ració de l'Espanya Industrial -en una carambola propiciada per 



incorpora per col·laborar en les seves activitats o campanyes. 
Sovint, en resoldre's el problema el grup es desfà, però queda un 
pòsit social entre els participants que considerem interessant. 
De vegades, persones que han format part d'algun d'aquests 
grups es reenganxen en altres activitats veïnals. 

Sota aquesta filosofia han sorgit grups com el dels veïns del 
carrer de Manzanares o els actualment molt actius del carrer 
d'Almeria o del carrer de Sant Antoni (Torre Malaia No). 



les tèrboles aigües de la transició-, la de les Cotxeres -on es va 
aconseguir primer dissenyar l'espai en un procés de participació 
col·lectiu i després gestionar-lo durant un temps- i la del Vapor 
Vell -que va suposar la recuperació de la nau de l'antiga fàbrica 
per allotjar una biblioteca i una escola. 

Amb l'arribada de la democràcia, moment pel que es va lluitar tant 
des del Centre Social, hi va haver un transvasament de militants 
cap a la política "oficial" i els càrrecs públics. Com si del Dr. Jeckyll 
es tractés, aquells antics companys van prescindir del moviment 
del que procedien i van treballar per anorrear-lo. Es governava mi- 
llor sense gent organitzada per dessota. A principis dels anys 80, 
el Centre Social va haver de fer la seva particular travessa del de- 
sert i, fins i tot, va estar a punt de tancar. Durant la segona meitat 
de la dècada, però, el Centre es va revitalitzar amb l'arribada de 
nous grups i col·lectius: el Comitè Anti-Otan de Sants (CAOS), el 
Grup Ecologista, el Col·lectiu per la Pau, el Grup de Dones Heura, 
l'Eix Violeta, el Grup de Joves, el Grup d'Acció Pro-llogaters (GAP), 
la Mesa en Defensa de l'Ensenyament Públic... 




Assemblea de la Plataforma Cívica per un 12 d'octubre en llibertat. Cn primer pla, en 
Pere de la CNT, tot un exemple a seguir de militància fins el dia de la seva mort. 2000 



Des de principis dels anys 90, a poc a poc, el Centre Social de Sants va 
tornar a reconstruir-se, amb la participació tant de vells militants com 
amb altres de nova incorporació, ara amb molta menys vinculació als 
partits polítics de la transició. Una mostra de la vitalitat recuperada va 
ser el gran nombre de grups que van crear-se al Centre o que van allo- 
tjar-s'hi: Ajuda Obrera a Bòsnia, Associació Lúdica Joves Silmaril, As- 
sociació de Botxes i Jubilats de la Farga, Barcelona Camina, Bruixes 
i Maduixes, Col·lectiu per la Propagació i l'Afirmació Nacional de Cata- 
lunya (CPANC), Escriptors de Grafit, Grup de Dones del Centre Social, 
Grup de Joves Mandràgora, Grup de Danses el Ventall, Grup Folklòric 
Alma Peruana, Grup de Músics Joves, Grup de Músics Desconcert, 
Huacal (Solidaritat amb el Salvador), Mili KK-Sants, Món Verd... 



Les coses avui són molt més 
clares. Aquella fornada de polí- 
tics provinents del món asso- 
ciatiu ha estat, pràcticament, 
escombrada i ens trobem da- 
vant de purs tecnòcrates bus- 
cavots. No hi ha ni ideologies ni 
vells coneguts a l'Ajuntament. 
Ara tot és més clar: ells són el 
poder i nosaltres, el barri. 



«K:RUUMbff 

€LIM»fcHIfl 




Cartell de crítica als plans urbanístics. 197£ 



Campanyes 



amb fermesa a la 
la Plataforma pel 



En aquests moments, al Centre Social de 
Sants conviuen des de diversos grups 
d'immigrants (sol ser el primer espai on 
poden hostatjar-se al barri) fins a la Coor- 
dinadora d'Associacions per la Llengua 
Catalana (CAL), passant per diferents 
comissions veïnals compromeses amb 
la defensa del barri i de la qualitat de 
vida dels seus habitants: la Comissió 
de Veïns de la Bordeta -que lluita per la 
millora del seu barri i la recuperació dels 
terrenys de Can Bat I Ió— , el Col·lectiu del 
carrer d'Almeria -que ha denunciat una 
construcció il·legal als números 7 i 9 del 
seu carrer-, el col·lectiu Torre Malaia NO, 
del carrer de Sant Antoni -que s'oposa 




LA ÉS PANA I N DU STRIAL 
per Quan...? 
La necessitem 

ara 




construcció d'una torre d'11 plantes- o 
Soterrament de les Vies i Contra el Pla 
de l'estació- que segueix amb la lluita contra el "calaix 
de la vergonya" i contra l'ampliació de 
l'estació de Sants. 



Un moment d'explosió recent va ser la tancada 
a Sant Medir l'any 2005, amb el lema de "Sal- 
vem Sants tots els dies, Can Batlló, l'Estació i 
les vies" que ens vinculava amb l'històric de 
"Salvem Sants dia a dia...". En aquesta acció, 
unes dotzenes de persones del Centre Social 
i d'altres col·lectius van recloure's durant tres 
dies a l'església de Sant Medir, en protesta per 
com s'estaven portant els temes urbanístics 
per part del Districte. Lacció va anar recollint 
actes i visites de grups de veïns fins a esdeve- 
nir un nou referent en la història de l'entitat. 



Cartell històric del centre reclamant l'Cspanya Industrial. 1979 



Objectius 

El Centre Social de Sants està format per persones de procedèn- 
cia ideològica diversa, però que sempre han volgut canviar la so- 
cietat per assolir un nou paradigma més just i igualitari. Així, se 
situarien en aquell referent que podríem anomenar d'esquerres, 
des de les políticament correctes fins les incorrectes. 

El Centre té una clara vocació de vincular-se amb les entitats, 
grups, col·lectius i moviments socials del barri que, des de dife- 



rents àmbits, treballen per un futur diferent del que ens intenten 
dissenyar des del poder: des d'assolir millores urbanístiques 
que puguin incidir en la qualitat de vida del veïnat fins aconse- 
guirtransformacions socials en profunditat. 

Avui, quan els grans canvis semblen difícils, el Centre Social as- 
pira a ser un node més de les diferents xarxes d'organització 
del barri i un espai proper al veïnat i on tothom trobi sempre 
una actitud de suport. Vol ser un espai de llibertat per, sumat a 
d'altres, anar demostrant que un altre món és possible. 



Col·lectius i projectes que utilitzen l'espai 




COMISSIÓ VEÏNS 
DE LA BORDETA 



CAL 

Coordinadora 



Comissió de Veïns 
de La Bordeta 

Assemblea 

dimecres cada quinze dies a les 20h 

Contacte 

www.bordeta.org 

A principis dels anys 90, TMB va de- 
cidir suspendre el bus 91 els festius i 
plantejà l'eliminació de la línia. L'única 
línia de transport públic a la Bordeta! 
Arran de les mobilitzacions que van 
aconseguir aturar TMB, un grup de 
veïnes i veïns del barri van començar 
a reunir-se al voltant del Centre Social 
de Sants i van començar a plantejar 
a l'Ajuntament accions per resoldre 
l'etern oblit. Un pla de millora dels ca- 
rrers antics, una enquesta als veïns per 
conèixer les mancances, la petició d'un 
nou ambulatori, la creació dels Camins 
Escolars, reclamacions sobre millores 
de transport, la reivindicació de Can 
Batlló, etc. 

De fet, la comissió de Veïns, amb una 
relació difícil amb els poder públics ha 
esdevingut el referent veïnal d'aquest 
barri en els 15 darrers anys. 



Plataforma 

pel Soterrament de les Vies 
i contra el Pla de l'Estació 

Assemblees 

dimarts a les 20 hores 

Contacte 

plataformavies@hotmail.com 

El soterrament de la platja de vies del 
tren i del metro del carrer Antoni de Cam- 
pmany des de la plaça de Sants fins la 
Riera Blanca i l'oposició a la gegantina 
ampliació de l'estació de RENFE a Sants, 
són els dos peus sobre els quals la Pla- 
taforma pel Soterrament de les Vies i 
contra el Pla de l'Estació va començar 
a treballar des de la seva constitució al 
gener del 2003. 

El cobriment de les vies del tren i del metro 
amb un calaix de formigó que perpetuarà 
la manca de comunicacions fàcils entre els 
barris de Sants i de La Bordeta i l'espai que 
l'ampliació de l'estació destinarà a equipa- 
ments terciaris que afectarà greument la 
xarxa de petits botiguers, són dues evidèn- 
cies d'un urbanisme dissenyat als despa- 
txos d'esquena a les necessitats del veïnat i 
sense una participació ciutadana real. 

En l'actualitat la Plataforma treballa en 
la recerca de fórmules i procediments 
destinats a assolir la veritable participa- 
ció i informació del veïnat en els temes 
d'urbanisme que li afecten directament. 
Amb aquesta finalitat es reuneix en as- 
semblea tots els dimarts a les 20 hores al 
Centre Social de Sants. 



d'Associacions per la 
Llengua catalana 

Assemblees 

dimarts a les 20:30 

La Coordinadora d'Associacions per 
la Llengua Catalana [CAL] de Sants, 
Hostafrancs i la Bordeta es va fundar 
l'any 199? al Centre Social de Sants. 
Forma part d'una xarxa nacional amb 
més de 30 nuclis arreu del país i més 
de 700 associats. 

La CAL de Sants en l'actualitat està formada 
uns 50 socis individuals i 10 entitats del barri, 
amb un nucli actiu d'entre 8 i 10 persones. 

La CAL treballa per promoure l'ús social de 
la llengua catalana en diferents àmbits. Les 
principals activitats han estat l'edició de dos 
catàlegs d'establiments normalitzats en ca- 
talà i que atenen normalment en català, amb 
tirades de 10.000 exemplars; dues edicions 
de la Festa per la Llengua, amb debats, pre- 
sentacions de llibres i concerts; l'organització, 
any darrera any, del Correllengua de Sants, 
amb la participació de castellers, esplais, co- 
rals infantils, diables, gegants..., amb debats 
i conferències; i el desenvolupament, des de 
fa quatre anys, del Projecte Parlem de pare- 
lles lingüístiques, per ajudar les persones 
nouvingudes en la conversa en català. 






TORRE MALAIA NO 

Associació de veïns 
de Sant Antoni 

Contacte 

http://llplantes.sants.org 

Des de la primavera del 200? un 
col·lectiu de veïns treballa en comú 
per intentar aturar la construcció d'un 
edifici d'11 plantes en una àrea delimi- 
tada entre el passeig Sant Antoni i els 
carrers Riego i Eusebi Planes. Una obra 
que signa l'empresa Sapic, considera 
irregular, a causa d'una modificació 
de planejament sospitós i una licitació 
d'obres poc clar. 

El col·lectiu, convertit en l'Associació de 
Veïns de Sant Antoni, ha investigat arxius 
i ha indagat en com s'ha dut a terme el 
procés i, assessorats per diversos advo- 
cats, ha decidit presentar un contenciós 
administratiu per via judicial. 

A l'espera dels resultats, les obres con- 
tinuen, i els veïns i veïnes afectades fan 
vàries accions socials amb la voluntat 
de fer soroll i donar a conèixer aquesta 
situació entre veïns de Sants i de la resta 
de la ciutat de Barcelona. 

L'eslògan Torre Malaia NO és en referèn- 
cia al cas de corrupció urbanística de 
Marbella. 



Col lectïu 

del carrer d'Almeria 

El col·lectiu del carrer d'Almeria va sor- 
gir arran de la construcció d'un edifici 
d'habitatges en els números 9 i 11 del 
carrer d'Almeria i en els números 24 i 26 
del carrer de Cros. El nou edifici envaeix en 
dos metres la vorera del carrer d'Almeria. 

Quan la construcció va fer evident aques- 
ta ocupació, l'estiu de l'any 2005, moltes 
persones, aïlladament, van anar a adver- 
tir-ho al Districte de Sants-Montjuïc, però 
la resposta era que havien donat així la 
llicència i que era correcta. 

Algunes van acudir al Centre Social de 
Sants i, des d'allà, es va convocar el 
veïnat dels voltants de la finca. A la pri- 
mera assemblea van assistir-hi unes 
setanta persones i després se'n van fer 
unes quantes més. Totes van ser molt 
eficaces perquè s'hi recollia informació, 
s'aportaven idees d'accions a emprendre 
i s'hi prenien decisions. 

D'aquestes reunions generals en va sorgir 
un grup molt més reduït que està fent el 
seguiment del cas des que el mateix Ajun- 
tament el va portar al jutjat contenciós ad- 
ministratiu, i es reuneix esporàdicament. 



Contacte 

lescletxa@hotmail.com 
telèfon 615 631 957 

L'Escletxa, nascuda l'any 2000, és una 
entitat formada per dones del barri de 
Sants sensibilitzades per les violèn- 
cies de gènere. 

La seva acció es basa en el treball co- 
munitari i la perspectiva de gènere per 
avançar en la construcció d'una so- 
cietat més igualitària. L'entitat té tres 
línies bàsiques de treball. D'una banda, 
la informació i atenció (individual i gru- 
pal) que ofereix a les dones en situació 
de violència i a totes les persones inte- 
ressades o afectades per aquesta pro- 
blemàtica. Per l'altra, la prevenció mit- 
jançant l'enfortiment i el creixement de 
la xarxa social sensibilitzada i activitats 
com tallers, xerrades, jornades i cam- 
panyes, sovint en col·laboració amb al- 
tres col·lectius del barri. La tercera línia 
de treball és la recerca, amb l'objectiu 
d'augmentar el coneixement i millorar 
la qualitat de les seves intervencions. 




Casal Independentista de Sants 



Jaume compte' 




El Casal independentista de Sants és l'entitat que 
aglutina l'esquerra independentista del barri i el 
configuren tant organitzacions i col·lectius com per- 
sones a títol individual vinculades a aquest espai 
polític. Tot i que el projecte ve de més lluny, el casal 
es va presentar fa 18 anys. Va néixer en una casa 
del carrer Demóstones. Amb la voluntat de créixer i 
obrir-se al barri va canviar de seu ara fa 6 anys. 

El treball del casal es desenvolupa bàsicament a 
nivell local, amb la participació en l'Assemblea de 
barri i la col·laboració amb altres col·lectius, amb 
l'organització d'actes propis del casal i traslladant les 
campanyes i reivindicacions nacionals al barri. La fei- 
na desenvolupada a nivell comarcal o nacional també 
ha estat una constant durant la història del casal. 



adreça 

Carrer de Premià 31 

correu electrònic 

informaciojaumecompte@ 
hotmail.com 

pàgina web 

www. ba r r i sa nts . o rg/we b/ 
j compte 

horari kafeta 

divendres 
de 19h a 24h 

diumenges 
de 17ha22h 

assemblees 

Dimecres 21h 
Assemblea Gestora del Casal 



Què i qui somP 

El Casal és una associació de base, unitària, reivindica- 
tiva i dinàmica, que aglutina les persones independen- 
tistes anticapitalistes de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 
i que té l'objectiu de ser una eina eficaç en la lluita per 
la llibertat dels Països Catalans des d'una perspectiva in- 
equívocament rupturista i emmarcada en la realitat més 
immediata que l'envolta: la vila de Sants. 

El Casal Independentista de Sants "Jaume Compte" (CIS) 
va néixer l'any 1990 amb l'objectiu de crear un espai po- 
lític per a l'independentisme combatiu a la vila de Sants, 
que disposés d'una infraestructura pròpia per poder donar 
solucions als problemes més directes del nostre entorn i 
des d'on poder denunciar amb decisió i fermesa la repres- 
sió i opressió que pateix el poble català. En definitiva, un 
nou espai que projectés la veu d'aquest moviment polític. 
Actualment, s'hi reuneixen amb periodicitat la Brigada Ca- 
talana "Venceremos", Endavant, Maulets i l'Assemblea 
de Joves de Sants. 




Actuació bastonera a l'acte dels 15 anys del Casal. 2005 



Un dels aspectes més potents del Casal rau en el fet de ser un 
punt de trobada de diverses fornades de militants de l'esquerra 
independentista que, havent viscut i militat en diferents mo- 
ments històrics, aporten una riquesa extraordinària alhora de 
reflexionar, debatre i actuar davant la realitat existent. 



Com funcionemP 

Des dels seus inicis, els dimecres és el dia on es reuneix la Ges- 
tora, l'òrgan de decisió tècnica i política del Casal. A la Gestora hi 
pot assistir qualsevol membre de l'associació, sigui a títol indivi- 
dual o en nom d'un col·lectiu. Té un funcionament assembleari, és 
a dir, que tots els assistents compten per igual (en veu i vot) i les 
decisions es prenen per consens. A la Gestora es tracten les qües- 
tions més immediates relacionades amb activitats organitzades 
pel propi Casal, per col·lectius del barri, cites importants en l'àmbit 
dels Països Catalans o bé temes d'actualitat sociopolítica. 

A mode de reflexió, d'anàlisi i de debat de la conjuntura política 
anualment se celebra l'Assemblea General. Qualsevol persona 
membre de l'associació hi pot participar amb la mateixa veu i vot, 
independentment del grau d'implicació en el projecte. A l'Assemblea 
General es tracten tots aquells assumptes d'una manera més àm- 



plia i documentada. Les decisions preses a l'Assemblea General 
tracen les grans línies de treball que es desenvoluparan a les ges- 
tores, setmana rere setmana, durant un any. 

A part, i segons les necessitats de l'entitat, es creen comissions de 
treball de temàtiques específiques. Normalment són comissions 
que desenvolupen al barri campanyes on prèviament el Casal s'ha 
adherit. N'hi ha d'altres que sorgeixen a petició de membres de 
l'associació, fruit d' inquietuds personals que són traslladades a la 
Gestora, que en dóna o no el vist-i-plau. Un exemple d'això ha estat 
la creació de la comissió per la cultura popular, producte de la ne- 
cessitat i les ganes de potenciar el costumari i les expressions de 
cultura d'arrel tradicional catalanes . 

Periòdicament surt a la llum L'Insurgent, la publicació del 
Casal, la caixa de ressonància de les reivindicacions del mo- 
viment polític del qual en forma part i que, alhora, vol servir 
d'instrument de difusió. 



Activitats destacades 



misos, fa temps que no es veuen, enaltir els sentiments i en- 
coratjar a tothom a que participi de la feina quotidiana. 




t^^^^^^^r Diumenge * dc març 

a partir M 111 Uh a ta p^ca a* lanli 



Acte 11 de setembre. Des de l'any 2000 i en 
commemoració de l'li de setembre de 1714, 
la setmana prèvia s'organitza un acte polític 
per reclamar la llibertat arrabassada fa tres 
segles i per escalfar motors per la diada. 

Calçotada. La Calçotada del Casal amb els 
anys ha esdevingut un acte tradicional a 
la vila, és una festa reivindicativa que ens 
acosta al veïnat oferint bons productes de 
la terra a preus populars, exhibició de cultu- 
ra popular i un ús no habitual de la plaça de 
Sants. Agermanament del veïnat. 



Sant Joan. Fugint dels possibles vincles 
religiosos, se cerca la màgia de la nit més 
curta de l'any, amb un element destacat: el 
foc. Símbol de fertilitat en collites, bestiar 
i persones. Des del Casal es reivindica com a festa nacional 
dels Països Catalans, es fa la revetlla a la plaça Osca, on no 
hi falta la coca, el cava, la foguera tradicional (encesa amb la 
flama del Canigó), l'actuació dels diables i bona música. 

Sopar del soci - sòcia. Pels voltants de l'hivern és el moment 
de retrobar-se amb els membres que, per diferents compro- 




lAlxò no és Espanya, ni ora Al mal! 

Cartell de la vintena calçotada. 200? 



Jornades contra la precarietat. Pels voltants de 
maig, s'organitzen unes jornades on es debat, 
s'informa o es forma sobre diversos aspectes 
que envolten la precarietat. Han estat presents 
l'especulació, el món laboral i la immigració. 

Tió popular. Com a resposta a l'allau de tradicions 
anglosaxones que res tenen a veure amb la nos- 
tra història, el desembre del 200? es va dur a ter- 
me la primera cagada del tió organitzada pel Casal 
Independentista. Dut a terme al parc de l'Espanya 
Industrial, un lloc agradable per a una activitat 
familiar, es volia fugir del model consumista de 
festes nadalenques importat en les darreres dè- 
cades potenciant valors com la convivència entre 
el veïnat i la interacció intergeneracional. Cal pun- 
tualitzar que des del Casal es considera que, en la 
seva primera edició, va ser tot un èxit. 



Correllengua. Tot i no ser una activitat pròpia del Casal, 
sorgeix d'un espai molt proper, la CAL, impulsada fa ja 
anys des del Casal. El Correllengua és el dia (pels voltants 
d'octubre) en què el barri surt al carrer en defensa de la 
llengua catalana. 



Breu Història 



Cartell genèric del Casal. 1991 



Es podria dir que el projecte del CIS Jaume Compte es va co- 
mençar a gestar ara fa uns 21 o 22 anys al si de l'assemblea 
local del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Era un nu- 
cli local de gent força jove i molt activista en què l'agitació 
era l'element més significatiu de la seva activitat política. 
Aquella joventut, sentia la necessitat de tenir un espai propi 
però que, al mateix temps, es pogués compartir amb altres 
persones que orgànicament no formessin part de l'MDT però 
fossin ideològicament afins a allò que defensava l'Esquerra 
Independentista. 

El 1990 es feu la presentació pública del CIS, s'edità el primer 
número de "L'Insurgent" i la Calçotada Popular va passar a ser 
organitzada pel Casal. De la cinquantena de membres inicials, 



només una petita part estaven vinculats a l 'MDT. Gent que venia 
de La Crida, Nacionalistes d'Esquerres, etc, s'hi va vincular. 

Eren temps de crisi i enfrontaments al si del món independentis- 
ta, però de la unitat i la heterogeneïtat de procedències se'n va 
fer un valor essencial que permeté resistir la llarga travessia del 
desert. La repressió ha estat una constant dels més de 20 anys 
de Casal. Ho va ser l'any 92, amb "l'Operació Garzón" i des de lla- 
vors són molts els membres del Casal que han patit judicis, con- 
demnes i presó per lluitar per la independència i el socialisme. 

Malgrat que la voluntat ha estat sempre la de centrar 
l'activitat política en l'àmbit local, als inicis, el treball polític 
es va plantejar des d'una òptica nacional i molt poc local. Els 

primers deu anys estaran marcats per un fràgil equilibri entre 
portar les campanyes de l'Esquerra Independentista al barri i 
tenir una dinàmica pròpia arrelada a l'entorn local. 

A finals dels anys noranta i en un context d'eclosió del moviment 
"okupa" protagonitzat per unes noves generacions que es volen vin- 
cular als moviments socials del barri, al Casal es dissenyen noves 
estratègies d'obertura i sinèrgia sense sectarisme per vincular-se 
als nous fenòmens socials i associatius que apareixen i amb aquells 
que sempre havien existit però fins llavors només s'hi tenien con- 
tactes puntuals. Els resultats van ser ràpids i espectaculars, el Casal 
en pocs anys va contribuir decisivament a la creació d'una xarxa 



Campanyes 

Hi va haver una implicació molt forta contra la Barcelona Olím- 
pica. Es va fer una crítica frontal al model especulatiu de ciutat 
que suposava i l'espanyolització que s'hi amagava darrera. 

En motiu de la boda del jugador d'handbol del FC Barcelona amb 
la princesa de l'estat Espanyol l'any 1997, s'organitzà diversos 
actes de rebuig cap a la "Pesta Borbònica", sent el Casal una de 
les entitats impulsores. 

L'any 2001, l'exèrcit espanyol va decidir commemorar "el dia de 
la Fuerzas Armadas" a Barcelona. Altre cop el Casal formà part 
dels actes de rebuig i de les mobilitzacions en defensa de la pau. 



sòlida i transversal que a hores d'ara uneix espais d'oci reivindicatiu, 
associacions de cultura popular i moviments veïnals. 

El Casal aconsegueix ser un referent respectat per tots aquests 
sectors i amb un relleu generacional al seu si amb l'entrada de 
força gent jove vinculada al nou independentisme de la PUA (Pla- 
taforma per la Unitat d'Acció) i de Maulets que s'uneixen a la ja 
existent assemblea local dels i les JIR (Joves Independentistes 
Revolucionaris/es) que permetrà entrar al segle XXI amb un 
nou local i veure superada la frontera del centenar d'associats. 

El CIS no ha restat aliè als diversos canvis estructurals patits a 
l'Esquerra Independentista. Així, l'any 1999 amb la reunificació de 
les JIR i Maulets, els dos nuclis juvenils del Casal es van fusionar 
per crear l'assemblea local de Maulets, el jovent independentista 
revolucionari; al juliol del 2000, el nucli local de la PUA es transfor- 
ma en el comitè local de la nova organització Endavant (Organit- 
zació Socialista d'Alliberament Nacional); finalment, l'any 2002, 
neix un nou col·lectiu, l'Assemblea de Joves Independentistes de 
Sants, que més tard serà l'Assemblea de Joves de Sants, que for- 
ma part de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra 
Independentista (CAJEI). 

El Casal va celebrar els seus 15 anys d'existència amb un acte mas- 
siu a les Cotxeres de Sants on van ser convidats tots els col·lectius 
del barri que han col·laborat amb el Casal i n'han donat suport. 

L'any 2004, Barcelona es vestia de Fòrum i l'Ajuntament intentà 
convèncer la ciutadania amb les mentides de sempre: que Bar- 
celona seria un referent mundial de civisme i pau. Des del Casal 
es contribuí a desemmascarar el discurs oficial i les operacions 
especulatives que hi havia darrera d'aquest esdeveniment, re- 
colzant les mobilitzacions de protesta. 

Amb altres col·lectius del barri es va participar a nivell local de la 
campanya "No a la Constitució Europea" que en un acte aglutinà 
centenars de persones a les Cotxeres de Sants. 

Davant de l'evident esgotament del model de les autonomies i 
com a resposta a les reformulacions dels estatuts del País Va- 
lencià, Illes i Principat, el novembre del 2005 s'engega la Cam- 
panya Unitària per l'Autodeterminació, creant un nucli local a 
Sants amb seu al CIS. 



Col·lectius i projectes que utilitzen l'espai 



endavant Wi 4J 



www.endavant.org 

Endavant 

Contacte 

sants@endavant.org 

Endavant (0SAN) és una organització po- 
lítica de l'esquerra independentista que 
té com a objectiu la independència i el 
socialisme als Països Catalans. Des de la 

seva fundació l'any 2000, mantenim amb 
certa estabilitat i compromís l'assemblea 
del nucli local de Sants. Part de la nostra 
militància, però, ja provenia d'altres ex- 
periències tals com la PUA, les JIR, o les 
JERC, per tant, entre els companys hi ha 
experiències de lluita de 15 anys. 

L'assemblea local, té 3 objectius: el tre- 
ball unitari de l'esquerra independentista 
mitjançant el Casal Independentista, el 
treball unitari anticapitalista dins l'ABS, 
i propagar a nivell local els principis de 
l'organització. 

No obstant, la major part de la militància 
no només dedica els seus esforços a 
l'organització, sinó que també formem 
part d'altres realitats de lluita política tan 
diversa com els mitjans de comunicació, 
la defensa dels presos i represaliades, 
municipalisme, etc. Si vols contactar amb 
nosaltres ho pots fer mitjançant el correu 
o passant-te per la nostra seu social, el 
Casal Independentista 




Maulets 

Assemblees 

dilluns a les 21 h 
Contacte 

sants@maulets.org 

Maulets va néixer el desembre de 1988 
en una assemblea prefundacional en 
la qual es va decidir estructurar tot el 
jovent independentista i revolucionari 
dels Països Catalans al voltant d'una 
organització que mobilitzés el jovent 
i sota un nom que, a banda de ser un 
homenatge als llauradors del País Va- 
lencià del 1700, significava i significa 
el compromís de lluita del jovent per 
la llibertat dels Països Catalans i per la 
justícia social. 

Onze anys després, Maulets i les JIR 
s'uneixen per formar Maulets, el jovent 
independentista i revolucionari. 

Des de principis dels anys noranta sem- 
pre ha existit un nucli de militants, de 
qualsevol d'aquestes organitzacions, tre- 
ballant al barri de Sants, amb el propòsit 
de conscienciar i agitar els sectors juve- 
nils, traslladant campanyes nacionals a 
l'àmbit del barri, impulsant campanyes 
locals pròpies o bé treballant colze a col- 
ze amb altres col·lectius locals. Més enllà, 
prenem com a marc nacional de lluita els 
Països Catalans, la unitat territorial dels 
quals és inqüestionable. 



AJ5 

Asscmbïca dc Joves dc Sants / 

Assemblea de Joves 
de Sants 

Assemblees 

dimarts a les 21h 
Contacte 

sants@cajei.cat 
http://aj-sants.blogspot.com 

L'Assemblea de Joves de Sants (AJS) 
som un col·lectiu que formem part de 
la Coordinadora d'Assemblees de Joves 
de l'Esquerra Independentista (CAJEI). 

Ens organitzem per donar resposta a les 
problemàtiques que afecten el jovent de 
Sants, tals com la manca d'espais cultu- 
rals i d'oci per a joves, l'especulació que 
trenca el model de barri associatiu, soste- 
nible i solidari que volem, el difícil accés a 
l'habitatge o el sexisme, entre d'altres. 

L'AJS treballem tant a nivell de Sants com 
a nivell de Països Catalans. El que podem 
oferir al jovent santsenc és la possibilitat 
de formar-se políticament i personal de ma- 
nera col·lectiva i difondre les nostres cam- 
panyes, que es basen tant en assenyalar 
i rebutjar les actituds xenòfobes, sexistes 
i feixistes com en denunciar l'especulació i 
la presència de símbols opressors als nos- 
tres carrers i ajuntaments. 

Creiem que la lluita en l'àmbit local és 
la bàsica i imprescindible per a la cons- 
trucció d'uns Països Catalans lliures de 
l'opressió nacional i social actuals. 



Brigada Catalana 
Venceremos 

Assemblees 

diumenge cada 15 dies a les 17h 

Pàgina web 

www.brigadescatalanes.org 

La Brigada Catalana Venceremos és 
l'organització de solidaritat amb la Revo- 
lució Cubana de l'Esquerra Independen- 
tista. És una organització internacionalis- 
ta que concreta el seu treball polític en la 
defensa i difusió del procés revolucionari 
encetat el 1959 pel poble cubà. La Brigada 
va iniciar les seves activitats l'any 1995. 

Com a col·lectiu internacionalista, la Bri- 
gada centra el seu treball en difondre als 
Països Catalans la realitat política i social 
cubana. Durant els seus anys de vida, la 
Brigada ha fet centenars de xerrades, ex- 
posicions, presentacions de llibres i actes 
al llarg de tot el nostre territori. Així mateix, 
produeix periòdicament textos de forma- 
ció i articles de premsa pertal d'aprofundir 
en el coneixement del procés revolucionari 
cubà. Una formació que es veu completada 
amb un viatge que es realitza tot els anys i 
durant el qual també es fa difusió de la rea- 
litat política i social dels Països Catalans. Al 
mateix temps, la Brigada financia projectes 
de cooperació a l'illa. 



ljl Ji — m 





Espai Obert 



ESPAI 




OBERT 



Col·lectius socials d'autogestió i acció quotidiana. 

Rebutgem el pensament únic. 

Ens rebel·lem contra aquest model social que ex- 
clou la majoria de la societat. 

Busquem altres camins per trencar l'aïllament i la 
impotència individual i col·lectiva. 



adreça 

carrer de Violant 
d'Hongria 71, ler 

telèfon 

934 112 188 

correu electrònic 

espaiobert@moviments.net 

pàgina web 

www.sindominio.net/ 
espaiobert/ 



horari 

de dilluns a divendres 
de 18ha22h 



assemblea 

Dimarts 20h 
Coordinadora de l'Espai Obert 



Què i qui somP 

És un projecte on col·lectius i individualitats ens dotem 
d'una infraestructura que ens permet treballar en els 
diferents àmbits per la transformació social, al mateix 
temps que intentem respondre a les nostres necessi- 
tats actuals de comunicació, reunió, manifestacions 
artístiques, lluites socials, etc. 



Lesmentada infraestructura evoluciona i creix segons els 
temps i les necessitats: hem passat -ja fa temps- de l'època 
del ciclostil i el muntatge d'originals a mà a la de la cibernètica 
i llum, so, teatre, cuina... acompanyen aquests canvis. 

A l'Espai Obert tenen cabuda tots aquells projectes i activi- 
tats que comparteixen els objectius expressats i el tarannà 
de transformació social en clau de recerca de la llibertat i 
de les revolucions quotidianes. 



Com funcionemP 

El seu esperit i forma d'organització són llibertaris i 
s'articula mitjançant l'assemblea general i assembleesset- 

manals de funcionament. L'arrenjament inicial i periòdic 
del local l'han dut i el duen a terme els seus membres 
(amb molt benvingudes ajudes d'altres companys i com- 
panyes) i és una condició de funcionament que els diferents 
col·lectius s'impliquin en el dia a dia del local. 




Mural a l'antic Espai Obert al Poblesec. 




Distribució del Contra-infos un dimarts a l'antic Espai Obert al Poblesec. 



Com ens financemP 




Assemblea a l'antic Espai Obert al Poblesec. 



El local, base de la nostra estructura organitzativa, on els col·lectius 
han ajustat l'espai propi per a donar més preponderància al de tots, és 
de lloguer i es manté mitjançant les quotes dels 140 socis/es i dels 
col·lectius que el conformen, així com d'activitats que, tot i essent lú- 
diques, tenen contingut ideològic. 



Orígens del projecte 

Un grup de col·lectius i individualitats, sobretot del barri però 
també de la resta de la ciutat, vam obrir les portes del primer 
local al Poble Sec, al Paral·lel confluència amb el carrer Blasco 
de Garay, amb la idea de cercar espais antagònics al model 
socio-urbà que sen's imposa i visibilitzar noves formes de 'fer 
les coses'. Dotze anys d'existència i resistència en el que fins la 
nostra arribada havia estat una escola. 

Els col·lectius i individualitats que van tenir la idea en principi 
venien d'una llarga singladura ideològica, i van tenir la sort de 
trobar una sèrie de sinergies amb grups i persones de les no- 
ves generacions. No sense problemes i ajustaments, hem arri- 
bat a un funcionament que podríem definir com al compàs'. 




Grup de treball de l'ABS durant la trimestral de desembre. 200? 



Per l'Espai Obert han passat les campanyes d'antiglobalització 
(vam ser el centre de premsa i comunicació durant les mobilit- 
zacions contra la trobada del Banc Mundial l'any 2001 i davant 
la cimera de caps d'Estat europeus l'any següent) i d'altres i 
hem participat i col·laborat en qualsevol de les qüestions que 
han posat en peu de guerra ideològica aquesta ciutat; sense 
oblidar que la cultura, en totes les seves acepcions, que no 
deixa al vent la poesia però tampoc oblida la gastronomia i, molt 
menys, l'educació. Estem oberts (i mai millor dit) a tota aquella 
expressió cultural que ens meni a la llibertat. 

Diem això perquè l'assoliment de la llibertat, en totes les se- 
ves expressions, és també un dels objectius de l'Espai Obert 




Assemblea trimestral de l'ABS. 200? 



des del seu inici, per tant, cerquem el primer pas, que podríem 
anomenar com a Municipalisme Llibertari i que significa que 
els ciutadans han de cercar la seva forma d'autoorganització i 
d'enfrontament amb uns poders propers i que els 'toquen' en el 
seu entorn habitual, la vida quotidiana. 

Per la llibertat del grup i de l'individu... hi serem! 

Lany 2005 vam fer el trasllat fins a la nova ubicació, a ca- 
ball dels barris de Sants i Les Corts. Nova ubicació i el mateix 
esperit. Durant sis mesos vam estar en obres i el Nadal del 
2005 obriem les portes. Des d'aleshores hem seguit amb les 
dinàmiques pròpies que arrossegàvem amb els nostres anys 
d'història, però també hem incorporat el treball al barri i la im- 
plicació en el nou context social i veïnal. Esperem la participació 
de tots aquells que vulguin lluitar per canviar aquesta i qualse- 
vol societat opressiva i mancada de llibertats. 




Dinar de la trimestral de desembre de l'ABS.200? 




ojectes que utilitzen l'espai 



Polèmica 

Assemblees 

dijous 20h 

Revista llibertària fundada el 1980. 

Durant tota la seva trajectòria ha mantin- 
gut un caràcter obert, sense exclusivis- 
me ni dogmatisme de cap classe. Això li 
ha permès comptar amb col·laboradors 
com Fèlix Carrasquer, Víctor Alba, Anto- 
nio Téllez, Frank Mintz, Octavio Alberola, 
Ramon Alvarez, Diego Abad de Santillàn, 
José Peirats, Felipe Alaiz, Ramon J. Sen- 
der, Fernando Savater i un llarg etc. 

El fet que mai no hagi estat vinculada a 
cap tipus d'organització, grup o sindicat 
ha fet que la seva font de finançament 
hagin estat els seus lectors i subscrip- 
tors, sense subvencions de cap tipus. 

La revista reflecteix idees llibertàries 
des d' una posició oberta i sense re- 
conèixer veritats absolutes ni doctri- 
nes oficials, entenent allò "llibertari" 
com la recerca de respostes i no com 
l'afirmació de principis. 

Vol ser rigorosa sense sacrificar l'objec- 
tivitat a la propaganda, ni l'anàlisi a la 
comoditat del tòpic ja conegut. I compro- 
mesa amb la realitat política i social, amb 
les lluites per la llibertat i a favor d'una 
societat justa i solidària. 




Grup de Consum Crític 
de L'Espai Obert 

Permanències 

Dijous de 20:00 a 22:00h 

Donada la reflexió que allò que és 
quotidià és polític i tenit en comte 
que l'arrelament de les conviccions 
es demostren en el nostre comporta- 
ment diari, han sorgit molt grups de 
consum crític. 

El grup de consum crític que hi ha a l'Espai 
Obert va néixer el 2006 i en l'actualitat el 
conformem prop de 30 unitats de con- 
sum. Aquestes unitats poden estar for- 
mades per una o més persones, que fan 
la seva comanda en comú. 

L'òrgan de decisió del grup és l'assemblea, 
que té una periodicitat mensual. En 
aquestes assemblees, a més a més de 
prendre les decisions necessàries per al 
correcte funcionament, criteris de com- 
pra, etc, es distribueixen les tasques que 
cal fer: comandes setmanals, recerca de 
noves proveïdores, calendari dels torns 
de permanència, etc. 

L'objectiu és tenir un accés, el més directe 
possible, als productes que necessitem, 
bàsicament alimentaris, eliminant in- 
termediaris. Però tenint cura de la forma 
i sistema de producció, tot buscant els 
models de gestió més respectuosos amb 
l'entorn i les persones. 




Associació de Treballadors 
de l'Espectacle 
de Catalunya 

Assemblea 

dimecres 17h, cada 15 dies 
Contacte 

www.atecat.com 

Som un grup de tècnics de l'espectacle 
dels quals, la gran majoria de nosaltres, 
treballem eventualment en diferents em- 
preses donant-nos d'alta i de baixa el ma- 
teix dia, entrant d'aquesta manera en un 
marc d'intermitència laboral. Sensibles a 
la situació de dispersió que genera aquest 
context i després de compartir milers 
de converses en bolos, amb conflictes 
de gènere, intrusisme laboral, formació 
continuada, etc, hem vist necessari crear 
aquest espai en què podem reunir-nos 
per compartir informació, projectes, in- 
quietuds..., amb la finalitat de conèixe'ns 
i començar a treballar junts. La nostra 
intenció és crear una associació sindical 
autònoma i independent gestionada pels 
propis treballadors del sector, donant-nos 
d'aquesta manera més llibertat a l'hora 
de prendre decisions i de manifestar els 
nostres desacords. Ens hem constituït 
com una associació sindical autònoma i 
independent amb la intenció de treballar 
en tres eixos (sindical, formatiu i solidari). 
El fet que l'associació estigui constituïda 
com a sindical ens permet obtenir més 
competències legals a l'hora de gestio- 
nar qualsevol tipus de problema laboral, 
d'exigir un conveni col·lectiu, etc. 




Santsonalliure Ràdio 

Assemblees 

diljous a les 18h 
Contacte 

radio@barrisants.org 

Va ser durant la primavera del 200? quan 
un grup de gent, propera a I' Assemblea 
de Barri de Sants, comença a plantejar-se 
la possibilitat d'impulsar un nou format 
comunicatiu que, a més a més de tractar 
qüestions pròpies de la contrainforma- 
ció, generés i donés veu a iniciatives de 
caire cultural i social diferents. 

Davant el predomini aclaparador del for- 
mat escrit, aquest grup es deixa seduïr 
pel format radiofònic. Comença a teixir- 
se el projecte de Ràdio dels Moviments 
Socials de Sants. Una radio lliure, oberta 
a les veus del barri. Una altra manera de 
sobrevolar les realitats de Sants, de sen- 
tir i participar, de sintonitzar les nostres 
inquietuds i locutar les nostres idees. 

Amb el suport total de I' ABS, i acollits 
per l'Espai Obert, s'inicia la construcció 
de l'estudi, que portarà temps i no pocs 
esforços. 

Una campanya promocional que convida a 
participar del projecte, tant en la cerca del 
nom com en els tallers dels quals sortirà la 
programació inaugural de la radio, suposa 
la primera presa de contacte entre la gent 
del col·lectiu i totes aquelles persones que 
desitgen participar del projecte. 





Ateneu llibertari 




"L'Ateneu Llibertari de Sants és un espai dedicat a di- 
fondre la cultura llibertària, així com per a propiciar el 
debat i el coneixement crític. Es tracta d'un local social 
de caràcter llibertari o anarquista" 



adreça 

Carrer Maria Victòria 10 

correu electrònic 

lateneu@gmail.com 



pàgina web 

www.ateneullibertari.info 

horari 

de dilluns a divendres 
de 19ha22h[+o-] 



assemblees 

Segon i quart dijous de cada mes 



Què i qui somP 

L'Ateneu Llibertari de Sants és un espai dedicat a difon- 
dre la cultura llibertària, així com per a propiciar el debat 
i el coneixement crític. La gent que compon l'ateneu ve de 
diversos llocs, majoritàriament de fora de Barcelona. En 
principi l'Ateneu s'orientava més cap a l'estructuració del 
moviment llibertari a nivell de Barcelona i global, tot i que 
ara també tracta d'orientar-se cap al propi barri. No són 
gaire gent, no obstant són gent molt activa en nombroses 
lluites i col·lectius. 



construcción«c!uriari 

UIOQdOctnidl 



«neu Bfúrm cvéi y ppfffefu «n in^hvw 




Cartell de la xerrada "Construcción de ciudad y ciudadania". 200? 



tot lo que sempre 
> volgut saber i N 

t'has atrevit 
i preguntar sobre 

anarquisme 




Cartell de la xerrada a la biblioteca del Vapor Vell 
"Tot lo que sempre has volgut saber i no t'has atrevit a 
preguntar sobre anarquisme". 2008 



introducció ;i1 
dissenqr 



irat ii 



arnfc* Vint'N 1 1 iur?: 




Com funcionem? 

L'Ateneu es regeix per una assemblea, que se celebra cada 
dues setmanes. Les assemblees són de caràcter obert 
cap a gent externa que vulgui proposar qualsevol activitat 
o simplement conèixer la gent que ja hi participa. 



Cartell del taller "Introducció bàsica al disseny 
gràfic amb eines lliures". 2007 



Activitats destacades 

Fins ara una de les activitats principals ha sigut el "Caba- 
ret Poètic", dut a terme pel Grup León Felipe. Es tractava 
d'una "jam session" de poesia, conta-contes i cantautors. 
Aquesta activitat estava destinada a difondre la poesia 
entre aquella gent que normalment no escolta o no té con- 
tacte amb la poesia o el pensament poètic. 

No es pot oblidar que aquest ateneu ha fomentat el debat 
en tot moment proposant jornades de debat internes o bé 
participant al Febrer Lliberari. A més, hi tenen lloc Tallers 
d'Història en els que es debat sobre la història des d'un 
punt de vista llibertari. Cada cert temps hi tenen lloc inte- 
ressants xerrades o presentacions de cert nivell. 

A més de tot això també hi ha tallers relacionats amb la in- 
formàtica i el software lliure. Una de les activitats desta- 
cades d'aquest ateneu són els tallers de disseny gràfic, 
disseny web i maneig de GNU/Linux entre d'altres. Per 
completar aquestes activitats l'ateneu està obert habi- 
tualment, oferint un servei d'internet gratuït. 



Breu Història 



La història de l'ateneuisme llibertari al barri de Sants es re- 
monta a principis de segle amb la creació de l'Ateneu Racio- 
nalista Obrer de Sants el 1914, l'Ateneu Enciclopèdic "Sempre 
Avant" el 1930, i l'Ateneu Llibertari de Sants el 1931. Aquests 
ateneus van fer de ponts entre la cultura obrera i popular i la 
clara voluntat de transformació social de la societat capitalis- 
ta. Es van trobar amb la necessitat d'educar i culturitzar a les 
masses obreres de l'època i van servir de nuclis de difusió de 
la cultura llibertària al barri. 

El 1976 es va obrir un nou ateneu llibertari a Sants enmig d'una 
realitat social diferent i canviant. Així, la mobilització veïnal 
va ser un dels eixos de partida dels ateneus. Els components 
d'aquest movimient participaven a les lluites del barri, tot i que 
no se sentien còmodes en unes associacions de veïns habitual- 
ment mediatitzades pel PSUC. L'Ateneu Llibertari de Sants va 
durar fins el 1982. 

L'actual Ateneu Llibertari de Sants comença el seu camíel 2006 

quan un grup de joves i no tan joves inserts en el moviment 
llibertari de la ciutat decideix instal·lar-se al barri de Sants. El 
col·lectiu es va trobar amb un barri immers en varies lluites veï- 
nals i socials, tot i que en aquests dos anys principalment s'ha 
centrat en el movimient llibertari metropolità. 



Campanyes 



L'Ateneu ha format part del grup organitzador del Febrer Llibertari 
de l'any 200? i del 2008. El Febrer Llibertari són unes jornades 
llibertàries organitzades per diversos col·lectius llibertaris del ba- 
rri. En aquestes jornades tenen lloc xerrades de tot tipus, debats, 
documentals, etc. Normalment tenen una durada d'un mes. 



ANYSl 

□ORNADES 
LLIBERTÀRIES 




Exposició t debats i 
■1.-:Cumenta , s 




Dtúcummtül 

"Imatges Jornades 
Llibertàries 1977" 

(fetal 

Les Jornades Llibertàries i 
els ateneus llibertins 
amb 

Pcpe Kituis (Ajoblanco) 
lüaki García 
Munc I Aisa 



i..M l·libcmíi 

lIl- SàMS 

Cí Maria Victòria 10. 
08014-Baíixloiu 
<M> P3. Sants (LI i L5> 




Cartell dels "30 anys de les Jornades Llibertàries". 200? 




Cartell del "Febrer Llibertari. II jornades de cultura llibertària a Sants". 2008 



L'Ateneu, a més, ha participat en diferents campanyes contra 
les eleccions, així com en campanyes més orientades cap al mo- 
viment llibertari. Va ser el centre de reunió de la gent que lluita 
contra la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i el lloc on es 
va crear Albedrío, que és una campanya contra aquesta institu- 
ció i a favor de la cultura lliure. 



També ha servit per a promoure campanyes per varis conflic- 
tes laborals. 

L'Ateneu participarà en la organització de la Mostra del Llibre 
Anarquista del 2008, que tindrà lloc a Sants. 



Objectius 

Un dels principals objetius actuals de l'Ateneu és convertir-se en 
un ateneu de barri en què hi participi la gent del barri. Els anys 
viscuts a Sants han fet canviar la forma de veure el barri, dels 
components de l'ateneu, vinculant-se progressivament a la idio- 
sincràsia pròpia del barri. Es tracta de convertir-se en un autèn- 
tic ateneu de Sants, de canviar aquesta connotació geogràfica i 
donar-li un sentit més sentimental. 



Tampoc no s'oblida l'objetiu bàsic de qualsevol ateneu, que és 
seguir promovent la cultura i el coneixement per sí mateixos, ja 
que són on es troba l'alliberació de l'èsser humà. Seguiran man- 
tenint la seva implicació en el movimient llibertari més global. 

No obstant com a objetiu més immediat tenen la consolidació 
del hacklab com a espai de creació i intercanvi de coneixements 
informàtics i de sofware lliure. 



Els projectes que en formen part 




Actualment l'espai es divideix en dues parts: 

Un hacklab anomenat Hackeckah, que ve de l'antic CSOA 
l'Òpera de L'Hospitalet, que és l'àrea informàtica de l'ateneu 
on es difon el software lliure i la informàtica en general 
mitjançant tallers i cursos. Els ordinadors estan disponibles 
diversos dies a la setmana perquè qualsevol es pugui con- 
nectar a Internet de forma gratuïta. 

I l'altre espai és obert i compta amb una teteria, zona de lectura, 
jocs de taula, escenari, etc. En aquest espai hi ha la biblioteca 
i és on tenen lloc les xerrades, passis de vídeo, debats, tallers, 
etc. També s'hi poden celebrar assemblees, en aquest espai. 



Cal Borinot 



CASTELLERS 




Cal Borinot va néixer de la necessitat dels Caste- 
llers de Sants de tenir un local social on reunir-se i 
poder organitzar actes per enriquir la vida social de 
la colla i enfortir la relació amb el barri. A partir de 
la seva inauguració a principis de l'any 2005 el lo- 
cal ha estat una eina de creixement molt important 
per a la colla i també ha estat l'origen d'iniciatives 
relacionades amb la vida del barri, d'entre les que 
destaca significativament la participació activa a la 
Festa Major de Sants com a organitzadors de la festa 
al tram del carrer Vallespir on està Cal Borinot. Com 
a entitat compromesa amb el barri, els Castellers 
de Sants participen en tot allò que fa referència a la 
vida a Sants, fent-se ressò de les iniciatives promo- 
gudes per altres agrupacions del barri a través de 
Cal Borinot i prenent part activa en actes de cultura 
popular i de carrer. 



adreça 

Carrer de Vallespir 28 

telèfon i fax 

609 442 495// 932 964 126 

correu electrònic 

borinots@borinots.cat 

pàgina web 

wwww.borinots.cat 

horari 

dimarts i divendres 
de 18h a 21h i després de l'assaig 

dijous 
20ha21h 



horari assaig 

Dimarts 

de 18:45ha20h taller de canalla 
de20ha22htots 




Divendres 
21.30ha24.00h totes 



Què i qui somP 



Cal Borinot és el local social dels Castellers de Sants 

però tothom hi és benvingut, tant si es vol participar en 
qualsevol acte que s'hi organitzi com si es vol fer servir 
d"'altaveu" d'alguna acció o activitat del barri. 



Com funcionem? 

La gestió de Cal Borinot recau en un grup de castellers que for- 
men part de la candidatura que està al capdavant de la colla. 

Aquest "equip de local" vetlla pel bon funcionament de Cal Borinot, 
pel seu manteniment i treballen conjuntament amb la resta de la 
colla per dinamitzar les activitats que s'hi celebren durant l'any. 

Cal Borinot no té un horari fix i depèn molt de les activitats 
que s'hi organitzen. La temporada castellera -que podríem 
dir que té dues parts; una primera de març a juliol; aproxi- 



madament, i una segona part que va de finals d'agost a 
principis de desembre- és la que marca els horaris més es- 
tables d'obertura de Cal Borinot. 

Durant la temporada castellera, doncs, Cal Borinot obre els dimarts 
després de l'assaig i divendres abans i després de l'assaig. 

Els dijous està obert de les 19:30 hores fins les 21 hores, horari 
en el que es reuneix la Junta del Colla. Les reunions de Junta són 
obertes a tots els membres de la colla i també a aquelles perso- 
nes que, tot i no ser de la colla, volen presentar algun projecte 
pel que demanen la col·laboració dels castellers. 



Activitats destacades 

Cal Borinot està pensat, com a local social, perquè en facin ús 
sobretot els Castellers de Sants, però també organitza altres ac- 
tivitats obertes al barri en general i altres agrupacions. 

Durant l'any Cal Borinot organitza diferents activitats, algunes de 
periodicitat anual i altres més puntuals, que responen al moment i la 
demanda de la gent. Alguns d'aquests actes més periòdics serien: 

Abans i després dels assajos es pot prendre quelcom a preus 
populars i fer petar la xerrada... Sobretot de temes castellers! 



Tastets temàtics, un divendres al mes a Cal Borinot es fa 
una "festa temàtica" on els propis castellers hi porten al- 
guns plats tradicionals. 

Revetlles de Cap d'Any i de Sant Joan, amb entrada lliure i 
preus populars. 

Castanyada, amb panellets fets per la canalla de la colla i cas- 
tanyes, moniatos i vi dolç com marca la tradició. 

Festa Major de Sants, amb activitats infantils, concerts, boti- 
farrada popular, un pilar caminant, concurs de cartes, mostra 
d'artesania, ball de gralles... 




è 1993 - 2008 

ANIVERSARI 
CASTELLERS 

DE SANTS 



Cal Borinot també alberga una petita 
"botigueta" de material borinot, ober- 
ta sempre que el local és obert. 




Centre de documentació 



La ciutat invisible' 



oqO 



El Centre de Documentació de "La ciutat invisible" obre 
les seves portes l'any 2001 amb el nom d'Arran. La di- 
visió d'aquell projecte es materialitza en el trasllat a un 
nou local, al carrer Riego, on també s'ubica l'actual coo- 
perativa. La història del CD ve determinada per la voluntat 
d'assegurar el lliure accés a papers, revistes i documents 
que, d'altra banda, creiem, seria impossible consultar. 
Material procedent de Kases i Centres Social Okupats, do- 
cuments de presons i particulars han anat configurant la 
seva actual estructura. Els eixos bàsics sobre els que es 
sustenta l'activitat son: 

1. - La consolidació d'un fons documental format 

per revistes i publicacions periòdiques, dossiers 
temàtics i manuscrits 

2. - L'ajut i suport a la recerca i estudi sobre els mo- 

viments socials. 

3. - La digitalització de cartells i enganxines repre- 

sentatius de la memòria gràfica de la dissidèn- 
cia política. 

El CD és obert a qualsevol mena de col·laboració i integra- 
ció de persones o col·lectius interessats en els seus pro- 
pòsits: l'arxiu i difusió del material dipositat. 



adreça 

Carrer de Riego 35 



telèfon 

932 989 94? 

correu electrònic 

gltrevino66@gmail.com 

horari 

dilluns i dimecres 
de 10 a 12h 

dimarts i dijous 
de 17a20h 



Una aproximació al 
centre de documentació 

És estrany repensar el passat més immediat per datar o consta- 
tar un fet com és la creació del Centre de Documentació (CD). Els 
que hi som o hi vam estar a l'inici no érem autoritats -ministres, 
consellers, regidors, etc-. No es va posar cap primera pedra amb 
TVRes com a testimoni, ni un clau d'or, ni es va enterrar un cilindre 
a sota de l'actual Terra d'Escudella amb els principis fundacionals, 
una cançó en diferents idiomes i la foto dels presents. Potser 
després de tirar ciment al terra o espatllant uns quants "taladros" 
amb les pedres de la paret, allà pel desembre del 2000, crec que 
es va aprendre alguna cosa mirant la plaça Osca amb gent atrafe- 
gada, nens jugant i furgonetes i cotxes mal aparcats. En tot cas la 
vida bategava dins i davant nostre, plens de pols i... 

Però un altre pensa que tot va començar més tard, a principis 
del 2006 quan Mercè Grenznerva veure un cartell, fet a mà, al 
carrer Riego "local en traspaso, razón aquí". 

I també va començar tot a un altre lloc, a una kasa okupada per 
cinc noies a prop de Badal: La Fresca. Xerrant, sota un llimoner, i 
prenent te, cervesa, "pintxos" i tapes els divendres a la tarda: una 
taula de càmping, una nevera atrotinada i una petita caixa on, al 
marge de diners, es van guardar els somnis que ens han seguit 
els últims anys, dos locals oberts, molts metres de baldes, 
parets pintades, papers i memòria no escrita de moltes hores 
llegint, classificant i remenant papers, fotografies o cartells. 

Però, quin va ser el començament? Volem fites per mirar de no 
confondre'ns o per dir "he fet això, hem fet allò". Fem veure que 
fem alguna cosa, que tenim una raó o fins i tot un horitzó que mos- 
trem com un àlbum de fotos on la vida va restar congelada per un 
instant. No creiem, doncs, en les fites, ni en els actes inaugurals, 
ni en les raons massa rebuscades per justificar l'inici d'una cosa i 
el CD no va tenir (crec) per nosaltres, ni una data ni un text funda- 
cional, ni es va fer una foto de la primera reunió com aquelles de 
l'oest, amb les pistoles i la pell d'unes quantes bestioles als peus. 
Es clar que a Sants tret de la pell d'algun polític o d'alguna rata no 
podríem trobar gaires personatges per a la foto. 




Treballant amb l'arxiu informàtic del Centre de Documentació. 2008 

En tot cas, a la creació del Centre de Documentació, primer de 
l'Arran i després de La ciutat invisible, han estat i estem gent molt 
diversa: Mercè, Uve, Juan, Toni, Eli, Guille, Alba, Esther, Ivan, Elba, 
Joan, Elena, Hernan, Marc, la Teteria Malea en ple, els fusters -potser 
oblidem noms, però no per mala intenció- i fins i tot la Brusca un 
gos "pataner" que abans a l'Arran i ara a "la ciutat" ens ha alliberat 
d'alguna bestiola poc recomanable com a sòcia de papers i revistes. 

Cal preguntar o, com a la pel·lícula, "trucar, sempre, dues vegades", 
i la Mercè ho va fer, per curiositat, al veure el cartell de traspàs a 
la drogueria del carrer Riego. Volia mantenir el CD obert dintre del 
barri i es volia compartir l'espai amb la gent que teníem afinitat: 
l'Elena i el Joan de serigrafia, l'Ivan i l'Elba de la llibreria i el Toni, 
l'Eli i l'Uve amb qui ja es compartien anys de treball en comú. Es 
va tornar a pintar, a traslladar vàries tones de revistes, papers i 
ferros de mecano, a tirar ciment a la paret i a comprar ordinadors... 
Al maig del 2005 La Ciutat Invisible, sense més xarxa que les ga- 
nes de treballar als diferents projectes, obria portes, fèiem una 
festa al carrer. Tot semblava funcionar força bé. 

El més complicat per un petit centre de documentació és obrir por- 
tes regularment i obtenir uns ingressos bàsics que permetin la seva 
viabilitat. A l'espai de la Ciutat Invisible hem salvat els dos obstacles 
amb un nucli de socis i sòcies que aporten mensualment petites 
quantitats que sufraguen les despeses del local, així com també la 
col·laboració de la gent de la cooperativa que permet, en l'horari de la 
botiga, accedir als arxius del CD sense limitacions. Per tal de donar una 
cobertura legal a la documentació s'ha creat i registrat l'Associació 
Cultural de la Ciutat Invisible i, sobretot, hem treballat per mantenir i 
donar continuïtat a un projecte que creiem és útil i vàlid. 



La documentació 

Quètenim i com ho tenim, perquè s'han fet servir els documents 
i arxius, qui treballa al CD o quines limitacions tenim? 

Actualment treballem introduint dades o completant l'arxiu foto- 
gràfic l'Eli Manzano, el Toni Gonzalez, l'Uve i el Guillermo Lorenzo. 
Col·laboren de forma regular Daniel Pont (Arxiu de la C0PEL), 
César Lorenzo (Historiador-investigador) i els membres de la 
Cooperativa amb qui compartim local. 



La documentació la podem trobar classificada en 4 grans 
apartats, parcialment informatitzats i pendents de penjar a 
la pàgina web del CD: 





Uarxiu de revistes del Centre de Documentació. 2008 



Arxiu de revistes i publicacions: són unes 6000 revistes datades 
entre 1974 i l'actualitat. La preferència per la selecció de material 
ha estat la seva no difusió en àmbits comercials. Podem trobar la 
col·lecció de "Ajoblanco", "El Viejo Topo" i números de la revista 
"Ozono" (una de les primeres publicacions ecologistes de la tran- 
sició). Disposem de la col·lecció sencera del "Punto y Hora", "Kale 
Gorria", "Hika" o "Ardibeltza" -publicacions representatives de 
diferents orientacions polítiques del País Basc-. D'àmbit llibertari 
es pot consultar "La Lletra A", "Ekintza Zuzena", la Revista "ORTO", 
"Anarquia" (A Corunya), "Al Margen" (de l'Ateneu Llibertari de Va- 
lència), "AlBesos", "Anta" (Terrassa), "El Pèsol Negre" (Berguedà), 
totes les publicacions del col·lectiu Etcètera o la d'altres desapa- 
reguts que van deixar la seva petjada en publicacions com "Aska- 
tasuna", "Bicicleta" o "Jake Libertario". D'àmbits internacionals i 
generalistes disposem de la col·lecció de "El Temps", "Le Monde 
Diplomàtic" o la revista "Nación Arabe", de Catalunya la revista 
"lllacrua", "La Burxa", el setmanari "La Directa" o el "Masala" entre 
d'altres. Per últim, dintre d'aquest apartat, s'hauria de destacar un 
arxiu de fanzines polítics procedents de tot l'estat conformat per 
unes 400 publicacions indexades i classificades. 

Arxiu temàtic: està pendent d'una classificació exhaustiva, però 
es pot consultar directament el material produït pels diferents 
col·lectius: Antipatriarcal (Arxiu del Col·lectiu les Tenses); oku- 
pació, amb revistes, documents i publicacions de kases okupa- 
des i Centres socials actius o no (Hamsa, Kasa de la Muntanya, 
Can Vies, Laboratorio -Madrid-, Cinema Princesa; antifeixisme 
(amb material sobre els 12 d'octubre dels últims anys); presons 



i l'arxiu de COPEL; moviment veïnal amb documents i publica- 
cions de diferents barris de la ciutat; moviment llibertari amb 
material procedent d'ateneus desapareguts o en funcionament. 

Arxiu d'imatges i cartells: És un dels projectes més laborio- 
sos i ambiciosos del CD. Es disposa d'un fons de cartells foto- 
grafiats un a un a l'estudi de Can Vies i classificats per dates i 
temàtiques: antimilitarisme, antiglobalització, moviment 
llibertari, antifeixisme, okupació, moviment veïnal, memòria 
històrica (bàsicament referida a la transició), feminisme/anti- 
patriarcal, alliberament nacional, ecologia, etc. L'actual fons de 
lliure consulta al CD consta de 2000 cartells datats entre 1976 i 
l'actualitat. Igualment disposem d'un arxiu d'enganxines, unes 
3000, digitalitzat. La raó de la tasca és per una banda, fer acces- 
sible un material d'impossible consulta i, per una altra, l'edició 
d'un llibre que reculli la memòria gràfica dels moviments socials 
a Catalunya, àmbit majoritari de procedència dels cartells i en- 
ganxines. Paral·lelament disposem d'un fons molt important de 
fotografies testimoni de desallotjaments de kases okupades, 
manifestacions i actes reivindicatius que poden utilitzar-se per 
completar qualsevol treball de recerca o exposició sobre el dife- 
rents moviments i lluites desenvolupades als carrers del barri i 
de la ciutat (manifestacions anti-TAV, desallotjament de l'Hamsa 
i actes a favor de Can Vies, etc) 

Biblioteca i audiovisual: amb servei de consulta i préstec de 
tot el material, uns 400 llibres amb temàtiques centrades en 
l'estudi dels moviments socials: autonomia obrera, moviments 
antipresons, pensament llibertari, etc. Accessible en l'horari 
comercial de la llibreria. 

Hauríem de dir més coses, afegir persones i records per completar 
el calidoscopi que tot projecte compta. És podria afegir un llistat de 
publicacions i treballs que hem fet i han fet, d'actes on s'ha parti- 
cipat, de jornades i paradetes obertes a Torrelavega, Sants, Berga, 
Manresa o Granada, però ja no podem afegir a la Mercè Grenzner 
que va morir el gener de 2006. El que s'ha fet -bé o malament- ha 
estat en bona part per la seva empenta, el que seguim fent encara 
té la seva empenta i el nostre record, el Centre de Documentació 
de la Ciutat Invisible és obert per tothom. 






L i 










/' 


\ 

\ 


TT ^ 

I ^ 








Centre Social Okupat La Farga 




El Centre Social La Farga és un espai autogestionat 
okupat el 27 de maig de l'any passat (2007) al ca- 
rrer Rossend Arús núm 36-38, situat davant la plaça 
La Farga de Sants. Són dos els edificis expropiats on 
existeix, a més de l'espai de centre social, una altra 
zona que fa la funció de vivenda, juntament amb un 
solar, ara convertit en hort. A més hi ha habilitades 
una sala on es realitza serigrafia i una altra on hi ha 
la tenda gratis. 

En tant a persones, "La Farga" no és defineix com a 
col·lectiu sinó com a conglomerat d'individualitats i 
grups diversos que es reuneixen i/o utilitzen l'espai 
per a fer-hi diferents projectes, debats o bé l'utilitzen 
per a realitzar activitats per a finançar campanyes 
socials, polítiques o culturals (autogestió). 



adreça 

Carrer de Rossend Arús 36-38 

correu electrònic 

csolafarga@yahoo.es 

horari 

dijous pizzeries 
a partir de les 21h 

diumenges menjadors 
a partir de les 14h 

Assemblees 

Cada dos dilluns 21h 
Assemblea oberta a propostes 

Dimecres 20:30 h 
Assemblea de Suport 
a les persones preses 



Com funcionem? 



La Farga s'articula mitjançant una assamblea que es fa cada dos 
dilluns a les 21hores del vespre al centre social. L'assemblea de La 
Farga actualment està oberta a tot tipus de col·letius i individua- 
litats antiautoritàries que necessitin l'espai pera desenvolupar-hi 
tallers o demés projectes. 



Activitats destacades 

Oferim un bon ventall d'activitats que es realitzen de forma regu- 
lar cada setmana: 

La Pizzeria Di Giovanni: s'obre cada dijous a partir de les 21 h 
del vespre. Hi podràs trobar pizzes veganes (100% vegeta- 
rianes) per 3 euros, a més de distribuïdores amb material 
de difusió de les idees d'alliberament animal i de la Terra, 
anticarcelària, antiautoritàries, etc. El nom de la Pizzeria fou 
escollit per a retre homenatje al conegut anarquista expro- 
piador Severino Di Giovanni. 



Cinema Social La Palomitera: s'engega cada diumenge després 
del menjador. Es pot degustar crispetes acabades de fer gra- 
tuïtes mentres es mira una pel·lícula suculent. 

Treball a l'horta agreoecològica: les persones que tenen una 
parcela a l'hort organitzen sovint jornades de rehabilitació. L'hort 
està obert a noves ampliacions i a noves i a nous usuaris. 

Assemblea de suport a presos i preses de Barcelona: aquest 
grup es reuneix al Centre Social per a portar a terme campan- 
yes i iniciatives per l'abolició de les presons. Una de les seves 
iniciatives és buscar afinitat amb diferents preses socials per a 
denunciar la situació que pateixen entre barrots. 



Menjadors vegans: es realitzen durant el cap de setmana, 
abans es feien els dissabtes i actualment es fan els diumen- 
ges. Hi pot assistir tothom qui ho vulgui, on podrà menjar 
lliure d'explotació animal per un euro el plat. 



A més a més, la Farga s'hi realitzen i s'hi han realitzat tot tipus 
d'activitats puntuals com intercanvi de material (cd's, llibres, 
pel·lícules), tallers de sabó, de pa, de ioga, de judo o d'arts gràfi- 
ques, campionats de ping pong, passis de documentals, taller 
de cartes a les persones preses, taller d'anticoncepció natural, 
concerts per Radio Bronka, xerrades contra la repressió psíqui- 
ca a Itàlia, recital poètic i un llarg etcètera. 



Breu Història 



Campanyes 



La finalitat del projecte de Centre social ve donada per la necessitat 
de tenir un espai on certes individualitats i grups se sentin com a 
propi, per a còmodament poder organitzar-hi activitats de trans- 
metre uns valors comuns; aquests són, sobretot, l'antiespecisme, 
l'antiautoritarisme, l'expropiació, l'anticapitalisme, la lluita contra les 
presons, l'ecologia, l'antipatriarcat i l'antisexisme. També ve donada 
per la necessitat d'un espai on poder finançar a través de l'autogestió 
distribuïdores de difusió, diaris, la solidaritat amb companys amb 
penes o multes produïdes com a conseqüència de la guerra social o 
demés projectes afins. 



A més a més a la Farga s'han desenvolupat campanyes i jorna- 
des contra l'experimentació amb animals, pels mitjans de co- 
municació lliures, contra les presons, contra els transgènics i 
contra el patriarcat. 



...Es prefereix fer el treball amb 
les pròpies mans, construir 
des de baix malgrat la carència 
de recursos, que no sota el 
control estricte de la cadena de 
producció de la multinacional de 
torn. £s prefereix cooperar i no 
competir, tot i haver d'assumir 
certes contradiccions, al no 
poder fugir del tot d'algunes de 
les dinàmiques del mercat. Es 
prefereix treballar dignament 
en col·lectiu i decidir en assem- 
blea, que engrandir les files de 
l'exèrcit d'autòmats que fitxen 
cada matí sota l'atenta vigilàn- 
cia de l'amo. I si. Potser, també 
és formarà part de la tribu dels 
ni mileuristes, subalterns- dels- 
que- toquen-pasta-cada-dia, 
però almenys, es farà amb 
dignitat i en tot cas en perju- 
dici propi i no via explotació 
o gràcies a l'apropiació de la 
plusvàlua d'altri. 




Per què parlem d'economia compromesa: 

En els orígens del concepte, economia [eco nomos) feia referència a les 
lleis amb les que cadascú es gestionava la pròpia llar. Si entenem el barri 
com casa nostra, i el que és vol i s'intenta, és transformar les actuals con- 
dicions i relacions de producció d'aquest context particular, podrem com- 
prendre perquè alguns dels seus habitants han preferit engegar iniciatives 
econòmiques autònomes i autogestionàries, tot i les dificultats, que no 
incorporar-se a un mercat laboral precaritzat. 

És amb aquest afany de construcció d'alternatives, emulant la tradició 
antiga de les col·lectivitzacions dels nostre avis o les cooperatives dels 
besavis, des d'on cal entendre la configuració de tota una xarxa, més o 
menys informal, de projectes econòmics durant aquests anys. Al mateix 
temps que es desenvolupava l'Assemblea de Barri i proliferaven els cen- 
tres socials com una alternativa política a la gestió municipal, es cercava 
impulsar alternatives que exploressin altres àmbits. 

I amb la mateixa heterogeneïtat definitòria que caracteritza els diferents 
espais socials del barri, algunes persones s'organitzaren per poder cons- 
truir, en diferents gradacions, una esfera econòmica paral·lela, en l'intent 
de construir unes relacions socials i econòmiques més justes. 

Perquè tot i la varietat, si en alguna cosa coincideixen tots els projectes, és 
en el fet de compartir un mateix anhel i compromís, pur combustible pel 
motor de la revolta, que impulsa a construir cada vegada més, i a crear i 
plantar projectes com a llavors d'alternatives. 

Portant a la pràctica l'autogestió: 

Tota economia es podria dividir en tres àmbits, producció, distribució i con- 
sum, i és en aquests tres àmbits i en les regles del seu funcionament, que 



cal cercar les alternatives de les que parlem. Al barri, potser per les seves 
qualitats post-industrials, i pels canvis macroeconomies que s'han produït, 
com ara, la terciarització de l'economia, s'hi han desenvolupat sobretot ex- 
periències en torn a la distribució i el consum, tot i que alguna experiència 
hi ha en el sentit de la producció. 

En l'àmbit de la producció, però sobretot en el de la distribució, han apa- 
regut diverses tipologies de projectes: cooperatives autogestionàries, que 
aposten per transformar les relacions i l'organització de la producció i dels 
serveis que ofereixen, com: el videoclub Pim Pam Films, i la seva selecció 
especial de material audiovisual crític en tots els formats; la teteria Malea 
amb els seus productes casolans, una àmplia varietat de tès-infusions, i 
un racó per la canalla; o La ciutat invisible, amb la llibreria- distribuidora de 
material crític i la producció d'una línia pròpia de catàleg de samarretes que 
il·lustra tot un imaginari combatiu. També hi ha bar- restaurants que apos- 
ten per fomentar i cuidar la gastronomia catalana i la trobada vora una taula, 
a l'hora que s'intenta impactar en l'imaginari recuperant la cultura popular, 
com el Terra d'Escudella. 

També dins aquest apartat hi ha lloc per a projectes, que si bé potser funcio- 
nar més com un comerç "tradicional", han esdevingut clau per ampliar els 
punts d'informació i difusió de campanyes concretes, i propostes de tot tipus, 
com el bar La Bauma, que també disposa d'un rocòdrom en el seu interior, o 
la floristeria La lluna en un cove, que a part del seu destacat i conegut art 
floral, ha mantingut durant molts anys un punt d'informació sobre els plans 
urbanístics que més han impactat el barri en els últims temps: l'arribada de 
l'AVE amb el famós calaix de la vergonya i l'ampliació de l'Estació. 

A més, en els últims anys estan apareixent propostes interessants i crea- 
tives com la que es proposa des de L'hortet de Sants, un projecte que 
es basa en el foment de l'autocultiu de certes plantes medicinals, estil 
growshop però amb consciència. 

Pel que fa a l'àmbit del consum, al barri hi podem trobar, des de fa molts anys, 
persones que s'apleguen en cooperatives per poder autogestionar-se una nu- 
trició amb productes biològics i de qualitat, posant en qüestió l'hegemonia de 
certes pautes de consum -el cas pioner de Germinal o amb noves experièn- 
cies com el Grup de Consum crític de l'Espai Obert- una forma cada dia més 
estesa d'organització del consum, que proporciona els mitjans per reivindicar 
una sobirania alimentària que no interessen als lobbys que dominen la cade- 
na alimentària mundial. 



Terra d'escudella 

alimentant lea consciències 



Carrer de Premià 20 

contacte 

Telèfon 934 221 613 
info@tdk.cat 
www.tdk.cat 



horari 
De dilluns a dijous 
de9ha24h 

Divendres 
de9ha lh 

Dissabte 
de 17 a lh 



El Terra d'Escudella és una de les continuacions de la desapa- 
reguda Associació Cultural Arran. De l'experiència d'aquell antic 
projecte, que aglutinava diferents sensibilitats del barri en un 
espai comú i polivalent, en van sorgir noves iniciatives que, se- 
guint camins diferents, s'han consolidat amb força al barri. 

Així doncs, el Terra d'Escudella no partia de zero quan va obrir les se- 
ves portes el ja llunyà desembre del 2005. Amb un equip format per 
les persones que portaven el bar de l'Arran i dues noves incorpora- 
cions, l'objectiu principal era millorar i professionalitzar la tasca duta 
a terme fins llavors. El Terra d'Escudella és avui un bar restaurant 
que funciona a ple rendiment oferint alguna cosa més que àpats i 
begudes: el que dóna caràcter a aquest espai i l'omple de vida és la 
seva intensa imbricació en el teixit associatiu del barri. 

En aquest sentit, el Terra d'Escudella, que es declara «rotunda- 
ment d'esquerres, manifestament combatiu i fermament com- 
promès amb l'alliberament nacional», treballa diàriament en 
dues direccions. D'una banda, aposta per recuperar i atansar a 
la gent la tradició culinària dels Països Catalans, profundament 
unida a la història, a la cultura i, també, a les lluites per la lliber- 
tat d'aquest territori. Rescatant plats oblidats, recreant i actualit- 
zant antigues receptes, potenciant les begudes de la terra, però 
també rememorant diades, festivitats i celebracions populars tot 
omplint-les de contingut d'una manera didàctica. La seva oferta 
és variada i comprèn tota la franja horària: s'hi pot esmorzar a 
partir de les 9 del matí, s'hi pot dinar amb un menú casolà i apte 
per a totes les butxaques i, a la nit, tant s'hi poden degustar en- 
trepans, amanides i taules d'embotits, com els suculents plats 
de la carta, acompanyats d'una sòlida oferta de vins catalans. 

D'altra banda, vol aportar el seu granet de sorra en la transforma- 
ció i la dinamització del seu entorn immediat, el barri. Des de les 

limitacions que imposa el fet de ser un negoci (el qual, per tant, ha 
de ser rendible), el Terra d'Escudella té una clara vocació de servei. 




No només és un espai on conflueixen persones de diferents àmbits, 
poblacions i col·lectius (raó per la qual és un punt de difusió i inter- 
canvi d'idees, campanyes, publicacions i mil projectes de tot tipus), 
sinó que intenta donar suport i implicar-se en totes les iniciatives 
transformadores que es duen a terme al barri. Hi ha moltes mane- 
res de fer-ho: recollint firmes, venent material de col·lectius i entra- 
des d'actes i concerts, adherint-se a campanyes, guardant i penjant 
cartells, emmagatzemant i distribuint La Burxa (a més d'altres 
publicacions de comunicació popular o contrainformació), posant a 
l'abast la infraestructura necessària per fer menjars populars, pen- 
jant exposicions... El fet que el local estigui obert 16 hores diàries i 
que hi hagi un constant anar i venir de gent també ho fa possible. 

Un últim aspecte se suma a tot el que s'ha dit. El Terra d'Escudella 
vol ser un espai obert i acollidor per tal de fer arribar al màxim 
de gent possible les lluites quotidianes que es desenvolupen 
al barri i arreu dels Països Catalans. El fet d'oferir productes de 
qualitat i a preus assequibles, en un entorn en certa manera con- 
vencional, permet que travessin la porta persones que potser no 
entrarien en un local d'altres característiques. Aquesta és una 
bona manera de superar barreres i fer arribar al màxim de gent 
possible una altra realitat, la realitat del Sants lliure i combatiu. 




La ciutat invisible 

cooperativa autogosllonària 



Carrer de Riego 35 

contacte 

Telèfon 932 989 94? 

www.laciutatinvisible.org 
botiga@laciutatinvisible.org 
info@laciutatinvisible.org 



De dilluns a dissabte 

de lOha 14 h 
i de l?ha21h 



La Ciutat Invisible SCCL obre les seves portes al carrer Rie- 
go el juliol del 2005 en el marc del naixament de diverses 
cooperatives autogestionades al barri. El projecte sorgeix 
després de la dissolució de l'Associació Cultural Arran i 
com a fruit de la unió de dues de les iniciatives que allà s'hi 
trobaven, la distribuïdora de material crític i el taller de se- 
rigrafia tèxtil. 

Al local comercial, el projecte laboral cooperatiu comparteix 
local amb el Centre de Documentació dels Moviments So- 
cials, constituint el projecte global de La Ciutat Invisible, im- 
plantant la noció de doble projecte en el que es combina un 
espai destinat a una activitat productiva i un altre de caràc- 
ter social. Tanmateix, La Ciutat Invisible no només combina 
aquestes dues funcions a l'espai, sinó també en la pròpia 
activitat que desenvolupa. 

Entrant a l'espai de la botiga, s'hi pot trobar una àmplia biblio- 
grafia especialitzada al voltant de la crítica social en moltes 
de les seves vessants: des de l'assaig que aborda les noves 
estratègies de l'imperi mundial del capital fins les atinades 
i esmolades paraules de Galeano, passant per seccions de- 
dicades als feminismes, la salut i cura personal, la lluita pel 
territori, per l'alliberament nacional, les metròpolis o la his- 
tòria crítica. També es pot trobar material per als i per a les 
més petites o alternatives als productes convencionals per 
la retenció de la menstruació, així com una selecció de docu- 
mentals i pel·lícules de caràcter crític. 

Aquest espai dedicat als llibres cohabita la botiga amb 
el dedicat a la roba urbana. Un dels projectes que conté 
La Ciutat Invisible és la producció de samarretes i altres 
tèxtils amb dissenys propis que pretenen recollir part de 





l'imaginari col·lectiu dels i les integrants de la cooperativa 
i de la nostra realitat quotidiana. També s'hi pot trobar ma- 
terial d'altres projectes similars d'arreu i material de suport 
a col·lectius o a lluites que s'estan duent a terme. Entenent 
que l'autogestió s'ha de difondre, el projecte facilita també 
mitjans per a que col·lectius d'arreu puguin editar el seu 
propi material i distribuir-lo. 

El contingut social i polític del projecte, més enllà del pro- 
pi contingut del material que s'hi pot trobar, s'afiança amb 
un espai de treball per aquelles persones que consulten 
el material del centre de documentació o requereixen de 
mitjans informàtics. Alhora, La Ciutat Invisible participa en 
l'organització d'activitats que persegueixen la difusió del 
pensament, la reflexió, la cultura o les pràctiques alterna- 
tives. És per això que s'organitzen periòdicament presenta- 
cions de llibres i debats posteriors, es participa a la Mostra 
del Llibre Anarquista al barri i es promouen trobades o se- 
minaris formatius pels membres dels moviments socials. 




Germinal 

cooperativa de consum 

adreça 

Carrer de Rossend Arús 4? 

Dimecres i dijous 

de 20 a 22 h Te|èfon g32 g66 g5g 

Germinal és un col·lectiu de persones que pretenen transformar 
la societat tot transformant la seva pròpia manera de consumir. 

Germinal s'organitza com a cooperativa de consumidors i fun- 
ciona de manera assembleària i autogestionada. Tots els seus 
socis participen tant en la presa de decisions com en les tas- 
ques de gestió. S'hi compren productes d'alimentació, higiene 

0 papereria directament als productors i basant-se en criteris 
no només econòmics sinó sobretot socials i mediambientals 
(organització del treball en règim de cooperativa, cultiu ecològic, 
producció propera i de poc impacte, etc). 

Un centre de germinal funciona com un petit supermercat ges- 
tionat pels propis consumidors. Els seus socis decideixen demo- 
cràticament a qui volen i a qui no volen comprar els productes que 
necessiten. D'aquesta manera no es limiten a una oferta realitza- 
da únicament amb criteris empresarials i posen de manifest la 
contradiccions del sistema liberal i el seu suposat dret d'elecció. 
El consumidor organitzat pretén no ser còmplice de l'explotació 
social o del territori i al mateix temps vol exercir un control actiu i 
directe sobre la qualitat i la salut dels seus aliments. 

El model de consum de Germinal es confronta amb l'actual dinà- 
mica de concentració de les grans empreses de distribució que 

cada dia imposen les seves regles amb més força amb l'únic cri- 
teri d'augmentar els seus beneficis i en detriment dels interes- 
sos tan dels productors com dels consumidors. La participació 
a Germinal és sempre voluntària i mai remunerada i els benefi- 
cis que es generen, quan se'n generen, és dediquen a finançar 
altres projectes autogestionats d'interés social. 

A més a més germinal també ofereix una bona oportunitat per 
treballar col·lectivament els hàbits de consum i alimentació. 
Una cooperativa de consumidors també serveix per aprendre 
a satisfer les pròpies necessitats d'una manera més reflexiva 

1 menys impulsiva, més humana i menys mercantil i sobretot 
d'una manera més divertida i més enriquidora. 



Germinal-Sants fou creada el 1993 i esdevingué la primera 
cooperativa de consum responsable de Barcelona. Durant 
aquest 15 anys ha participat en la creació de tres altres cen- 
tres Germinal a Rubí, Sarrià i Farró i ben aviat s'obrirà un cin- 
què centre al barri de Poblesec. Paral·lelament ha col·laborat 
durant aquests 15 anys en la creació d'altres grups de con- 
sum més o menys similars a Germinal i avui ja són aproxi- 
madament uns 30 els grups que funcionen a l'area metro- 
politana de Barcelona i uns altres 40 a la resta dels Països 
Catalans. En aquests moments, a casa nostra el moviment 
del consum responsable i transformador està vivint una for- 
tíssima expansió i tot i ser molt divers i plural està iniciant 
un procés per aprofundir en la cooperació a un segon nivell, 
entre diferents grups de consumidors i productors i no no- 
més dins de cada grup. 

Actualment Germinal Sants, conscient de la necessitat de 
combinar el consum responsable amb altres formes de lluita, 

està realitzant un esforç per col·laborar més i millor amb altres 
col·lectiu del barri i participar més activament en l'Assemblea 
del barri de Sants. 



Teteria Malea 

cooperativa autogoslionària 



nOfafl 

dimarts de 15h a 23h 
dimecres i dijous de lOh a 23h 
divendres de lOh a lh 
dissabte de 15h a lh 
diumenge de 15h a 23h 

La Teteria Malea és una cooperativa autogestionària nascuda al ba- 
rri de Sants l'any 2005, formada per tres persones provinents dels 
moviments socials que vam trobar en el model cooperatiu una so- 
lució coherent, una forma d'aplicar tot l'aprenentatge assambleari, 
horitzontal i rebel que durant anys hem anat incorporant des de la 
nostra militància en col·lectius de base revolucionària. 

Malea és un lloc acollidor, que convida a estar-se una bona estona i 
així s'ha convertit en un espai de convivència i interacció de diferents 
sensibilitats, procedències i edats. Això permet que la gent del barri 
s'informi, s'interessi i participi de les lluites que al barri es van donant. 

Els productes que oferim són artesanals, ecològics i pensats 
per gaudir-los amb tranquil·litat. Intentem fomentar una forma 
de vida i de consum pausada, reflexionada i crítica. 



Carrer de Riego 16 

contacte 

telèfo 933 312 030 



La lluna en un cove 

adreça horari 

Carrer de Vallespir 16 °e dilluns a divendres 

de 10:30ha 14 h 
i de 17 h a 20h 

Telèfon 934 902 983 Dissabtes 

de 10:30ha 14 h 



La floristeria la vàrem iniciar tres persones el desembre de 
1980, ara ha fet 28 anys, amb el desig de trobar una feina que 
ens agradés i amb la voluntat de alliberar-nos d'un treball ru- 
tinari i sense ningú que ens dictés què havíem de fer. Passat 
poc temps, dues d'aquestes persones van deixar el projecte i va 
continuar una sola persona fins el dia d'avui. 

Disposem d'un petit espai amb publicacions alternatives com 

ara La Burxa i d'altres, amb la finalitat de fer arribar als veïns 
altres realitats del barri . 

Amb l'arribada de l'AVE a Sants i amb l'excusa de la remodelació 
de l'estació i voltants, han quedat afectats d'expropiació alguns 
edificis del carrer Vallespir, entre ells la floristeria. 



Resistirem. 



L'hortet de Sants 



adreça norari 

r , r on De dilluns a divendres 

Carrer de Guadiana 30 . „ nnn . 4 „™. 

de 10:30h a 14:30h 

i de 17ha21h 

telèfon 933 315 136 Dissabtes 
687 448 422 de 10:30ha 14h 

hortetdesants@hotmail.com i de 17h a 20:30h 



El gener del 2007 s'amplià la llista de comerços compromesos de 
Sants amb l'Hortet, un nou projecte amb objectius i destinataris 
diversos. La major part de la botiga s'ha dedicat al que es coneix 
popularment com a grow-shop, i s'hi pot trobar tot el necessa- 
ri pel cultiu de cànnabis: llavors, fertilitzants biològics, equips 
pel cultiu d'interior i un bon assesorament que us permetrà 
l'autoabastiment sense necessitat d'acudir al mercat negre i 
evitant, alhora, l'enriquiment de les màfies i perjudicis per a la vos- 
tra salut derivats d'adulteracions. A més, l'Hortet ofereix varietat 
d'objectes de regal relacionats amb l'anomenada "cultura cannà- 
bica", una secció d'esprais i material agitatiu divers per a facilitar- 
ne l'accés als col·lectius reivindicatius i una altra de malabars, 
apostant així per la recuperació dels jocs tradicionals. 



Pim Pam Films 

adreça horari 

Carrer de Valladolid 25 °e dimarts a diumenge 

de 17ha22h 

contacte 

Telèfon 933 300 729 
www.pimpamfilms.com 



Pim Pam Films pretén ser un videoclub diferent a on.... "No, no, 
començar així no queda bé". 

Som un projecte d'auto-ocupació que... "Uf, pitjor encara". 

Em quedo mirant el paper, el boli... el boli, el paper... i no sé per on 
començar. No és senzill descriure un projecte de tres anys i mig 
en "x" caràcters. A més, com es mesura això en un foli? Potser 
podria fer-ho en milers de flaixos, flaixos de tres col·legues 
animant-se, espantant-se davant d'esbojarrades idees de no tor- 
nar a tenir "jef@s" (i/o espècimens similars). Flaixos d'anades i 
vingudes, de canvis i interrogants i, sobretot, flaixos de cinema... 
Cine fantàstic, cine independent, asiàtic, gai, llatinoamericà o 
francès, clàssic o d'estrena, eròticfestiu... 



Taverna La Bauma 

adreça horari 

Carrer de Vallespir 23 De dillüns a divendres 

de 8h a 24h 
i de 17ha20h 

Telèfon 934 911 946 Dissabtes 

de 19ha lh 



Es tracta d'un d'aquells bars que quan hi entres ja veus que 
hi ha un caliu especial. Hi pots trobar cartells, plafó informa- 
tiu, fliers i octavetes de les lluites socials que es desenvolu- 
pen a Sants. 

Participa dels cercaquintos i les activitats que es fan durant la 
festa major alternativa. Els darrers dos anys, han participat molt 
activament en la realització de la festa major al carrer Vallespir 
de baix juntament amb Cal Borinot (Castellers de Sants). 

Un negoci familiar amb sensibilitat pel que passa al seu barri. 

S'hi pot passar a fer una canya, una tapeta o encarregar un so- 
par més elaborat. Obre de dilluns a divendres de 8 del matía la 
mitjanit i dissabtes de 7 de la tarda fins a la 1 de la matinada. Els 
diumenges descansen. 




Futurs 

possibles 



Les conclusions del mosaic escrit i editat que tens a les mans - que, 
com el cub de rubik, requereix de l'encaix de peces de tots colors per 
a realitzar-se- podrien ser moltes i en moltes direccions, algunes es 
perden en les boires dels futurs possibles... 

Si que podem avançar-ne d'altres. Les que aparegueren a la 
Trobada de Col·lectius que vam fer a Sants el 25 de maig de 2008: 
"Revolucionant el(s) barri(s)". Una fira encaminada a mostrar 
esbossos de l'altra societat en marxa, que ens agradaria que fos 
anual a partir d'ara, i que serví per a presentar aquest testimoni 
col·lectiu de més d'una dècada de construcció de contrapoder 
popular a Sants. Al llarg de les intervencions que es feren en les 
assemblees celebrades, es constatà la importància que té i que 
tindrà el propi llibre per a totes aquelles persones que de forma 
individual o col·lectiva han participat en aquests anys de lluita. 
Potser aquest material és un pas més en aquesta construcció sense 
fi, en tant que hem posat sobre paper un nosaltres, obert i disposat 
a transformar-se, que moltes vegades ens^ésylifíciM 
explicitar. Després d'editar el \\\bi^X^^^^^^^^SB\x procés 



d'elaboració, podrem dir(-nos) qui és i qui pot ser aquest nosaltres 
porós, quina és part de la seva narració, els seus bagatges, les seves 
pràctiques, treballs quotidians i voluntats de futur. 



... i seguir treballant plegades per construir espais i situacions 
insubmises als poders institucionals o de mercat; recordant aquelles 
persones que no han pogut celebrar aquesta dècada amb nosaltres; 
desitjant seguir avançant sense fi cap als futurs possibles, doncs 
tot està per aprendre, per fer i per guanyar. 



Aquest material ens ha permès veure què és el que hem tingut 
ganes de fer en aquests anys. Això ens porta de forma irremeiable 
a pensar i preguntar-nos sobre quin ha de ser el futur pel que 
volem caminar plegades. De la trobada de col·lectius en sortia la 
voluntat de compartir amb totes aquelles lluites que es senten 
germanes del procés de l'Assemblea de Barri de Sants l'experiència 
que ha suposat per nosaltres l'edició d'aquest material i animar a 
tots aquests espais a emprendre projectes similars, per la riquesa 
d'aquest moment d'autoinstitució política. Més enllà d'aquests 
projectes particulars, constatem la voluntat no només per part de 
l'ABS, també d'altres barris, de seguir avançant en les idees i les 
pràctiques que ens portin a generar espais d'autogestió en cada 
vegada més àmbits de la vida. 



Un procés que ja hem començat i que esperem no deixar d'estendre. 
Creant experiències de cooperació social: polítiques, laborals, en 
el consum i, perquè no, en l'educació, la salut o l'habitatge. Obrint 
moments d'alliberament i plenitud. Cuidant els propis processos 
col·lectius perquè siguin horitzontals i on les desigualtats de gènere 
siguin erradicades. Refermant les relacions comunitàries a través 
de la festa i la cultura popular. Ajudant-nos davant la violència 
immobiliària i urbanística que fueteja un barri en reestructuració. 
Recolzant-nos front una precarització que s'intensificarà. Fent 
emergir el conflicte per a transformar d'arrel les causes que generen 
opressió i malestar. No rebutgem el capitalisme per gust ideològic, el 
rebutgem per ser nociu i enverinador de persones i relacions socials. 




6 



10